En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

El catedràtic de la UdG durant el judici. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'acusat, Pep Lluís de la Rosa, és funcionari professor titular de la Universitat de Girona (UdG) des del 1994. I a partir del 2010, també catedràtic del Departament d'Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica.

A més de docent, també ha fet part de la seva trajectòria professional com a investigador.

La fiscalia l'acusava d'haver creat empreses sense seguir els procediments establerts, nodrir-les amb personal de la UdG i arribar a facturar fins a 450.000 euros per serveis inexistents.

Durant el judici, el catedràtic va negar les diferents acusacions. Va subratllar que sempre havia seguit els passos que pertocaven i, si bé va reconèixer que algunes de les empreses no estaven regularitzades, ho va atribuir a la lentitud de la burocràcia.

De la Rosa s'enfrontava a una pena de 7 anys i mig de presó pels delictes de negociacions i activitats prohibides, malversació de diners públics, falsedat en document mercantil i prevaricació. De tots aquests, però, la sentència de la Secció Tercera, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Mora, l'acaba condemnant tan sols pel primer.

El tribunal conclou que, en paral·lel a la seva activitat docent i investigadora, entre els anys 2000 i 2014 el processat va crear fins a vuit empreses tecnològiques de les quals n'era apoderat, administrador o titular.

La sentència recull, però, que set d'aquestes firmes es van materialitzar "ometent el procediment previst" al reglament que estipula les condicions per crear empreses tecnològiques a la UdG. Perquè de totes elles, tant sols una complia normativa.

L'Audiència subratlla que el catedràtic, essent-ne "plenament conscient", va infringir "manifestament el règim d'incompatibilitats com a funcionari públic". Entre d'altres, perquè era titular del més del 10% del capital social de les diferents empreses (que és el topall que fixa la normativa) o perquè les spin-off no comptaven amb la participació de la universitat. A més, la sentència també recull que De la Rosa va contractar "irregularment" personal de la UdG per treballar en aquestes empreses.

Al judici, el catedràtic va al·legar que la mateixa UdG va promoure que creés les mercantils que actuaven "de facto" com a spin-off però que, en aquell moment, no s'ajustaven a la normativa. L'objectiu, va dir, era regularitzar-les a posteriori i va justificar aquesta al·legalitat per l'excés de burocràcia, els canvis legislatius i la lentitud de les tramitacions que feien "incompatible" impulsar les spin-off amb la "celeritat" necessària". També va assegurar que sempre va seguir els passos marcats tant per la mateixa universitat com per l'Oficina d'Investigació i Transferència Tecnològica (OITT).

La sentència, però, no es creu aquesta versió. Considera que, si bé "en un primer moment" l'acusat podria haver creat les empreses al marge de la normativa perquè no sabia "com actuar", a partir del 8 de setembre del 2008 va ser "plenament conscient" que la seva conducta era "il·lícita".

I és que, a partir d'aquella data, la UdG va informar el catedràtic que estava infringint el règim d'incompatibilitats, i les dues parts van engegar un seguit de converses per intentar trobar una sortida legal per regularitzar la situació de les empreses. Una sortida que passava per dissoldre les firmes i tornar-les a crear; aquesta vegada, seguint la normativa. "L'acusat, però, no tan sols no ho fa sinó que a partir del 2010 va crear dues empreses noves també de manera irregular, a més de continuar operant amb les altres", recull la sentència.

En aquest punt, el tribunal tampoc s'està però de picar la cresta a la UdG. Remetent-se a un informe que l'Oficina Antifrau va fer sobre el cas, l'Audiència recull que aquest escrit ja deixa clar que "l'actuació de la UdG no és precisament un model de com s'han de fer les coses" (en referència al seguiment que es va fer sobre la creació d'aquestes empreses).

Però és que, a més a més, la sentència també va més enllà. Perquè subratlla que, de les declaracions que els diferents rectors van fer durant el judici, també se'n desprèn "aquesta idea de manca de control". "Les seves declaracions revelen una estranya ignorància d'allò que va passar, que en el millor dels casos és una 'ingenuïtat optimista', i en el pitjor, una certa indiferència en l'ús de quantitats importants de diners públics en una entitat com la universitat, que precisament mai ha anat sobrada de recursos", recull l'Audiència.

L'Audiència condemna De la Rosa per un delicte de negociacions i activitats prohibides. Però l'absol dels altres tres (els de malversació, prevaricació i falsedat documental). Aquí, el pilar sobre el qual els basava la fiscalia eren els més de 450.000 euros que les empreses van facturar a la UdG.

La sentència, però, conclou que no hi ha prou proves que permetin dir que aquestes factures van ser per serveis inexistents. Tot i que tant l'informe d'Antifrau com el de l'OITT apuntaven a "aquesta possibilitat", la Secció Tercera subratlla que cap d'aquests dos documents "conclou amb claredat, més enllà de tot dubte raonable, que aquestes factures fossin falses". "Ens trobem amb suposicions basades en informes bastant bàsics", diu l'Audiència.

A l'hora d'imposar la pena per les negociacions i activitats prohibides, el tribunal escull la mínima per aquest delicte. Condemna el catedràtic de la UdG a 6 mesos de presó, li imposa un any d'inhabilitació per ocupar qualsevol feina o càrrec públic i l'obliga a pagar una multa de 4.320 euros.

Tot i que al judici Pep Lluís de la Rosa va dir que no es va embutxacar ni un sol euro de les empreses, i que fins i tot haver-les hagut de liquidar l'havia "arruïnat", l'Audiència de Girona considera que té una "certa capacitat econòmica" atenent a allò que percep com a catedràtic universitari.

La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant del TSJC en un termini de 10 dies.

Vota el número 1

Pel 30 de setembre

COL·LABORADORS