Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) ha alertat de l'impacte ecològic d'introduir peixos nadius en conques hidrogràfiques del seu territori però que no els corresponen.
En concret, analitzen l'impacte en els peixos autòctons d'aquestes espècies. Les conclusions mostren que la qualitat de l'hàbitat és el factor més important per al benestar dels peixos autòctons, però també apunten que les espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques com les exòtiques.
Els resultats poden tenir implicacions en la gestió dels rius, ja que la translocació d'espècies és un efecte freqüent del transvasament d'aigua entre regions que alguns països porten a terme per mitigar les conseqüències de l'escalfament global.
L'investigador de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB i primer autor de l'estudi, Alberto Maceda, apunta que les dades obtingudes mostren que les invasions d'espècies natives translocades s'han de prendre tan seriosament com les d'espècies exòtiques. En l’estudi també hi han participat l’investigador de l’IRBio Adolfo de Sostoa i els experts Ralph Mac Nally i Jian D. L. Yen, de la Universitat de Melbourne (Austràlia).
Els investigadors van estudiar les característiques de diverses espècies de peixos en quinze punts de les conques del nord-est de la península Ibèrica, però es van centrar especialment en la família dels ciprínids (Cyprinidae), que és una de les més riques en espècies del món i la més comuna a Europa.
En concret, es van analitzar indicadors d’una gran rellevància ecològica com ara la diversitat d’espècies natives, la seva abundància i la distribució de mides dels peixos autòctons quan estan exposats a invasions d’espècies exòtiques o de natives translocades.
Els resultats mostren que les característiques de l’entorn, com ara la temperatura, la profunditat o velocitat de l’aigua, el pH o els nivells de nutrients, són les variables que expliquen millor la variabilitat en característiques com ara l’abundància o el pes de les espècies autòctones analitzades.
Tot i això, la principal novetat és que, després d’haver tingut en compte aquestes variables ambientals, els resultats apunten que les espècies translocades tenien impactes potencialment més importants en els peixos autòctons que les espècies exòtiques, entre les quals n’hi havia d’àmpliament reconegudes, com les carpes (Cyprinus carpio) o els alburns (Alburnus alburnus).
Segons expliquen els autors a l’article, la presència de peixos translocats es va associar amb una menor abundància i riquesa de peixos autòctons i amb individus autòctons més petits, mentre que la presència de peixos exòtics es va associar amb una major abundància i riquesa de peixos autòctons i individus generalment més grans.
Davant aquests resultats, els investigadors han destacat la necessitat d’estudiar amb més deteniment l’impacte ecològic de les espècies natives translocades. A més, apunten al repte legislatiu i de gestió dels rius, per exemple pel que fa a protegir o eradicar una mateixa espècie depenent de la conca hidrogràfica en què es trobi.
