En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Un ramat de vaques al Ripollès. / Foto: Lourdes Casademont (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Fomentar models per potenciar els serveis ambientals que genera la ramaderia extensiva és un dels objectius que persegueix el Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva a Catalunya.

Durant la presnetació que s'ha fet aquest dimecres, la consellera Teresa Jordà ha posat en valor els beneficis territorials i de sostenibilitat ambiental que té la ramaderia extensiva i ha assegurat que té un "paper extremadament significatiu com a activitat socioeconòmica i com a vertebradora d'un territori que aporta serveis alimentaris, ecosistèmics i de prevenció d'incendis".

Jordà ha exposat que la ramaderia extensiva travessa una "profunda crisi" i el Pla neix de la necessitat de millorar aquest sector. De fet, la consellera ha admès que, fins ara, hi ha hagut diverses eines de treball però "disperses i inconnexes". El nou Pla ha permès fer una "radiografia exhaustiva" de l'estat real de la ramaderia extensiva i també dels seus reptes.

Per elaborar el document, que consta d'un total de 69 mesures concretes, s'ha fet un procés participatiu que s'ha allargat durant tres mesos i on hi han participat 247 persones (més d'un 50% vinculades al sector ramader). Algunes de les accions ja estan en marxa i d'altres, ho faran de forma progressiva.

Una de les mesures destacades d'aquest Pla és l'impuls de contractes per ramats que pasturin amb finalitats de prevenció d'incendis i millora de la biodiversitat. Es tracta de pagaments per serveis ambientals, un instrument "innovador" que fa temps que reclama el sector primari i ambiental a Catalunya.

En concret, el Pla preveu que es puguin crear ramats que tinguin per objectiu oferir el servei de manteniment d'espais oberts i espais amb baixa càrrega de combustible. El nou model està previst que s'implementi, principalment, a les zones del litoral i prelitoral amb major risc d'incendi i també en espais naturals protegits.

La consellera ha explicat que actualment a Catalunya ja existeixen alguns ramats que contribueixen a la gestió forestal per evitar el risc d'incendi i millorar la biodiversitat.

Amb tot, Jordà ha especificat que es tracta d'una activitat "complementària" per al ramader a la seva tasca habitual de producció de carn, llet o elaboració de formatges. En canvi, aquesta iniciativa, finançada pel propi Departament d'Acció Climàtica, està pensada per oferir als ramaders un nou model de negoci i que pugui ser la seva principal ocupació tot i que també es permetrà que sigui complementària si així ho prefereixen els interessats.

Les bases es redactaran en els propers mesos. El ramader serà qui decidirà aspectes com el tipus de ramat mentre que la conselleria se centrarà en "valorar els resultats" de les feines encomanades.

Durant la roda de premsa de presentació del Pla, Jordà ha avançat que algunes mesures incloses en el document ja s'han posat en marxa. Es tracta, per exemple, dels plans de prevenció de danys causats per l'os i el llop i la creació d'un grup de valoració de danys dubtosos. També s'ha iniciar la tramitació per a la creació d'un Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús que té per objectiu afavorir el manteniment de la ramaderia extensiva.

D'altra banda, Jordà també ha destacat l'increment dels ajuts a ramaders pel manteniment de gestió forestal a través de la pastura en aquelles àrees estratègiques amb perill d'incendis. En concret, els ajuts han passat dels 100.000 euros ara fa cinc anys als 245.000 del 2022.

Altres mesures que ha destacat són la creació d'una xarxa d'escorxadors de baixa capacitat distribuïts per tot Catalunya. En concret, des del 2020 el Departament ha convocat ajuts a petits escorxadors situats en zones desafavorides amb una dotació d'1,5 milions d'euros i també ha creat un escorxador mòbil d'oví i cabrum.

En el cas de l'escorxador del Ripollès, la conselleria ha informat que s'ha presentat un pla de millores que ascendeix a 1 milió d'euros, incloent també una ampliació de les instal·lacions. Si bé no es podrà acollir a les línies d'ajut d'escorxadors de baixa capacitat, sí que des de la conselleria s'han compromès a treballar-ho amb la direcció general d'empreses agroalimentàries per valorar si hi ha alguna altra línia d'ajuts a la qual es pugin acollir.

De cara al 2023, el Pla preveu una convocatòria d'ajuts per a l'adquisició d'estructures sanitàries com les mànegues de maneig de bestiar. També se subvencionaran punts d'aigua i tancats per acollir els ramats en transhumància i els ramats a muntanya. Una altra de les mesures que s'impulsaran a partir de l'any vinent és revalorització de la llana de l'ovella ripollesa amb l'objectiu d'estendre-ho a la resta de races ovines.

Actualment s'està elaborant el Pla de biodiversitat cultivada i ramadera per a la preservació genètica de les varietat cultivades locals i per les races autòctones. Entre d'altres, el pla preveu vetllar pel manteniment de les races autòctones i té previst crear un banc de germoplasma i una comissió per assolir els reptes en relació a aquestes races.

Vota el número 1

Pel 8 de març

COL·LABORADORS