Tenir una radiografia de la situació actual i proposar mesures per millorar-ho. Aquest és l'objectiu de la recerca sobre la situació de les dones que fan treballs de cures i de la llar a Girona.
S'ha fet conjuntament l'Ajuntament i el Grup de Recerca sobre l'Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona.
Per fer-ho, han analitzat el padró municipal de la ciutat en un període concret - del juny del 2021 fins al gener del 2022- on es va detectar un important nombre de dones amb mobilitat d'altres països, sobretot de l'Amèrica Llatina, que estaven empadronades al municipi però que no se sabia a què es dedicaven.
Entre aquestes dades, destacava un gran volum de dones d'Hondures (3.079), seguides de les procedents de Colòmbia i el Magreb. El grup de recerca va contactar amb algunes d'elles, una trentena, i a través d'entrevistes i seguiments han elaborat l'estudi.
El document constata que la majoria de les que fan treballs a la llar són hondurenyes i que sovint es traslladen aquí per motius polítics i socials, "no sempre hi ha una necessitat econòmica". El primer xoc es produeix, segons explica la doctora en Psicologia Social i coordinadora i investigadora de la recerca, Pilar Albertin, en el moment de l'arribada o "l'acolliment". "Durant els primers 3 anys, quan no estan regularitzades, es veuen abocades al treball en família i a fer feines que els d'aquí no volen fer", detalla.
Aquestes situacions, remarca, les pateixen la majoria de les dones que treballen en aquests àmbits i això, a la vegada propicia situacions de "precarietat" i "violències". Unes violències que moltes vegades pateixen per part de les persones que cuiden o de familiars seus.
"Ens hem trobat casos de dones que expliquen que els avis que cuiden els diuen que volen dormir amb elles o que, de cop, un dia es troben el fill sortint nu de la dutxa", detalla. "Hi ha insinuacions i moltes coses que no s'atreveixen a dir per por o perquè són amenaçades", afegeix Albertin. "També hi ha falta de temps i aïllament, perquè passen moltes hores a les cases i no tenen altres contactes", conclou Albertin
Per intentar revertir aquesta situació, el document proposa un seguit de mesures. Entre elles, promoure contractacions dins el règim de la Seguretat Social; promoure els "precontractes" com es fa per exemple amb el temporers; donar suport a entitats vinculades a l'economia social que podrien actuar com a empreses de contractació; visibilitzar la realitat de les dones que fan treball de cures i de la llar i elaborar materials de difusió per a la ciutadania; facilitar recursos per a professionalitzar el col·lectiu i donar informació a la famílies i cuidadors sobre els recursos disponibles. Des del grup de recerca, a més, remarquen que el servei d'acollida a la ciutat és deficitari i que caldria ampliar-lo.
La regidora de Drets Socials, Núria Pi, s'ha compromès a reforçar aquest servei i també a adoptar altres mesures de caràcter informatiu així com crear "sinergies" amb els programes que impulsa la Generalitat. Pi també ha explicat que des de l'Ajuntament faciliten l'empadronament d'aquestes cuidadores a les cases on treballen però admet que hi ha molt "desconeixement".
"L'estudi ens confirma la importància de tenir una legislació clara que doni una solució real i busqui l'equilibri perquè el pes no sempre recaigui en les famílies, que tenen les necessitats i moltes vegades no tenen els recursos", ha insistit.
