A Llagostera es té constància de 6 veïns del municipi van ser deportats i assassinats als camps d’extermini nazi, en concret a Mauthausen i Buchenwarld.
Es tracta de Claudi Pibernat Vicens, Enric Rigau Quintana, Florenci Viñolas Riera, Francesc Llagostera Roig, Joan Mascort Rissech i Emili Puigmolé Magrià.
Ara, en record a aquets llagosterencs, l’Ajuntament de Llagostera ha aprovat per unanimitat adherir-se al projecte Stolpersteine de la mà del Memorial Democràtic de la Generalitat per poder disposar de 6 llambordes.
La proposta es va aprovar al Ple del passat mes de gener a través d’una moció presentada conjuntament pels 4 grups que formen part del Ple Municipal (ERC, CUP-Alternativa, Junts per Llagostera i PSC).
El regidor de Memòria Històrica, Enric Ramionet, explica que “Més enllà de l’homenatge i el record necessari, en aquests moments polítics que la ultradreta s’ha rearmat a tot el món i molt particularment a l’estat espanyol, que el neofeixisme cada vegada és més present a l’espai públic i el revisionisme històric i els discursos d’odi segueixen incrementant-se, és imprescindible crear espais de memòria per fer presents els crims de la història i pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte entre les generacions més joves”.
El consistori ja ha encarregat les llambordes, i un cop es disposi d’elles es preveu organitzar una exposició i un acte inaugural de la seva instal·lació. De fet cada una està feta a mà i les realitza l’escultor Michael Friedrichs-Friedlander al seu estudi als afores de Berlín. Cada any produeixen unes 450 llambordes.
Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch (una pedra, un nom, una persona) és un projecte artístic dissenyat per l’alemany Gunter Demming. De fet Stolperstein (pedra que fa ensopegar) i en paraules del seu creador “no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor”.
Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín (Alemanya) el 1996 i dedicades a persones jueves residents al barri de Kreuzberg i que varen ser víctimes de règim nacionalsocialista i van ser instal·lades davant de la darrera residència on van viure en llibertat.
Cada llamborda és personalitzada i individual (nom, naixement, lloc on va viure, on i quan va ser deportada i data de la mort). Pretén mantenir vivia la memòria de les persones de tots els col·lectius que varen patir el nazisme: jueus, romà i sinti (gitanos), LGTBI, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans amb discapacitat, tots ells perseguits o assassinats entre el 1933 i 1945 pel règim nazi i els seus col·laboradors.
El projecte també vol retre homenatge a les persones supervivents, incloent a tots aquells que van poder exiliar-se i refugiar-se a d’altres països, i també aquells que davant el destí que els esperava van decidir suïcidar-se.
Les llambordes Stolpersteine estan distribuïdes per tot Europa i permeten adonar-se de la magnitud de la tragèdia que va suposar el règim nazi.
