Després de diversos entrebancs, la reforma de la Casa Pastors de Girona comença a caminar.
L'Ajuntament ha aprovat aquest divendres en junta de govern l'adjudicació de l'excavació arqueològica prèvia a la rehabilitació de l'espai, que està previst que comenci a finals de març.
D'aquesta intervenció, de fet, dependrà el calendari d'obres de l'equipament però la voluntat és que sigui una realitat d'aquí a 3 anys. Es calcula que la reforma, el projecte museogràfic i la posada en marxa de l'espai costaran prop de 10 milions d'euros, lluny dels gairebé 5 milions en què s'havia pressupostat el primer projecte.
Les excavacions i la rehabilitació costaran uns 6,9 milions d'euros i el projecte museogràfic i l'impuls per a l’obertura, 2,9 milions d'euros més (comptant les aportacions per als primers 3 anys).
Per tirar-ho endavant, la consellera de Cultura ha anunciat una primera inversió per part de la Generalitat de 777.000 euros per fer front als treballs de reforma i la dotació de les instal·lacions i serveis museogràfics necessaris. El nou acord, que s'ha rubricat aquest divendres, preveu que els diners s'aportin en diverses anualitats fins al 2025. La primera, de 76.603 euros, amb data 2022; aquest 2023 una de de 20.000 euros; la tercera, de 250.000 euros al 2024 i una altra aportació de 250.000 euros més l'any 2025.
En una segona fase, la "d'arrencada" de l'equipament, la Generalitat s'ha compromès per escrit a invertir-hi 800.000 euros més. Això serà durant el període 2026-2028, quan es preveu que el futur museu ja estigui operatiu.
La resta del finançament està previst que s'aporti amb fons propis de l'Ajuntament i de tercers, com la Diputació –que el concretarà properament- juntament amb d'altres subvencions a les quals optaran. Entre elles, els fons Next Generation.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha celebrat l'acord com el primer pas per fer realitat el projecte i ha dit que el Govern acompanyarà Girona en el procés per fer-ho possible.
Per la seva banda, el vicealcalde de Girona, Quim Ayats, ha dit que amb l'anunci compleixen amb un doble objectiu: desencallar la rehabilitació i que el fons adquirit per l'Ajuntament passi "a disposició del conjunt de la ciutadania".
Precisament avui, la consellera Garriga i Ayats han visitat l’exposició 'L’aposta per l’art nou. Itineraris de l’avantguarda a Catalunya a través de la col·lecció Rafael i Maria Teresa Santos Torroella' al Museu d'Història. La mostra, de fet, és una mostra d'un dels fons que formaran part del futur Museu d'Art Contemporani. Vist l'interès que ha despertat la mostra, l'Ajuntament ha aprovat prorrogar-la fins a l’11 de setembre.
Ayats també ha dit que les excavacions es faran amb el màxim rigor i que si, com s'espera, s'hi troben "vestigis" important per a la història de Girona s'incorporaran al discurs museogràfic de l'espai, i que les troballes materials passaran a formar part del fons del Museu d'Història.
Girona va engegar l'any 2017 el procés per fer realitat aquest nou espai amb l'objectiu d'ubicar-hi les col·leccions d'art modern i contemporani que es conserven al Museu d'Història i que compten amb prop de 7.000 obres entre les quals hi ha la important col·lecció del crític d'art Santos Torroella. (que inclou originals de Miró, Picasso, Tàpies o dibuixos de Salvador Dalí).
Aquest mateix any les tres administracions implicades en el projecte (Generalitat, Ajuntament i Diputació) van acordar-ne el finançament. La previsió inicial era que la Generalitat hi aportés 1,2 milions d'euros per a les obres d'adequació (en concret, 300.00 euros durant 4 anys); la Diputació, per la seva banda, hi posaria 2 milions, i el consistori assumiria els 1,28 milions d'euros restants.
La reforma de l'edifici s'ha anat allargant perquè han sortit i el gruix dels treballs encara està pendent. De fet, ara per ara l'obra està del tot aturada. Això va suposar que l'any passat l'Ajuntament no pogués complir terminis i que, per tant, hagués de retornar part de la subvenció i renunciar a la que encara no havia percebut.
En total, d'aquells 800.000 euros de subvenció, el consistori va gastar-se'n 169.239,59 (per al projecte executiu, la intervenció arqueològica i treballs de catalogació i inventari). Tota la resta de la subvenció, és a dir 630.760,41 euros, o bé es va haver de retornar a la Generalitat o bé s'hi va haver de renunciar.
Les excavacions, que s'havien començat a finals del 2019, també es van haver d'aturar poc després perquè calia enderrocar uns murs del pati oest per seguretat. Amb la pandèmia la situació es va allargar i ara l'Ajuntament ha adjudicat els treballs, que tindran un cost de 165.905 euros i un termini d'execució de quatre mesos.
La Casa Pastors està situada al costat nord-oest del perímetre de l'antiga Gerunda i al costat del portal de Sobreportes, una de les antigues entrades a la ciutat. L’edifici integra restes de muralles romanes i medievals, del castell dels Montcada i Sobreportes. Va ser seminari (s. XVI i XVII), casa de la família aristocràtica Pastors (s. XIX) i seu del comandament de la defensa de Girona durant la Guerra del Francès (s. XIX).
A principis del segle XX, va ser adquirida per Cristòfol Grober i permutada amb l’Ajuntament de Girona a canvi d’uns terrenys per construir una fàbrica. Entre el 1973 i el 2013 va ser la seu l’Audiència Provincial.
La part fortificada de la Casa Pastors forma part del BCIN 4388 MH. L’edifici està registrat a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC 21284) i es troba a l’interior del BCIN 120-CH, que correspon al nucli antic de Girona.
