En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Enguany, un total de 13.278 dones han denunciat ser víctimes de violències masclistes a mans de les seves parelles o exparelles al 2023, de les quals les víctimes menors d’edat representen el 4,4% (585).

Les franges d’edat que han patit un increment més significatiu a l’any 2023 respecte l’any 2022 són la franja d’entre els 46 als 50 anys amb un augment del 19,7%, seguida de la franja dels 51 als 60 anys amb un augment del 18,9%.

Però les franges d’edat amb més víctimes van dels 21 als 50, amb prop del 70% de les víctimes.

Pel que fa a les víctimes menors, es detecta una disminució del 4,1%, en concret de les edats d’entre 0 i 11 anys. Els fills de les dones en situació de violència de gènere també es contemplen com a víctimes de la violència de gènere en les denúncies quan la reben directament (agressions) o indirectament (observadors) per part del pare agressor.

Durant l’any 2023, s’han detingut o investigat 12.140 autors de fets delictius en aquest àmbit, el que suposa un increment del 8%. Pel que fa únicament a les detencions, incrementen un 9,2% passant de 5.545 a 6.056. Les detencions en autors menors d’edat han disminuït un 21,9% respecte el mateix període que l’any 2022.

La franja d’edat d’homes autors de delictes en l’àmbit de la violència de gènere (investigats i detinguts) amb major percentatge és la de 31 a 50 anys d’edat. Representen un 60% del total dels autors VG. És una franja coincident amb la de les víctimes que denuncien. La franja d’edat d’autors menors d’edat es troba d’entre 14 i 17 anys, l’edat mitjana de l’autor menor de violència de gènere de 16 anys.

Fins al 31 d’octubre, 12 dones, d’entre 26 i 72 anys, han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, cinc més que durant el mateix període de l’any passat. També una dona trans va ser assassinada per part de la seva parella i una dona de 79 anys d’edat assassinada a mans del seu fill. Cap tenia vigent una mesura judicial ni policial de protecció.

En 9 dels 14 casos l’entorn tenia coneixement que hi havia situacions de conflicte i/o violència en la relació. En tots els casos es van detenir els autors de l’assassinat poques hores després de que cometessin el crim. Els detinguts tenen entre 28 i 77 anys.

Tretze dels crims es van produir en el domicili de la víctima i un es va perpetrar dins d’una habitació d’hotel. En aquest cas, víctima i presumpte autor estaven a Catalunya de vacances. Tretze de les dones assassinades convivien amb el presumpte autor en el moment de la mort i en un cas no hi havia convivència. En 12 casos víctima i autor eren parella sentimental. Quatre de les dones tenien fills menors d’edat. Han quedat orfes vuit menors d’edat.

En 3 dels 14 casos les víctimes havien patit maltractaments per part de parelles anteriors. En 9 dels 14 casos l’entorn tenia coneixement que hi havia situacions de conflicte i/o violència en la relació. En cap dels 14 casos hi ha denúncies de parelles anteriors dels presumptes autors. Per tant, no s’ha detectat cap agressor persistent. De juliol a setembre es van concentrar 8 dels casos.

L’assetjament, amb una crescuda del 62,8%, i el trencament de condemna, amb una pujada del 17,6%, dibuixen una línia ascendent en els delictes que tenen un impacte directe en les dones que pateixen la violència masclista per part de les seves parelles o exparelles. Des del 2015, quan es va crear aquest delicte, ha crescut un 140%.També els delictes sexuals registren enguany un increment del 38% (de 654 fets denunciats enguany als 475 de l’any passat).

L'assetjament porta la víctima a alterar greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana. Aquest és un delicte que impacta en el procés de recuperació de la dona i que sovint acaba transformant-se en una violència psicològica. Se’l coneix també com a “stalking”, anglicisme importat a causa de la seva creixent incidència en l'ambient digital. Les denúncies s’han incrementat un 62,8% respecte el mateix període de l’any 2022 (gener a octubre). L’augment d’aquest delicte des de l’any 2015 i fins l’any 2022 ha estat del 139,4%, passant de 198 denuncies a 433. La franja d’edat de les dones que denuncien és de 41 i 50 anys d’edat (29,7%), seguida de la de 31 a 40 anys (27,6%) i de la de 21 a 30 anys (20,7%).

La portaveu del cos, Montserrat Escudé, ha explicat que el moment del trencament de la parella és el més crític i que el seguiment o assetjament de l’agressor a la víctima pot ser el preludi d’accions violentes més greus.

El trencament de condemna és l’incompliment d’algunes de les mesures judicials de protecció, com per exemple l’ordre de no apropament, ordre de no comunicació per qualsevol mitjà o prohibició de residencia en un determinat municipi. De l’any 2015 a l’any 2022 s’ha produït un augment del 57,3% d’aquest tipus penal (any 2015: 2.032 i any 2022: 3.197). La majoria dels trencaments de condemna es produeixen sense la comissió de cap altre fet delictiu.

L’any 2023, la franja d’edat de les dones que denuncien aquest tipus de delicte se situa entre els 31 i 40 anys d’edat (33%), seguida de la de 41 a 50 anys (27,3%) i de la de 21 a 30 anys (23,2%), com succeeix en la resta de delictes que es denuncien en l’àmbit de la violència de gènere.

El trencament de condemna és un dels delictes amb més reincidència per part dels autors en l’àmbit de la violència de gènere: Des del 2018, un 34,7% dels autors va realitzar entre 2 i 5 trencaments de condemna i un 4,4% més de 6 d’aquests delictes.

Escudé ha explicat que el trencament d’una ordre de protecció com l’allunyament o la prohibició de comunicació és un “element de coacció” de l’agressor a la víctima per tal de “causar dany psicològic”, i genera “ansietat, inseguretat i por a sortir al carrer” a les dones. Segons Escudé, les denúncies d’aquest delicte han augmentat perquè anteriorment no es denunciaven tant com ara, ja que hi ha més conscienciació i els Grups d’Atenció a la Víctima de la policia catalana insisteixen a les víctimes perquè ho denunciïn, encara que aquests trencaments de condemna no comportin altres delictes.

A data 31 octubre de 2023, hi ha 80 mesures de control telemàtiques acordades judicialment a autors de violència de gènere. Aquest és un mecanisme que facilita la informació immediata a la policia d’un incompliment de la mesura acordada.

Des del 29 de gener de 2019, els Mossos d’Esquadra ofereixen a les víctimes de violència masclista i domèstica que tenen un nivell de risc molt alt, alt i mitjà la possibilitat de cedir les seves dades al Centre d’Atenció de Trucades 112 amb la finalitat que siguin incorporades com a alertants qualificades. Aquest servei està associat amb l’aplicació mòbil My112 i permet que en cas d’una trucada a través del 112 se les identifiqui de forma immediata com a víctimes amb risc.

L’atenció de les víctimes en l’àmbit de la violència de gènere també ha augmentat en consonància amb l’increment de les denúncies. Els Grups d’Atenció a la Víctima han realitzat 12.896 seguiments de violència de gènere dels quals 9.863 seguiments són a dones que tenen una mesura judicial de protecció o de fiscalia vigent.

Els Mossos d’Esquadra ofereixen protecció policial a víctimes que tenen nivell de risc mitjà, alt i molt alt, amb independència que tinguin atorgada pel Jutge una ordre de protecció o una altra mesura de seguretat. S’estableix un pla de seguretat amb unes mesures de protecció policials que s’adeqüen a les circumstàncies de risc de la víctima, de forma individualitzada.

A data de 31 d’octubre, els Mossos d’Esquadra estan fent protecció policial a 109 dones en situació de risc (93 en risc mitjà, 8 en alt i 8 molt alt). En relació a les proteccions policials efectuades al llarg de tot l’any 2023, les unitats de seguretat ciutadana i les ARRO han efectuat 62 proteccions policials de risc molt alt, 115 proteccions policials de risc alt i 898 proteccions de risc mitjà, 1.075 en total.

Escudé ha dit que les víctimes amb més risc són les que no han denunciat i no tenen cap protecció policial. De fet, les dones que denuncien inicialment però després renuncien a la ratificació de la denúncia al jutjat, tenen un seguiment i protecció per part de la policia igualment.

Els Mossos d’Esquadra van crear el març del 2020 un correu electrònic d’atenció a les víctimes amb l’objectiu de facilitar a la ciutadania una eina de comunicació més àgil amb la policia. De gener a octubre de l’any 2023, s’han gestionat 271 consultes pel correu, de les quals 62 han estat derivades directament al Grup d’Atenció a la Víctima del territori. L’àmbit de més consulta per correu electrònic ha estat sobre situacions de violència de gènere, seguidament de situacions de violència domèstica.

A banda d’aquest correu, els Mossos d’Esquadra disposen del servei de WhatsApp per donar suport a les dones i el seu entorn proper que sol·liciten informació sobre situacions relacionades amb violències masclistes, com per exemple: informació d’on poden adreçar-se per rebre assistència jurídica, social, psicològica o per denunciar uns fets. En cap cas es un servei d’atenció immediata en situacions de de risc.

El nombre dels missatges de totes les converses gestionades del mes de gener al mes d’octubre de 2023 han estat un total de 6317 missatges de WhatsApp, que corresponen a 981 converses. S’han traspassat 100 casos directament als GAV perquè contactin directament amb la persona realitzava la consulta. La resta sol·licitaven informació sobre serveis especialitzats de la Xarxa de recursos assistencials.

L’any 2023, els Mossos d’Esquadra ha fet 1.153 presentacions o col·loquis en l’àmbit de la violència masclista amb un total de 32.905 assistents. El 60% de les presentacions s’han realitzat a menors i joves d’entre 12 i 21 anys d’edat. Les violències masclistes que s’han abordat han estat en l’àmbit de la parella (524), les violències sexuals (376), consells de seguretat a dones en situacions de violència (109) i les ciberviolències masclistes en joves (92).