El jutjat de primera instància 5 de Girona ha desestimat la demanda i ha absolt l'excap d'investigació dels Mossos, Antoni Rodríguez.
El cas que va arribar a judici aquest dimarts es remunta al 26 de febrer del 2018 quan els Mossos van detenir a Jordi Magentí. La identitat de l'arrestat ja circulava i la policia va convocar una atenció als mitjans davant de la comissaria de Santa Coloma de Farners.
L'aleshores cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), l'intendent Antoni Rodríguez, es va fer càrrec de l'atenció i durant la compareixença va afirmar: "No tenim ni un sol dubte de l'autoria, que processalment és presumpta encara". Del detingut, més enllà de dir que té antecedents per assassinat, no en va precisar res més. Ni el nom, ni el lloc on vivia. "A falta que el procediment se substanciï i que es provi judicialment que és autor, és un presumpte autor del qual nosaltres no tenim dubtes de l'autoria", tornava a reiterar en un altre moment.
Per aquestes declaracions, l'advocat de Magentí el va demandar per la via civil i li reclamava 30.000 euros per haver vulnerat la presumpció d'innocència i el dret a l'honor del seu client. La defensa del sindicat policial FEPOL, Josep Lluís Florensa, i la fiscalia, en canvi, demanaven que es desestimés la demanda en considerar que no s'havien vulnerat aquests drets i que, en aquest cas, el dret a la informació prevalia.
La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Benítez, desestima la demanda i absolt l'intendent. En aquest sentit, considera que en "cap moment" va proporcionar dades "rellevants" per a la identificació de Magentí i que "el fet que la seva identitat fos coneguda pels mitjans en aquell moment no té cap relació amb l'actuació dels demandat".
A més, insisteix que Rodríguez va reiterar "en diverses ocasions" el "caràcter de presumpte autor dels fets detingut". "Recalcant que no seria culpable fins que així es declarés judicialment, amb indicació que pogués no ser considerat com a tal", remarca. Per reforçar-ho, la sentència cita una de les frases que va pronunciar l'intendent: "El procediment judicial en relació a aquesta persona acaba d'iniciar-se i hi haurà temps de sobres per practicar el conjunt de proves i arribar, o no, a la seva culpabilitat".
D'altra banda, relata que el dia de la compareixença "devien existir indicis racionals de criminalitat" contra el detingut, tenint en compte que es va acordar la presó provisional l'1 de març del 2018 i es mantenir fins al 28 de desembre del mateix any.
A més, la sentència remarca que no es van utilitzar expressions "injurioses" ni que "degradessin innecessàriament el detingut".
Finalment, la magistrada conclou que les declaracions de l'intendent reunien "tots els requisits" per satisfer el dret a la informació de la societat i dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, remarca que es tracta d'un dret "constitucionalment protegit" i susceptible de "limitar, en el seu cas, el dret a l'honor de l'actor". "No pot considerar-se que aquestes declaracions constitueixin una intromissió il·legítima en el dret a l'honor", relata la sentència.
Contra la sentència es pot interposar un recurs d'apel·lació davant de l'Audiència de Girona.
