En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

La zona del parc Central que encara queda per reposar. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'informe que ha redactat l'Ajuntament de Girona recull, de manera exhaustiva, tot el què han suposat aquests deu anys d'obres per a la ciutat.

Uns treballs, diu literalment, marcats "pels incompliments, retards i oblits d'Adif", que han estat "molts i continuats" i que, sobretot, qui els ha patit ha estat la ciutadania.

D'entrada, el document ja recull que el primer incompliment ha estat el de calendari. Perquè en un principi, es va comptar que l'obra de soterrament (que incloïa TAV i tren convencional) duraria 30 mesos. "Però ja en portem 110 i això encara no s'ha acabat", ha subratllat el regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas, en referència a les reposicions que encara queden pendents.

L'informe també subratlla que el tren d'alta velocitat, quan va arribar a Girona el desembre del 2013, ho va fer amb "tota la part superficial per fer" –la de la zona del parc Central- i sense instal·lacions d'emergència definitives. "Una provisionalitat", diu l'informe, "que s'ha allargat" fins avui dia.

El document recorda els diferents incompliments per part d'Adif (per exemple, les reposicions que va haver d'assumir l'Ajuntament a l'entorn del parc Central) i també els greuges que van haver de patir els veïns de Sant Narcís (que van viure envoltats de tanques). I a partir d'aquí, quantifica tota la despesa que ha hagut d'assumir l'Ajuntament al llarg d'aquests deu anys. La xifra que en resulta és 5.199.806,39 euros.

Per arribar fins a aquests 5,2 milions d'euros, l'estudi desglossa fins al cèntim totes les despeses. S'hi inclouen, per exemple, els estudis topogràfics previs que es van fer al principi de tot del projecte, i que feien referència a l'enderroc del viaducte (que no s'ha acabat fent). O també l'auditoria externa que l'Ajuntament va contractar per fer seguiment de l'obra dels túnels urbans.

Entre aquestes despeses, també hi ha les factures de tres reunions que van fer-se a Madrid i les compensacions, assumides pel consistori, per mitigar "el malestar dels veïns" (rebaixes de l'IBI durant el 2013 i 2014 i projecte per revitalitzar la zona comercial de Sant Narcís, envoltada de tanques).

Finalment, l'estudi també recull el cost de tots aquells projectes i obres de reposició que ha hagut d'assumir l'Ajuntament perquè Adif no ho ha fet. Per exemple, els dels carrers Bisbe Sivilla, l'espai sota viaducte de Josep Maria Gironella o la plaça Mare de Déu de Montserrat.

A més de la despesa que ha hagut d'assumir l'Ajuntament de Girona, l'informe sobre el Tren d'Alta Velocitat també quantifica el cost de totes aquelles obres de reposició que avui, deu anys més tard de l'inici de les obres, encara queden pendents. En total, sumen 4.811.296,52 euros.

Del llistat, en destaca sobretot la reposició de la plaça Espanya (que puja a més de 2,5 milions d'euros). També s'hi inclouen l'enderroc del 'finger' i la nova marquesina –que assumeix el consistori- i tota la zona empantanegada del Mas Gri (on ha d'anar-hi un parc i on, si se salten les tanques, es pot accedir directament a la via de l'alta velocitat).

L'alcaldessa de Girona ha dit que l'estudi és el "primer pas ferm" a l'hora de negociar un acord amb l'Estat. "A Girona volem i necessitem tancar la carpeta de soterrament del TAV", ha afirmat Marta Madrenas. Per això, l'informe –que ja s'ha presentat als veïns i grups municipals- servirà de base a l'hora de començar a negociar. "Volem ser rigorosos i responsables, i aportarem documents per defensar les nostres tesis de manera fonamentada", ha afirmat Madrenas.

L'alcaldessa, però, també ha dit que apart d'aquests 5,2 milions d'euros, s'obren altres vies de negociació. Una d'elles és la de les compensacions patrimonials, perquè actualment hi ha espais públics de Girona (com la plaça poeta Marquina) que són propietat d'Adif, i altres zones de la ciutat que correspondrien a l'administrador ferroviari (per exemple, on hi ha sortides d'emergència) i que són titularitat de la ciutat. "Ens hem de compensar mútuament i també veure'n les repercussions econòmiques", ha explicat l'alcaldessa.

Per últim, Marta Madrenas ha avançat que l'Ajuntament també treballa per quantificar "els danys morals" que ha patit la ciutadania amb les obres. L'alcaldessa, però, ja ha admès que aquest punt "serà difícil" però també ha dit que l'equip de govern "no pensa resignar-se" a intentar posar-hi una xifra i portar-la davant l'Estat.

En referència a les reposicions que encara queden pendents, l'alcaldessa ha afirmat que, ara per ara, la "prioritat absoluta" de l'Ajuntament és la plaça Espanya. "Tots els nostres esforços hi estan encaminats i farem les reunions que calgui", ha precisat. En aquest sentit, el regidor del projecte ferroviari ha aprofitat per fer saber a l'executiu espanyol que ell, aquest estiu, no farà vacances. I que estarà disponible per reunir-se amb els seus representants quan calgui per parlar.