El Departament de Salut planteja un canvi de model per atendre les persones amb trastorns de la conducta alimentària, com són l'anorèxia i la bulímia, i més recursos, tant de professionals com de places.
Fomentar la prevenció dels TCA; millorar-ne la detecció i l'atenció precoç i garantir l'equitat territorial dels serveis de la xarxa de salut mental són les grans prioritats del pla que s'ha presentat avui dijous.
El conseller Manel Balcells ha afirmat que la realitat dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), que han incrementat molt durant la pandèmia de la covid-19, els preocupa perquè poden ser un problema molt greu de salut i ha advertit de l'increment de la pressió estètica a les xarxes socials, que afecta sobretot dones joves.
Balcells ha assegurat que volen que totes les persones afectades per un TCA puguin trobar en la sanitat pública una resposta "adequada" i ha reconegut que si ara aquests pacients han de recórrer a recursos privats és un "cert fracàs" del sistema.
El que presenta Salut és un model esglaonat des de l'atenció primària fins a la hospitalària d'alta complexitat. Un dels objectius és millorar l'accés als CAP i els centres de salut mental (CSM) de les persones amb un trastorn lleu per atendre'ls millor, evitar que s'agreugi i garantir la continuïtat assistencial.
La directora de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Sara Bujalance, ha explicat que les persones amb TCA estan ben ateses en les unitats altament especialitzades, reservades per als casos greus; una atenció com "microilles" o "tipus bolet", ha dit, però que fora d'aquestes moltes queden desateses.
Bujalance, que ha format part del grup de treball del pla, ha afegit que, més enllà d'aquestes unitats, l'atenció depèn molt del grau de sensibilitat o especialització del territori. El pla pretén "estendre" l'atenció als TCA per tots els serveis de salut mental del sistema sanitari.
El director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Joan Vegué, ha dit que ara la tendència és derivar la majoria de pacients a les unitats especialitzades, que s'haurien de reservar per als casos més greus. Vegué ha assenyalat que la idea és anar desplegant aquest model d'atenció esglaonada per a altres patologies, com les addiccions, per "millorar l'accessibilitat i la resolució".
Per implementar aquest canvi de model, Salut crea la figura del professional referent clínic de TCA a tots els centres de salut mental de Catalunya, tant als 74 d'adults (CSMA) com als 52 infantils i juvenils (CSMIJ).
El pla fixa que els CSMIJ i els CSMA incloguin des d'ara la primera visita preferent als 15 dies per als trastorns alimentaris i l'atenció psicoterapèutica cada 15 dies durant els primers 3-4 mesos, supervisió nutricional i atenció familiar.
Per fer-ho possible, es dotarà els centres de salut mental d'un reforç de professionals progressiu durant el període 2023-2025 per aconseguir que hi hagi un facultatiu i un tècnic mig per cada 100.000 habitants d'adults en els CSMA i d'1 facultatiu i 1 tècnic mig per cada 25.000 habitants de població infantil i juvenil en els CSMIJ. Això es tradueix en 104 professionals: 52 facultatius i 52 professionals de la infermeria, treball social i terapeutes ocupacionals.
El pla preveu ampliar el nombre de places d'atenció hospitalària –tant d'adults, com d'adolescents i infants– fins a 115 places a finals del 2025, distribuïdes a tot Catalunya, per a les persones amb trastorns moderats. La previsió és incrementar una trentena de places els anys 2023 i 2024, respectivament, i més d'una vintena el 2025.
Salut desplegarà també els programes d'atenció als TCA a tots els hospitals de dia comunitaris, que oferiran programes terapèutics específics que incloguin seguiment psiquiàtric, atenció psicològica, intervencions sobre hàbits alimentaris, imatge corporal, distorsions cognitives, regulació emocional amb atenció tant individual com grupal, i intervencions especifiques a l'entorn familiar.
Pel que fa als casos greus, es desplegaran a tot el territori les unitats d'expertesa en TCA (UTCA), que estan ubicades als hospitals. Ara n'hi ha 8 (2 a la regió sanitària de Barcelona ciutat, 2 a la metropolitana nord; 2 a la metropolitana sud; 1 al Camp de Tarragona i 1 a Girona) i se'n crearan tres per a Lleida, la Catalunya Central i l'Alt Pirineu-Aran.
També es reforçaran aquestes unitats, amb la incorporació d'un facultatiu i d'un tècnic mig per unitat, per ampliar la cartera de serveis i perquè pugui fer atenció a domicili.
Quant a l'atenció als casos d'alta complexitat, Salut crearà dues unitats d'hospitalització d'alta especialització, una per a infants i joves i una per a adults, que donaran cobertura a tot el territori. Cadascuna tindrà entre 15 i 20 places i oferiran una estada mitjana d'uns 90 dies. Els hospitals on s'ubicaran encara s'han de confirmar.
Salut també preveu formar en abordatge dels TCA tots els professionals de la xarxa de salut mental i atenció primària i comunitària per incidir en la prevenció d'aquests trastorns.
El departament també vol reforçar les actuacions en especial als centres educatius i treballa amb el Departament d'Educació per establir una guia d'actuació davant la sospita d'un TCA als centres educatius.
La incidència dels trastorns de la conducta alimentària ha incrementat en els últims anys, sobretot entre els adolescents i joves de 12 a 18 anys. Dels 4.461 casos atesos el 2021, la meitat (47,5%) eren nous i la majoria (92%) correspon a dones. Els 504 casos de TCA atesos als hospitals de dia de Catalunya suposen un 9,9% del total de casos atesos.
Les UTCA van atendre el 2021 646 persones amb un diagnòstic de TCA i el 55% eren majors de 10 anys d'edat. Els 714 ingressos del 2021 en hospitals d'aguts suposen un increment del 58,7% respecte el 2018.
Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2020, 85.397 persones declaren tenir un TCA. Les dades de l'ESCA indiquen que l'1,4% de les dones de 15 anys i més declaren haver patit anorèxia alguna vegada, el 0,6% en els darrers 12 mesos i en l'1,2% dels casos han estat diagnosticades per un metge o metgessa. El 0,8% de les dones majors de 15 anys declaren haver patit bulímia alguna vegada, el 0,1% en els darrers 12 mesos.
