En directe: En Joc

 Llagostera Ràdio on-line

Les restes de les piletes que aguantaven el paviment de la sala calenta de les termes. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La cronologia de la vil·la romana del Collet abasta des dels segles II-I aC fins al IV dC, dins els quals hi ha tres etapes diferenciades.

En un inici, part d'aquest turó de Sant Antoni de Calonge l'ocupava un antic magatzem de vi damunt del qual s'hi va bastir una primera vil·la tardorepublicana.

Posteriorment, ja en època augustal -és a dir, al canvi d'era- s'hi va fer una primera reforma. Sense modificar la planta primigènia, es van afegir les termes al conjunt. I ja a finals del segle I dC, la vil·la romana va canviar del tot la seva fesomia. Les antigues estructures republicanes es van enderrocar i cobrir amb terra per crear una gran terrassa, damunt la qual s'hi va aixecar una vil·la imperial.

La campanya d'excavacions d'aquest 2023, la vuitena que es fa al jaciment, ha permès certificar tant el luxe com la categoria que tenia la vil·la del Collet. Després de descobrir els primers vestigis de les termes, aquest any els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) s'han centrat a excavar-les en tot el seu conjunt. "En situem la seva construcció entre l'any 20 abans de Crist i l'any 1 després de Crist", precisa el codirector de l'excavació, Marc Bouzas.

Bouzas explica que, en total, el conjunt constava de tres habitacions (a més del forn que servia per escalfar l'aigua). Hi havia una sala calenta -caldarium- amb una banyera i un paviment aixecat. Aquí s'hi han trobat fins a 30 piles de rajoles, damunt les quals s'hi posava el paviment (que va acabar ensorrant-se) i que servien per crear l'espai buit per on circulaven l'aigua o l'aire calents.

Les termes es completen amb una altra estança, amb un envà en forma d'S, que serviria com a vestidor, i una altra habitació tèbia (tepidarium) que hauria tingut "usos diversos". Per exemple, com a espai de rebuda o per relaxar-se. Aquestes dues cambres estaven pavimentades amb morter, amb base de pedra o de ceràmica.

El codirector de l'excavació explica que, apart de les termes, hi ha altres elements que certifiquen "el luxe" de la vil·la romana del Collet i la "capacitat adquisitiva" dels seus propietaris.

A més de les restes de mosaics que s'hi han trobat, i també d'un aqüeducte que en canalitzava l'aigua, aquest 2023 la campanya ha permès afegir un vestigi més que en certifica la seva importància com a construcció benestant.

En concret, s'ha localitzat l'empremta d'un paviment de marbre (les lloses es van arrencar per reutilitzar-les i no se sap on són) que és inusual al territori. Perquè la tècnica constructiva que presenta, fet amb morter on s'hi barrejaven fragments de marbre i àmfores per aguantar millor el paviment, és de factura itàlica.

Segons concreta Bouzas, és molt semblant a vil·les que hi havia al cor de l'Imperi (com a Ravenna o la vil·la Adriana, a tocar de Roma).

Això porta l'arqueòleg a teoritzar, en espera que estudis posteriors ho certifiquin, que a l'hora de construir el paviment els propietaris de la vil·la romana del Collet van fer venir artesans directament d'Itàlia. "És a dir, gent que coneixia la tècnica", concreta Bouzas, certificant la posició benestant dels propietaris. "Ens trobem davant una vil·la poderosa de luxe", subratlla l'arqueòleg.

Durant aquesta campanya, també s'han trobat altres restes d'època romana. Entre aquestes, dues sitges, un dipòsit de morter hidràulic o una habitació quadrada -encara sense datar- on els murs retallaven la roca natural.

Les restes de la vil·la romana del Collet, però, estan fragmentades. Perquè durant la Guerra Civil, al promontori situat davant del mar s'hi va obrir una rasa que va servir de trinxera (reforçada amb un niu de metralladores) i que creua el jaciment fent una ziga-zaga. Els arqueòlegs de la UdG també aprofiten les campanyes d'excavacions per documentar-la.

L'altra codirectora de l'excavació, Elisabet Moner, explica que aquest any s'han continuat excavant els extrems de la trinxera. A dins, entre d'altres, s'hi han trobat bales, trossos de filferro i també de morter. En paral·lel, també s'ha documentat una canalització de desguàs (de la qual ja se'n coneixia l'existència).

"En properes campanyes, allò que farem serà acabar de definir el traçat d'aquesta trinxera, que semblaria que connectaria amb un fals búnquer situat a la banda sud de l'antiga vil·la romana", concreta Moner.

Les excavacions al jaciment del Coller es financen gràcies a l'acord que va signar la UdG amb l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Un finançament al qual també donen suport la Generalitat i la Diputació de Girona. A més de les antigues restes romanes, els arqueòlegs també han desenterrat diferents materials (com ara trossos de canalitzacions de les termes, monedes o restes de ceràmica i tessel·les de mosaics).

L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, explica que la intenció és que en un futur -quan el jaciment s'acabi d'excavar- les restes siguin visitables i s'incorporin al futur parc urbà que es vol crear a la zona.

Vota el número 1

Pel 26 d'abril

COL·LABORADORS