En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Un treballador amb una màquina per moure llenya a punt per vendre al Ripollès. / Foto: Lourdes Casademont (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'increment dels preus de l'energia per la crisi climàtica i la guerra d'Ucraïna ha fet que molts consumidors busquin opcions de calefacció més econòmiques.

L'interès per la llenya o el pèl·let ha crescut i ha donat un nou impuls al sector. Segons el Clúster de la Bioenergia a Catalunya, la demanda ha crescut un 50%.

Però amb la pujada dels costos de producció, els preus també s'han enfilat. Malgrat alguns temors, el sector creu que no hi haurà desabastiment i veuen el moment com una "oportunitat", però alerten de factors limitants com la falta d'ajuts per mecanitzar els treballs.

El departament d'Acció Climàtica defensa la inversió en maquinària. El darrer any s'hi van destinar 6 milions d'euros i el mes que ve s'obrirà una nova convocatòria pel mateix valor.

"Si abans el creixement anual era d'un 10%, ara ha passat a ser d'entre un 30% i un 50% en alguns mercats", remarca el vicepresident del Clúster de la Bionergia de Catalunya, Joan Romaní. I amb l'augment dels costos de producció i la demanda, els preus d'aquestes matèries també han augmentat així com l'especulació a nivell internacional. El cas més clar és el del pèl·let, que ha doblat el preu respecte fa un any: si abans costava 4 euros el sac, ara el preu és de 8 euros en amunt.

Catalunya és la tercera massa forestal d'Europa, un potencial que actualment "no s'aprofita", lamenta Romaní, perquè fins ara no hi havia prou demanda ni tampoc una aposta decidida per la descarbonització. Creu que en l'escenari actual i en plena emergència climàtica, tot s'ha "accelerat" i és el moment de fer canvis decisius. En primer lloc, reclamen que s'actualitzi el pla estratègic de la biomassa i que l'administració doni ajuts per poder mecanitzar els treballs al bosc i fer-los més rendibles.

En aquest sentit, consideren que hi ha massa "proteccionisme" al bosc i reclamen la creació de noves zones d'explotació de biomassa sense perdre de vista la protecció del medi. Això permetria augmentar els estocs i "contenir" millor la pressió dels preus. "A dia d'avui el bosc és intocable i això fa que haguem de buscar aprovisionament fora de Catalunya", admet. I afegeix que, "tenint un gas o un petroli verd com és la massa forestal no té sentit anar-ho a buscar fora".

Des del clúster lamenten que Europa hagi continuat apostant pels combustibles fòssils. Augmentar l'ús de biomassa permetria reduir un 30% la problemàtica, però avisen que, per fer una bona gestió i tenir el sector preparat, caldran anys de feina. Una idea que comparteix el gerent de Boscat, Jordi Terrades. "Les empreses i particulars volen passar del gas a la biomassa en un termini molt curt", detalla.

Per cobrir aquest augment de la demanda, però, el sector necessita un o dos anys d'adaptació. "La gestió del bosc és una cosa lenta i les empreses necessiten més recursos per fer aquests canvis", remarca Terrades.

No disposar de personal qualificat per fer feines al bosc és un altre dels "factors limitants", segons Terrades. Per això, també creu que caldria apostar per una major mecanització de les feines i menys burocràcia administrativa. "Hi ha molta inseguretat jurídica i càrregues administratives que fan que les empreses no puguin fer inversions ni contractar més personal", assenyala. També es queixen que només poden treballar uns mesos a l'any per restriccions com ara el risc d'incendi o la protecció d'hàbitats.

En el seu cas, explica que el preu de l'estella que venen s'ha apujat entre un 30% i un 40% per l'augment de costos. El pèl·let i altres subproductes com l'estella d'ús tèrmic s'ha apujat més perquè requereix més energia per produir-los.

Gairebé el 70% dels boscos de Catalunya pertany a propietaris privats. La resta és de titularitat pública. Des del Departament d'Acció Climàtica la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, també veu el moment actual com una oportunitat per "gestionar bé" els boscos del país.

Un dels problemes que es troben els gestors del bosc a l'hora de fer una tallada és la gran quantitat de propietaris amb què s'han d'entendre. "En els boscos públics, la planificació i ordenació ja està feta. Nosaltres recomanem que als privats també s'associïn i facin aquesta feina de planificació", ha dit Sanitjas. A efectes pràctics, això significa que una empresa que vulgui fer una tallada en un bosc de diferents propietaris es dirigirà a l'associació, que ja haurà fet la feina prèvia de planificació i ordenació, i es podrà rebre l'autorització d'una manera més àgil.

Sanitjas ha destacat, però, que el principal "coll d'ampolla" que explica per què no hi ha prou fusta és la manca de mà d'obra qualificada. "Venim d'un sector que havia estat molt maltractat, amb una feina poc reconeguda i sous baixos que ha fet que molta gent hagi anat marxant", ha assenyalat la directora general. En aquest sentit, el Departament està engegant un pla de formació de la mà de les escoles agràries, centres de formació i el SOC que vol "seduir" a públics com per exemple el jove perquè entrin a treballar en aquest sector.

Una altra de les demandes de les empreses és que les tallades al bosc es puguin fer durant un espai més ampli de temps. Malgrat que Sanitjas defensa que hi ha moments en què hi ha limitacions ambientals que s'han de respectar, com per exemple quan neva, quan hi ha alt risc d'incendi forestal o en les zones de nidificació, sí que en els propers mesos es veuran resultats per "simplificar" els tràmits que calen per entrar a treballar al bosc seguint uns criteris "homogenis". "En el fons el que volem és dinamitzar la gestió forestal perquè la necessitem per adaptar-nos al canvi climàtic, per fer prevenció d'incendis, però també per extreure el propi recurs del bosc", ha dit Sanitjas.

Vota el número 1

Pel 7 d'octubre

COL·LABORADORS