En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

El primer pacient trasplantat pulmonar amb cirurgia robòtica, Xavier, amb el conseller de Salut, Manel Balcells, i l'equip responsable de l'operació de Vall d'Hebron. / Foto: Queralt Ribé (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha dut a terme una doble fita en l'àmbit del trasplantament pulmonar.

Per primera vegada ha culminat amb èxit una intervenció d'aquestes característiques usant cirurgia robòtica i, a més, ha creat un nou accés per on treure els pulmons malalts i introduir els nous.

Es tracta d'una tècnica molt menys invasiva i que redueix significativament les complicacions postoperatòries. Concretament, ha consistit a fer una petita incisió a la part inferior de l'estèrnum, just per sobre del diafragma. Així, no cal fer una gran obertura separant costelles i obrint el tòrax, que fins ara era la metodologia usada.

El pacient ha estat un home de 65 anys que patia una fibrosi pulmonar i a qui han trasplantat un pulmó.

El doctor Albert Jauregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha explicat que el gran problema d'obrir el tòrax quan es fa un trasplantament pulmonar és que és un abordatge molt agressiu amb un postoperatori molt delicat.

En aquest sentit, ha indicat que per evitar que la persona rebutgi els nous òrgans cal subministrar al pacient "una medicació que deprimeix el sistema immunològic de per vida, amb la qual cosa el risc d'infecció postoperatòria sempre és molt alt".

En alguns casos la infecció s'acaba produint i la ferida no es tanca adequadament. I és que, quan es trasplanten els dos pulmons, l'obertura que cal fer és d'uns 30 centímetres, de banda a banda del tòrax.

En alguns casos en què la ferida no tanca per culpa d'una infecció, cal tornar a operar la persona. Tot plegat en uns pacients que solen presentar insuficiències respiratòries cròniques, per les quals un simple moviment com anar al bany els pot resultar extenuant.

"Hem ideat una tècnica completament nova perquè no haguéssim d'obrir el tòrax del pacient ni l'estèrnum com si fos el capó d'un cotxe", ha recalcat el doctor Jauregui en la roda de premsa d'aquest dilluns per presentar el trasplantament, amb la participació del conseller de Salut, Manel Balcells.

Jauregui ha manifestat que la nova metodologia ha permès canviar el paradigma: "Aquesta nova tècnica quirúrgica ens permet tallar únicament un tram petit de pell, greixos i músculs, una ferida que tanca amb facilitat, molt més segura i que en aquest primer pacient pràcticament no ha produït dolor". "És una fita històrica que millorarà la vida de milers de pacients", recalca el cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar.

Feia temps que els professionals de Vall d'Hebron planejaven introduir la cirurgia robòtica en el trasplantament de pulmó, una innovació que només té un precedent, tot i que menys ambiciós, als Estats Units, a l'Hospital Cedars - Sinai de Los Angeles. Aquest centre l'any passat va utilitzar per primera vegada la cirurgia robòtica en una part del trasplantament de pulmó, però la resta de l'operació es va fer de la manera tradicional i la introducció del pulmó es va fer entre les costelles, com és habitual.

Els responsables de l'operació han explicat que feia temps que pensaven com podien fer que aquesta cirurgia tan agressiva fos menys invasiva, però sempre topaven amb la mateixa problemàtica: com treure el pulmó, un òrgan molt gran, i introduir el nou sense haver de trencar el tòrax.

Aleshores, el doctor Iñigo Royo Crespo, especialista del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, va plantejar explorar una via d'accés que s'utilitza per operar el càncer de pulmó i el timus: la cirurgia subxifoide.

La xifoide és una petita extensió cartilaginosa de la part inferior de l'estèrnum. Així, els cirurgians van fer manualment una incisió de vuit centímetres a la pell per sota de la xifoide i per sobre del diafragma, i al forat obert van col·locar-hi un separador de parts toves, un senzill estri de plàstic que permet mantenir la incisió oberta i neta durant l'operació per treure-hi i ficar-hi el pulmó.

La pell és molt elàstica, amb la qual cosa els vuit centímetres són suficients perquè hi passi el pulmó, a diferència de la incisió entre dues costelles habitual en els trasplantaments, que no és elàstica. A partir d'aquí, l'operació va ser 100% robòtica: es van introduir quatre braços del robot Da Vinci per quatre petits orificis (de 8 a 12 mil·límetres d'ample) que es fan en diferents parts del tòrax. Un cop separat el pulmó del cor, mitjançant els braços robòtics l'òrgan malalt va ser extret per la ferida subxifoide. I per la mateixa incisió es va introduir el pulmó nou, que es va unir al cos utilitzant els braços robòtics.

El doctor Carles Bravo, responsable mèdic del programa de trasplantament pulmonar de l'hospital, destaca que "gràcies a aquesta fita, el programa de trasplantament pulmonar entra en una nova etapa de cirurgia mínimament invasiva amb múltiples avantatges per al receptor del trasplantament pulmonar i, per tant, que millorarà els resultats del programa de trasplantament pulmonar".

L'equip responsable d'aquest trasplantament ha explicat que l'objectiu final és expandir la nova tècnica fora de l'hospital i de Catalunya i que per això l'estan presentant. Ara bé, el doctor Jauregui ha reflexionat que no li semblaria "ètic" oferir des de l'inici una tècnica completament nova a tots els pacients de la llista d'espera perquè cada un té una complexitat diferent i l'equip ha d'assegurar-se abans que la cirurgia funciona i acumular expertesa.

Per això han començat amb l'operació d'un pulmó i, en els propers mesos, perfeccionaran la tècnica amb la previsió de fer el primer trasplantament bipulmonar.

En Xavier va començar a patir problemes pulmonars el 2005 i li van diagnosticar fibrosi el 2007. Durant aquests anys, ha anat perdent capacitat pulmonar a poc a poc, en una evolució lenta, però, amb 65 anys, es va plantejar el trasplantament per avançar-se al declivi de la malaltia i per no trobar-se en una situació límit.

Xavier és electricista industrial jubilat i ha recordat que no li va suposar cap problema quan li van indicar que segurament la cirurgia seria robòtica. "Porto tota la vida envoltat de robots i de màquines i el que fan és millorar la prestació humana, reduir temps i perfeccionar la feina concreta".

Unes setmanes després de l'operació, ha destacat el poc dolor que ha tingut. "Sé que aquesta operació fa mal i a mi no me'n fa. Estic molt content perquè tinc un òrgan que funciona i que satura bé. Ara he forçar una mica la màquina per recuperar la musculatura", ha expressat.