L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), Granés Fundació i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) han presentat avui el projecte de realitat virtual immersiva.
Aquest es posa en marxa al Servei de Discapacitat Intel·lectual de l'IAS, al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.
El projecte està dirigit al tractament de les dificultats cognitives i conductuals de les persones amb un trastorn de l'espectre autista (TEA) i discapacitat intel·lectual i està dissenyat des de dues vessants: la terapèutica i la de recerca.
D'una banda, la col·laboració de Granés Fundació amb l'IAS ha permès disposar del nou espai de realitat virtual immersiva, que s'ha batejat amb el nom d'ERVI Granés Fundació, i adquirir la tecnologia necessària per al seu funcionament, desenvolupada per l'startup Broomx. Aquesta empresa ja ha treballat en col·laboració amb altres centres hospitalaris l'aplicació de teràpia a partir de realitat virtual immersiva.
El cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual de l'IAS, Ramon Novell, n'ha destacat "els bons resultats", que els han empès a impulsar el primer projecte que utilitza aquesta eina per pacients autistes o amb discapacitat intel·lectual a la demarcació de Girona.
D'altra banda, Granés Fundació i l'IDIBGI promouen amb aquest projecte la segona Beca Granés Fundació, que impulsarà, segons la cap del grup de recerca Transtorns del Neurodesenvolupament de l'IDIBGI, Susanna Esteba, "l'estudi de l'eficàcia d'utilitzar l'entorn de realitat virtual immersiva en el tractament de les persones amb TEA".
La realitat virtual immersiva crea mons interactius generats per ordinador que substitueixen les percepcions sensorials del món real per les generades digitalment. La persona pot moure's en un entorn artificial dissenyat expressament per a ella, amb la producció de situacions que poden ser útils terapèuticament i gairebé impossible de recrear en la vida real.
"La realitat virtual immersiva permet exposar els pacients a realitats que els fan pànic en un espai controlat on pots anar introduint mecanismes de regulació", detalla el doctor Novell. A més, segons afegeix el psicòleg de l'IAS, els permetrà "treballar les habilitats socials de les persones amb trastorn autista".
L'ERVI permet un control tan estret sobre els estímuls presentats que les estratègies terapèutiques es poden implementar amb precisió. A més, un dels grans beneficis és que permet reduir de forma significativa la utilització de psicofàrmacs.
Les fòbies són freqüents en persones autistes; es relacionen amb una àmplia gamma de desencadenants i poden tenir un impacte important en l'individu i la seva vida quotidiana.
Un tractament que s'utilitza per a les fòbies en la població general, basat amb evidència científica, és l'exposició gradual: la persona imagina la situació temuda mentre està relaxada, i es va progressant gradualment fins a l'exposició en viu a la fòbia. Les persones autistes sovint experimenten dificultats amb la imaginació i l'abstracció, i, a més, els passos cap a l'exposició al món real els poden provocar nivells massa elevats d'ansietat.
Per abordar aquestes limitacions, la Beca Granés Fundació permetrà investigar l'eficàcia de la tecnologia ERVI durant 24 setmanes en pacients amb TEA. Amb aquesta beca s'incorporarà una investigadora predoctoral, la Gemma Alcalde, que durà a terme l'estudi al grup de recerca en Trastorns del Neurodesenvolupament de l'IDIBGI, liderat per la neuropsicòloga de l'IAS, la doctora Susanna Esteba-Castillo.
L'estudi es farà sobre seixanta participants d'entre 15 i 45 anys amb TEA i amb un diagnòstic de fòbia específica, trenta dels quals rebran sessions en el nou espai. El nou espai permetrà recrear la situació fòbica amb el disseny d'escenes personalitzades generades per l'ordinador. En concret, s'analitzaran els canvis conductualment, psicològic i psiquiàtric, i també s'analitzaran marcadors de neuroimatge. Un terapeuta serà present a les sessions per a la gestió de l'ansietat.
Aquesta serà la segona beca que Granés Fundació concedeix a un jove investigador de l'IDIBGI. La primera beca es va formalitzar el gener de 2021, amb l'objectiu de donar suport a l'estudi de la degeneració que es produeix en l'esclerosi múltiple.
L'investigador becat, Albert Miguela, es va incorporar al grup de recerca en Neurodegeneració i Neuroinflamació de l'IDIBGI, liderat pel doctor Lluís Ramió i Torrentà, cap de Neurologia dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.
La majoria de les investigacions realitzades en el camp de la realitat virtual immersiva per part de centres pioners al món com ara el Cedars-Sinai Medical Center (Los Ángeles) o el Lucile Packard Children's Hospital (Stanford), entre d'altres, han demostrat la seva eficàcia com a eina terapèutica en el tractament de diferents malalties mentals (trastorn d'estrès, ansietat, depressió, etc.) i en la rehabilitació cognitiva en persones en procés d'envelliment, amb dany cerebral adquirit o demència, entre altres.
Des d'aquest punt de partida i amb l'objectiu d'ampliar les estratègies de suport a les persones que s'atenen al Servei de Discapacitat Intel·lectual de l'IAS, de referència a la Regió Sanitària de Girona, els professionals del servei han dissenyat un programa especialitzat dirigit a les persones amb TEA i discapacitat intel·lectual utilitzant la tecnologia ERVI. Aquest tipus d'intervenció s'anirà aplicant progressivament a altres col·lectius de pacients.
En aquest marc, l'Espai de Realitat Virtual Immersiva Granés Fundació és el resultat dels compromisos a curt i mitjà termini de l'IAS i Granés Fundació en relació amb les persones amb discapacitat intel·lectual i/o amb trastorns mentals, amb l'objectiu comú de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
L'objectiu de Granés Fundació és el de col·laborar amb els serveis especialitzats d'atenció personal, salut i social, dirigits principalment a les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental i a les seves famílies, amb la voluntat de proporcionar-los el suport i els serveis més adequats que contribueixin a potenciar la seva autonomia personal, des d'una perspectiva de ple assoliment de drets.
