En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Les restes del poblat iber del Puig del Castell a Cassà de la Selva. / Foto: Ajuntament de Cassà de la Selva

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Al massís de les Gavarres hi ha 3 assentaments ibers. El del Puig del Castell a Cassà de la Selva, situat als darrers contraforts de les Gavarres al veïnat de la Verneda, és l'únic que es troba dins l'Espai Natural.

Els altres dos, el de Castell Barri de Calonge i el de la Creueta a Quart, se situen en zones limítrofes del massís.

Ara, per iniciativa del Consorci de les Gavarres, a l'octubre es va fer una nova intervenció arqueològica al Puig del Castell. L'última havia tingut lloc ara fa dos anys, el 2021.

L'objectiu dels treballs era acabar d'establir el perímetre del jaciment iber, que ja era parcialment conegut per les campanyes que s'hi havien fet anteriorment.

Però aquesta intervenció també marca l'inici d'una voluntat compartida entre l'Ajuntament de Cassà de la Selva, el Consorci de les Gavarres i la Generalitat: la de fer visitable el jaciment. Per això, les restes es volen museïtzar, perquè tots aquells qui ho vulguin puguin conèixer-ne la història que les envolta.

Aquest any, després que membres de la fundació Drissa desbrossessin l'entorn, els arqueòlegs que han excavat l'antic poblat han pogut documentar un tram de gairebé 40 metres de muralla. A més, han excavat parcialment tres habitacions de l'assentament iber, que es recolzaven a la paret de roca.

Per últim, s'ha documentat un contrafort exterior de la fortificació (que reforçava la muralla en un lloc on el pendent fa un fort pendent). En destaquen les seves dimensions, perquè té una llargària de quasi 10 metres i un desnivell de gairebé 6 metres.

La neteja del sotabosc en aquest sector també ha permès veure que els ibers van escollir aquest turó a consciència per bastir-hi l'assentament. Perquè té una visió directa damunt la plana selvatana, les diferents serralades que l'envolten i, des d'aquí, també es pot veure el mar.

Recentment, els diferents actors implicats en el projecte han fet una visita sobre terreny, coincidint amb la intervenció arqueològica que s'ha fet al Puig del Castell. A la trobada hi han pres part l'arqueòleg responsable de l'excavació, Jordi Merino; el gerent i la tècnica de Patrimoni Cultural del Consorci, Quim Gubau i Maria Piferrer; el regidor de Cassà Àlex Font; el director territorial de Cultura, Josep Calatayud; l'arqueòloga de la Generalitat a Girona Maribel Fuertes i el propietari dels terrenys, Jesús Soler.

El regidor va explicar que l'Ajuntament està parlant amb tots ells per aconseguir que l'assentament iber sigui visitable. "És important mostrar i fer visibles els orígens dels cassanencs", va assegurar Font, posant en relleu "la rellevància i la importància" del jaciment. "Celebrem la voluntat de totes les parts, propietat, Ajuntament i Generalitat, de posar les condicions perquè les intervencions fetes tinguin continuïtat i es pugui posar en valor aquest element únic dins l'Espai Natural", va afegir al seu torn Gubau.

El poblat iber del Puig del Castell va ser descobert per l'arqueòleg guixolenc Lluís Esteva l'any 1964, després d'un petit incendi forestal. Entre el 1966 i 1969, el jaciment va ser excavat per la Colla Excursionista Cassanenca sota la supervisió de Miquel Oliva i Prat (aleshores, director del Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i de les excavacions del poblat iber del Puig de Sant Andreu, a Ullastret). Durant la dècada dels 70, el jaciment va ser espoliat per furtius (que en buscaven els materials més valuosos).

També en aquesta dècada un equip d'arqueòlegs alemanys hi va fer una excavació, intervenció de la qual avui no en queda cap mena de documentació. Des del 2001 i fins al 2010, l'Ajuntament de Cassà hi va organitzar un camp de treball anual. Al darrer any, amb la previsió que els treballs no continuarien, es van consolidar les estructures descobertes (cosa que ha permès conservar-les fins avui dia).

L'última intervenció al Puig del Castell va tenir lloc el 2021. El Consorci de les Gavarres va organitzar-hi un camp de treball per recuperar les estructures, al mateix temps que va portar a terme un aixecament topogràfic de totes les restes excavades fins al moment.