En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

D'esquenes, la cuidadora acusada d'estafar una veïna de Girona durant el judici a l'Audiència de Girona el 19 d'abril del 2021. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, dictada ara fa dos anys, concloïa que l'acusada va començar a treballar per la víctima l'any 2014.

Poc temps després d'iniciar la relació laboral, va passar a treballar com a interna per ocupar-se de les tasques domèstiques i, sobretot, per tenir cura de la filla de la víctima, que era dependent.

El tribunal va considerar provat que, tres anys després d'haver-la contractat, la processada es va "aprofitar" de la confiança que li tenia la víctima perquè "pel temps transcorregut i per ser convivents a la casa s'havia travat una relació personal forta de familiaritat".

En aquest context, deia la sentència, la processada va decidir utilitzar les dades de dues targetes bancàries de la víctima per fer "contractacions telefòniques".

L'Audiència va situar el frau entre el juliol del 2018 i el gener del 2019 i exposava que l'acusada va fer servir les targetes per fer "nombrosíssimes" trucades a telèfons del tarot i per fer dues contractacions de serveis telefònics.

En total, el tribunal va situar l'estafa en 2.522,88 euros, lluny dels 14.579,31 de què l'acusaven i on també hi havia incloses compres per internet, rebuts del telèfon o del gas i la retirada, en efectiu, de més de 10.000 euros de caixers.

El tribunal no es va creure la versió exculpatòria de la cuidadora, que va assegurar que havia fet les consultes de bonaventura seguint les ordres de la víctima, que no les volia fer ella mateixa "per vergonya".

El Suprem segueix el mateix raonament que l'Audiència i avala el relat de la víctima: "La perjudicada, de quasi 90 anys, a l'acte del judici oral va dir que només pagava amb les targetes a certs establiments de confiança, com a la perruqueria habitual".

La resolució també recull que la dona "no sabia utilitzar internet" i va negar rotundament "haver fet compres per internet o telefòniques o haver donat a l'acusada el PIN de les seves targetes". A la causa hi havia aportades gravacions de les trucades on se sentia la veu de la processada i, a més, es feien des del seu telèfon mòbil.

La defensa de la cuidadora va recórrer la sentència de l'Audiència primer al TSJC i ara al Suprem, que ha inadmès el recurs ratificant així la condemna del tribunal gironí.

La defensa argumentava que la sala va rebutjar citar a declarar un testimoni que assegurava que hauria confirmat que la víctima tenia interès pel tarot i també posava en dubte que hi hagués proves suficients per avalar la condemna.

El Suprem descarta que els arguments de la defensa. En relació al testimoni, el tribunal argüeix que la defensa el va proposar el mateix dia del judici i sense haver-lo portat a la sala de vistes per declarar, cosa que hauria obligat a suspendre de nou la vista i contravé la llei d'enjudiciament criminal. Pel que fa a la manca de proves, el Suprem ho rebutja i sosté que el que "pretén" fer la defensa és una "nova valoració 'pro domo sua'" de la prova i que això "excedeix els marges del recurs de cassació".

Així, el Suprem confirma la sentència de l'Audiència de Girona que va condemnar la processada a 3 anys i mig de presó i multa de 2.160 euros pel delicte d'estafa agreujada. En concepte de responsabilitat, el tribunal va fixar la indemnització en 2.522,88 euros.

La mateixa sentència va absoldre l'acusada el delicte d'usurpació de l'estat civil del qual l'acusava l'acusació particular i també va determinar que no s'havia pogut provar que "totes les operacions fraudulentes" atribuïdes per les acusacions van ser fetes per la processada " perquè només hi havia proves per atribuir-li el frau relacionat amb les trucades al tarot i dues contractacions telefòniques.

Vota el número 1

Pel 26 d'abril

COL·LABORADORS