En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

L'acusat d'abusar de tres dones amb discapacitat a Sarrià de Ter i gravar-ho amb vídeo. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El fiscal demanava 52 anys de presó per al monitor de la Fundació els Joncs de Sarrià de Ter i les acusacions particulars elevaven la petició a 86 perquè consideraven que se li havia d'aplicar una agreujant d'abús de confiança.

La defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, demanava l'absolució pels abusos i l'elaboració de pornografia i 1 any de presó per la tinença de pornografia infantil.

La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Gonzalo Escobar, condemna Antonio Ramírez Segura com a autor de quatre delictes d'abús sexual amb penetració, tres delictes d'elaboració de pornografia de persones vulnerables i un delicte de tinença de pornografia infantil.

Li imposa, en total, 19 anys i 3 mesos de presó, 7 anys de llibertat vigilada, l'inhabilita per treballar amb menors o amb persones amb discapacitat i li prohibeix apropar-se a menys de 500 metres o comunicar-se amb les víctimes durant 10 anys.

El Codi Penal estableix que, en cas de condemna per més d'un delicte, el temps màxim de compliment és el triple de la pena major. És a dir, sent la pena més alta els 4 anys per cadascun dels delictes d'abús sexual, el temps màxim de compliment se situaria en 12 anys de presó.

El condemnat va treballar com a monitor de la Fundació privada Els Joncs de Sarrià de Ter des del 2011 i fins al setembre del 2019, quan es van descobrir els abusos. La sentència conclou que, entre el juny del 2018 i el setembre del 2019, va abusar de tres usuàries del centre ocupacional seguint sempre el mateix 'modus operandi'. Aprofitava els dies que era l'únic monitor que supervisava les tasques de neteja en un camp de futbol de la població i les feia anar al lavabo.

Un cop allà, tancava la porta, ordenava a les víctimes que s'abaixessin els pantalons i la roba interior i abusava sexualment d'elles. Segons la sentència, va abusar en dues ocasions d'una de les víctimes. Per això, el condemnen com a autor de quatre delictes. A més, en tres ocasions, ho va enregistrar amb el mòbil.

El tribunal descarta el relat exculpatori de l'acusat, que va dir al judici que les relacions sexuals havien estat consentides i que les víctimes també havien accedit a que ho gravés amb vídeo. En aquest sentit, la sentència remarca que es va prevaler "de la seva condició de monitor i de l'especial relació d'ascendència i confiança" que tenia amb les víctimes. L'Audiència també subratlla que es va aprofitar de la discapacitat de les usuàries i que va escollir les víctimes, arribant a sol·licitar que les tres anessin al seu grup quan anaven al camp de futbol.

La sala exposa que "no posa en dubte ni constitueix el centre de discussió" que les persones amb discapacitat tinguin dret a la llibertat i la salut sexual però adverteix que, en aquest cas, el possible consentiment no va era vàlid: "No es van abaixar la roba en el lliure exercici dels seus drets sexuals. Ho van fer en compliment d'una ordre provinent de l'acusat, qui es trobava en aquell moment en una situació clara de superioritat de la que es va prevaler per aconseguir que fessin les accions que ell deia".

De fet, l'Audiència argumenta que les tres víctimes tenien "sobredimensionat el temor a desobeir", tenien por a que s'enfadessin amb elles o les expulsessin del fundació i "desconeixien el caràcter sexual" de l'acció que el condemnat ordenava que fessin: "L'única persona que, en el moment dels fets, tenia ple coneixement del caràcter sexual dels actes era l'acusat. Les accions fetes no tenen un objectiu compartit de satisfacció sexual, sinó que venen guiades exclusivament per l'ànim lasciu de l'acusat".

"Per tot això, s'ha de manifestar que la superioritat de l'acusat era manifesta", afegeix la sentència que resol que Antonio Ramírez "es va aprofitar conscientment de la situació d'inferioritat" de les usuàries. També, a l'hora d'enregistrar els abusos amb el mòbil. Aquí, de nou, l'Audiència descarta que hi hagués consentiment i apunta que es va aprofitar de víctimes "necessitades de protecció especial perquè no es valen per si mateixes ni realitzen activitats quotidianes sense estar acompanyades".

L'Audiència, però, l'absol d'haver intentat abusar d'una quarta usuària del centre ocupacional i sosté que "no poden considerar-se que aquestes proposicions constitueixin l'inici de l'execució del pretès delicte d'abús sexual".

Sí que el condemnen per tenir pornografia infantil a casa seva. Un delicte que el mateix processat va admetre. La van localitzar en un disc dur i en una targeta de memòria durant l'escorcoll del domicili i, segons la sentència, hi apareixien vídeos i imatges "explícites de menors d'edat, en concret de menors de 10 anys, posant despullades o fent pràctiques sexuals de tot tipus".

A l'hora d'imposar la pena, el tribunal aplica la pena mínima per cadascun dels delictes tenint en compte les circumstàncies dels fets i que el condemnat no té antecedents.

En concepte de responsabilitat civil, l'Audiència condemna l'acusat i l'asseguradora de la fundació Els Joncs com a responsable civil directe a indemnitzar les víctimes amb 10.500 euros.

La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs.