En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Adolf Fargnoli, amb una peça de ceràmica argerata, a l’obrador de Ceràmiques Marcó de Quart (fotografia extreta de Suquet i Vélez, 1997). / Foto: Fundació Rafael Masó

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Nascut a la Bisbal d'Empordà el 1980, Adolf Fargnoli va ser considerat en vida un dels artesans més representatius del noucentisme.

Sobretot arran de les particulars capsetes, arquetes i petits cofres, que s'han convertit en autèntiques peces de col·leccionista.

Durant la postguerra, però, va caure en l'oblit i ara, segons subratlla la Fundació Rafael Masó, "es revela com un artista que cal reconsiderar, com un creador d'objectes delicats i poètics, i com un dissenyador gràfic d'avantguarda".

Amb voluntat de rescatar-ne tant la seva figura com la seva obra, la Casa Masó de Girona li dedica ara l'exposició antològica 'Adolf Fargnoli (1890-1951),. Del noucentisme a l'avantguarda'.

La mostra inclou més de 200 objectes originals de l'artista, que es complementen amb fotografies i retalls de premsa de l'època. A l'exposició s'hi poden veure dibuixos, esbossos, invitacions, catàlegs d'exposicions, projectes de cartells, creus de fusta, objectes de guix i ceràmica... Però sobretot, allò que en destaca són 28 de les famoses capsetes sorgides de les mans de Fargnoli.

De fet, aquestes peces van ser tan famoses i emblemàtiques del noucentisme que van assolir relleu internacional. Tant, que fins i tot el mateix Salvador Dalí, el 1927, les va qualificar com a "degenerada pornografia" (perquè personificaven l'art i el gust d'una època que l'artista figuerenc volia combatre des del surrealisme).

Comissariada per la historiadora de l'art Pilar Vélez, fins fa poc directora del Museu del Disseny de Barcelona, la mostra vol presentar "una nova dimensió de Fargnoli" gràcies a l'accés que Vélez ha tingut al llegat documental de la família de l'artista i a nombroses col·leccions privades.

La comissària ha pogut aconseguir obres de fusta i ceràmica fins ara poc conegudes. Però sobretot -destaca la fundació- "un conjunt documental inèdit de dibuixos, catàlegs i manuscrits que afegeixen una altra dimensió de Fargnoli, situant-lo en una estètica molt més pròxima a l'avantguarda de les arts gràfiques del seu temps".

"L'eixamplament de la perspectiva permet descobrir que el mateix artista va voler distanciar-se de l'obra que li havia donat fama i va concebre solucions innovadores i avantguardistes en el disseny gràfic i la impressió dels seus catàlegs i fullets", explica la Fundació Rafael Masó.

En paral·lel, l'exposició també recorda el paper "essencial" que l'arquitecte noucentista i promotor cultural va tenir "en l'art de Girona i el seu temps", fent de pont entre els artistes, els crítiques i les sales d'exposició de Barcelona durant el primer terç del segle passat.

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, destaca que dedicar una exposició a l'obra de Fargnoli era "necessari" per "tornar a presentar i veure les seves famoses capsetes i arquetes". "Són un conjunt d'obres que, cent anys després, no deixen de fascinar-nos com al seu dia van meravellar la gent de Girona, d'arreu de Catalunya i de tot del món", afegeix Salellas.

La mostra s'ha organitzat conjuntament des de la Fundació Rafael Masó i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que també ha col·laborat amb l'edició del catàleg. Precisament, els directors del MNAC i de la Fundació, Pepe Serra i Jordi Falgàs, destaquen al catàleg que "és més necessari que mai reivindicar l'obra d'aquest personatge únic en la història de l'art català del segle XX".

Sobretot, subratllen, perquè "és difícil comprendre com un creador que va arribar a ser tan famós i va fer tantes exposicions en vida com ell caigués en l'oblit gairebé absolut, i actualment encara sigui pràcticament desconegut per tothom, a excepció d'un grapat de col·leccionistes que cerquen les seves obres amb passió i obsessió".

"Les arquetes i els petits gerros de ceràmica de Fargnoli tenen la capacitat de traslladar-nos a un món llunyà i alhora ben pròxim, una època en què els nostres avis i àvies guardaven amb cura els petits tresors de la llar dins unes capsetes que per si soles havien de ser objectes únics i preciosos, fins al punt que rebien un nom i així adquirien una personalitat", afegeixen Serra i Falgàs.

L'exposició antològica sobre Adolf Fargnoli s'inaugurarà demà al vespre a la Casa Masó. S'hi podrà veure fins al 23 de març i durant l'estiu del 2024 es traslladarà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

L'última exposició que se li va dedicar, el 1997 a les Sales Municipals de Girona, presentava la seva obra juntament amb la del seu germà, el fotògraf Valentí Fargnoli, que també ha estat reivindicat durant els últims anys.

Vota el número 1

Pel 8 de març

COL·LABORADORS