En directe: Informatiu local i comarcal + Resum esportiu + Agenda local

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Fruit de la recerca sistemàtica de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), es va identificar la compra massiva de material sanitari per part de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Va ser per un import inicial de més de 60 milions d’euros a l’empresa Basic Devices SL, la qual s’hauria presentat com a intermediària del mercat xinès.

En aquelles dates i vinculat a aquesta compra, diversos mitjans de comunicació van fer públic que el Govern de la Generalitat havia presentat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra per una possible estafa. De fet, segons es recollia als mitjans de comunicació, l’entitat financera encarregada d’efectuar els pagaments va alertar de la possible estafa per part d’aquella mercantil.

El 8 de maig de 2020, el director de l’Oficina Antifrau va donar per closa la fase preliminar de l’actuació i va ordenar l’inici d’un expedient d’investigació d’aquesta compra.

D’acord amb la informació que es troba a l’expedient del contracte tramés per l’ICS a Antifrau el desembre del 2020, s’ha comprovat que el 19 de març de 2020, l’ICS va contractar per emergència a Basic Devices l’aprovisionament de material sanitari per un import inicial de 60,58 milions d'euros. El material a subministrar eren 2 milions de mascaretes FFP2 a 3,5 euros la unitat, 2 milions de mascaretes quirúrgiques a 1,2 euros la unitat, 2 milions de vestits de risc biològic per 24,2 euros la unitat, 50 respiradors pediàtrics i adults per 20.570 euros cadascun i 50 equips VMNI d'alta velocitat per adults i infants per 31.853 euros cadascun.

El 20 de març de 2020, a primera hora del matí, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va fer efectiu un abonament anticipat per import de 35 milions d'euros a Basic Devices via transferència a compte bancari. El mateix 20 de març de 2020, a darrera hora de la tarda, responsables de Vicepresidència van presentar denúncia davant dels Mossos d’Esquadra, per una temptativa d’estafa de la qual hauria estat víctima la pròpia Generalitat.

El 23 de març de 2020, les mateixes persones que van formular la denúncia, es van personar, de nou, davant dels Mossos per declarar la seva voluntat de desistir de la mateixa, ja que persones responsables de l’empresa contractista havien aportat informació considerada suficient per refusar els indicis d’estafa que havien motivat la denúncia.

El 5 de maig de 2020, l’ICS va resoldre modificar i desistir parcialment el contracte d’emergència assignat a Basic Devices, ja que la necessitat que s’havia de satisfer inicialment s’havia vist revisada en moments posteriors. Amb ocasió d’aquestes variacions en l’objecte del contracte, l’import d’aquest es va reduir a 35 milions d'euros. El 3 de desembre de 2020, l’ICS va manifestar que els materials contractats a Basic Devices van ser lliurats en la seva totalitat.

El 9 de febrer passat, com a conseqüència dels resultats obtinguts a l’examen del contracte, el director de l’Oficina Antifrau ha remès dos informes raonats al conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i a la directora gerent de l’ICS, Yolanda Lejardi, per tal que, en el termini de 30 dies, informin sobre les mesures adoptades en relació amb les irregularitats que s’hi exposen i els recordatoris i recomanacions que s’hi formulen.

En els informes raonats tramesos, tot i tenint en compte la situació d’extrema necessitat d’aprovisionament de material sanitari de protecció personal en els moments inicials de la pandèmia, es formulen un seguint d’apreciacions com la falta d'informació sobre l'origen i els contactes preliminars amb l'empresa, la possible prohibició de contractació de l'empresa, la inexistència de cobertura legal per pagar anticipadament o la inadequada utilització del desistiment i la modificació del contracte.

Respecte a l'origen i contactes preliminars del contracte, l'OAC destaca que no consta al Registre Públic de Contractes de la Generalitat cap contracte adjudicat a Basic Devices amb anterioritat al que ha estat objecte d’investigació i, per tant, no hi havia referències prèvies objectives d’aquesta empresa.

En la documentació de l’expedient examinat no queda acreditat quin és l’origen dels contactes preliminars dels representants de Basic Devices amb l’ICS. Tampoc no consta documentat ni el contingut ni l’abast dels temes tractats en els contactes preliminars realitzats, de les possibles condicions d’execució de les prestacions del contracte d’emergència, de possibles garanties bàsiques de l’efectivitat de l’aprovisionament del material a lliurar, dels possibles mecanismes de fiabilitat i garantia, ni que fos bàsica i precària, ni de la important quantitat que havia de ser abonada per anticipat a Basic Devices.

Per tot això, l'OAC conclou que "les consultes preliminars a l’encàrrec d’emergència realitzat a Basic Devices no han estat ni aclaridores ni transparents". "Aquestes mancances informatives inicials van desactivar qualsevol mecanisme de prevenció, detecció i solució de conflictes d’interès o de lluita contra la corrupció", assegura.

Sobre la possible situació de prohibició de contractar de Basic Devices, l'OAC afirma que en el moment de la contractació, aquesta empresa no es trobava inscrita com a tal en el sistema de la Seguretat Social. Aquest fet podria suposar un incompliment del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques.

Aquesta disposició reglamentària de 2001 estableix l’obligació que les empreses licitadores han d’estar inscrites al sistema de la Seguretat Social. Si es confirma això, en el moment de rebre l’encàrrec, Basic Devices es trobava en situació de prohibició de contractar, d’acord amb el que estableix la Llei de contractes del sector públic. "Ens trobaríem, doncs, davant d’un contracte nul", diu l'OAC.

Tot i així, aquest plantejament podria resultar "dubtós". En el moment de rebre l’encàrrec, Basic Devices no disposava de persones treballadores al seu càrrec. Aquest fet fa que es puguin generar dubtes sobre l’abast de l’obligació recollida al Reglament de 2001, en el sentit de si ha de ser complert per les empreses licitadores en tot cas o, únicament, per aquelles empreses que tinguin treballadors per compte d’altri. És per això que es considera oportú recomanar a l’ICS que valori formular consulta davant l’òrgan consultiu específic en matèria de contractació pública de la Generalitat sobre aquest punt.

D’altra banda, entre la documentació continguda a l’expedient tramès per l’ICS, es detecta una incongruència de dates en relació amb el moment en què es va realitzar la declaració responsable de l’empresa contractista sobre la seva capacitat, solvència i representació, que, en cas de confirmar-se, assenyalaria una altra prohibició de contractar.

Sobre la inexistència de cobertura legal per a l’abonament anticipat de la prestació, Antifrau diu que "tècnicament, l’abonament anticipat de 35 milions d'euros efectuat el 20 de

març de 2020 es va realitzar sense empara legal, ja que el decret llei del 12 de març sobre mesures urgents contra la covid no va habilitar a fer abonaments anticipats en el marc de la tramitació d’emergència fins el 28 de març de 2020, data en què va entrar en vigor una segona modificació en l'article 16 del decret.

Tampoc l’acord del Govern de la Generalitat de 12 de març, pel qual es declara d’emergència la contractació de subministraments i de serveis en el marc de l’estratègia de resposta a l’epidèmia, feia cap referència a la possibilitat d’abonament anticipat del preu. Tot i així, l’abonament d’aquella important quantitat es va fer, sense que, malgrat tot, es trobi a l’expedient administratiu aportat per l’ICS cap justificació documentada sobre la necessitat inajornable i inevitable de fer-ho.

L’ordre de pagament de l'import es va realitzar sense que s’acredités cap garantia, ni que fos bàsica o precària, per part de l’empresa contractista, segons Antifrau.

Tot i les condicions extremes en què es va dur a terme l’encàrrec d’emergència i l’ordre de pagament anticipat, aquest últim és qualificat per Antifrau com "un acte de temeritat, que va suposar haver d’assumir un risc no controlat". "La quantitat que es va avançar va ser molt elevada, les referències de l’empresa destinatària dels 35 milions d’euros eren febles, tot plegat en un entorn de mercat de màxima desconfiança i tensió", assegura.

De fet, persones alienes a la Generalitat van ser les que van aixecar l’alerta que s’estava davant d’una possible estafa, invocant, respecte Basic Devices, paràmetres de fiabilitat i solvència que fàcilment podien haver estat detectats pel propi òrgan de contractació, com és el de la presentació de comptes anuals al registre mercantil corresponent.

Per tot això, Antifrau recomana al Departament d’Economia i Hisenda que, mitjançant els seus òrgans d’assessorament jurídic, reguladors i fiscalitzadors, fixi instruccions, elabori protocols i plans de contingència concrets que incorporin criteris per evitar disfuncions i riscos com aquests i per evitar pràctiques administratives susceptibles de millora en supòsits similars.

Per últim, sobre la inadequada utilització del desistiment i de la modificació del contracte, tot i que són aspectes formals, l'OAC ha constatat la "inadequada utilització per part de l’ICS de les figures jurídiques del desistiment de licitacions publicades i de la modificació dels contractes. Aquestes figures són de difícil encaix en el marc d’una contractació d’emergència".

Vota el número 1

Pel 2 de desembre

COL·LABORADORS