Tenint en compte els nous casos del 2022, s'estima que a Catalunya 32.579 persones viuen amb el VIH i que la mitjana d'edat entre els infectats és de 37 anys.
La retallada en el nombre de diagnòstics anuals és de pràcticament la meitat des del 2010, quan se'n van declarar 895, amb una taxa de 12 persones per cada 100.000 habitants.
El perfil de la gent amb el virus no ha variat significativament al llarg dels anys: en l'última dècada, sempre s'ha donat sobretot en homes, entre el 80% i el 90% del total –la xifra durant el 2022 va ser del 83,5%–, i la via de transmissió majoritària continua sent de sexe d'homes amb altres homes.
Amb tot, la proporció d'aquesta casuística s'apropava al 65% durant la dècada passada i ara s'ha estabilitzat en el 57% dels casos. Les pràctiques sexuals d'homes i dones heterosexuals van sumar el 35,7% dels nous diagnòstics l'any passat.
Al llarg de l'última dècada, l'origen dels infectats s'ha capgirat. Fins al 2016, la majoria dels nous diagnòstics eren de persones amb nacionalitat espanyola, però des de l'any 2017 ja no és així, perquè més de la meitat ja són estrangers. La dada més recent és del 2021, quan un 57% dels 431 casos van ser de persones de fora de l'Estat.
Pel que fa a la distribució territorial, les dades mostren desequilibri, ja que any rere any, Barcelona ciutat se situa líder en taxa d'infectats, a una distància significativa de la resta de regions sanitàries. A la capital catalana, la ràtio el 2021 era de 12 casos, mentre que a l'àrea de Lleida, en segon lloc, era de 8,8. Amb tot, mentre que a Barcelona la caiguda és més pronunciada que a qualsevol altre territori, Lleida experimenta la major crescuda de tot Catalunya en comparació amb el 2016.
La caiguda de casos en el VIH també es reflecteix en la Sida, amb un descens de la meitat entre el 2011 (162 casos) i el 2021 (82), l'última dada disponible.
Segons Salut, el descens gradual en el nombre de casos dels últims anys és atribuïble a l’expansió del tractament –que des del 2015 és universal, és a dir, que tota persona diagnosticada el rep independentment de la seva condició clínica–, així com a l’augment de l'ús de la profilaxi pre-exposició al VIH (PrEP), a la Covid i a l’ampli ventall d’intervencions desplegades en tots els àmbits durant aquests anys.
Entre les actuacions, també destaca el pla per a l’accessibilitat al preservatiu, amb més de 2 milions de preservatius interns, externs i lubrificants distribuïts gratuïtament; la provisió de material divulgatiu adaptat a les noves tecnologies; els programes de distribució de xeringues –se n'han repartit 741.646 a través de més de 600 agents–; i el suport tècnic i econòmic a projectes de prevenció desplegats per entitats comunitàries, amb 1.632.923,82 euros a 58 projectes de 30 entitats.
També subratllen la diversificació de l’oferta per a la realització de la prova de detecció del VIH, amb 14.605 proves realitzades a 14 ONG, 918 proves a 122 farmàcies i prop de 400.000 proves fetes a la xarxa sanitària i, a més, l’actualització del model de seguiment en l’atenció a les persones VIH per adequar-lo als seus perfils i necessitats.
Catalunya ha assolit els objectius 90-90-90 d'ONUSIDA –el Programa de les Nacions Unides per al VIH– per a l’any 2020, que fixaven que el 90% de les persones infectades pel VIH ho sàpiguen, que el 90% d’aquestes estiguin en tractament i que el 90% d’aquestes últimes tinguin la càrrega viral indetectable.
En aquest sentit, el país ha arribat a aconseguir el 94% de persones infectades pel VIH conscients de ser-ho, el 90% de pacients en tractament, i el 98% d'aquestes, amb càrrega viral indetectable. El següent repte del programa ONUSIDA és aconseguir el 95% en les tres categories l'any 2025.
D'altra banda, el conseller de Salut, Manel Balcells, s'ha compromès a mirar de reduir la llista d'espera per a la pastilla preventiva del VIH, coneguda com a PrEP, a menys de 6 mesos el 2024.
Des que va entrar a la cartera de serveis públics a finals del 2019, 9.000 persones han rebut la PrEP a Catalunya -segons les últimes dades disponibles, del 2022-, i representen la meitat de tot l'Estat. Ara bé, les llistes d'espera s'han disparat i, per exemple, al centre comunitari BCN Checkpoint, ja és de més d'un any, amb 3.000 persones.
