En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, encapçala la reunió de la Comissió Interdepartamental de la Sequera. / Foto: Rubén Moreno (Govern)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Davant la falta de pluges dels darrers mesos, les reserves dels embassaments han continuat baixant, amb el sistema Ter-Llobregat al 34% (207 hm³) i el de Darnius-Boadella al 33% (20 hm³).

Un cop analitzades les recomanacions de l’Observatori de la Sequera i convocat el Comitè de Sequera a finals de la setmana passada, s’ha pres la decisió de declarar l’alerta en aquests dos àmbits.

Un escenari que preveu l'aplicació de les primeres mesures per reduir els consums en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics. Pel que fa al subministrament domèstic, en aquest escenari no hi ha limitacions, més enllà de la prohibició d'omplir piscines i de recomanacions per al reg de jardins (fer-ho en dies alterns, en hores de mínima insolació i només per a la supervivència de l'arbrat).

Les restriccions per sequera als àmbits Ter-Llobregat i Darnius-Boadella entraran en vigor aquest divendres, quan es publiqui la resolució al DOGC. El Govern ha reunit la Comissió Interdepartamental de Sequera amb el president Aragonès al capdavant, on s’ha informat que aquests dos àmbits entraran en alerta per sequera al llarg de la setmana.

Es passarà de 9 a 13 unitats en aquest escenari (el Ter-Llobregat n’aplega 3), amb un total de 514 municipis en alerta per sequera pertanyents a 27 comarques. Són 6,7 milions d’habitants.

El Pla de Sequera, l'eina per gestionar els episodis d'escassetat d'aigua, està activat des del mes d'octubre del 2021. Des d'aquest moment, s'ha analitzat mensualment la situació amb l'objectiu de determinar si es produeixen canvis en alguna de les 18 àrees en què estan dividides les conques internes en funció de la font de proveïment principal (embassaments, aqüífers o pluviometria).

En l’àmbit del Ter Llobregat, que es troba en l'escenari de prealerta des del febrer d'enguany, fa 9 mesos que s'estan aplicant mesures, com l'increment de producció de les dessalinitzadores (del 20 al 90%), que han aportat al sistema més de 54 hm3. Això ha evitat que els embassaments estiguin 7 punts per sota del seu volum actual (sense l’aigua dessalinitzada, avui el sistema Ter Llobregat estaria a prop del llindar d’excepcionalitat).

A més de la dessalinització, en la fase de prealerta s’ha potenciat la producció d’aigua regenerada, fet que ha permès aportar 2.000 litres per segon en el tram final del riu Llobregat per garantir el cabal ecològic.

En la fase d’alerta, es preveu que part d’aquesta aigua regenerada (900 litres per segon) es destini al reg agrícola a través del canal de la dreta del Llobregat, mentre que els 1.100 litres restants es destinin a garantir el cabal ecològic.

També en aquest escenari de prealerta, s'ha contactat amb els ajuntaments i el món local per avaluar i validar l'estat dels plans d'emergència per sequera, a més d’intensificar els missatges d’estalvi cap a la ciutadania i els diferents sectors econòmics.

En roda de premsa després del Consell Executiu, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha alertat que tot i que les previsions meteorològiques “no són dolentes”, el context climàtic “sí que és preocupant”, amb períodes sense pluja cada cop més intensos i més recurrents. Plaja ha demanat a la ciutadania canviar els seus hàbits en el consum de l’aigua i ha avisat que això ara és “bàsic, necessari i urgent”.

Sobre el pas a l’estat d’emergència, que sí que implicaria restriccions en l’aigua de boca, Plaja ha demanat no avançar escenaris, i ha assegurat que encara “hi ha molt marge” en els barems. “El següent pas és l’excepcionalitat i no es preveu”, ha indicat.

“No estem en el punt del 2008 però tampoc es tracta de minimitzar”, ha continuar la portaveu, que ha demanat prendre consciència de la situació i “tancar l’aixeta sempre que es pugui”.

En preguntar-li per la producció de neu artificial, que requereix d’aigua, la portaveu ha remarcat que l’aigua que es necessita és molt petita en comparació amb l’ús agrícola, per exemple. A més, ha subratllat que aquesta aigua s’extreu de captacions de la mateixa zona i es torna a recuperar amb el desgel. Plaja ha desvinculat la sequera de les subvencions a les estacions d’esquí.

La Comissió Interdepartament de Sequera està presidida per la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i integrada per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent; el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el conseller de Salut, Manel Balcells, així com el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes. A la reunió també han assistit, a més del president, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja Pérez, i el director d’abastament de l’ACA, Jordi Molist.

Aquesta comissió es constitueix amb l’objectiu de realitzar el seguiment de l’evolució dels diferents estats de sequera i d’acordar les mesures necessàries, incloses les de caràcter normatiu, que es considerin més adients per minimitzar l’impacte associat a l’agreujament de la sequera o al risc de desabastament per a la població.

Vota el número 1

Pel 10 de febrer

COL·LABORADORS