En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

El president de Pimec Girona, l'empresari Pere Cornellà, i el director de l'Observatori de Pimec, Modest Guinjoan. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'informe de Pimec analitza l'evolució de les petites i mitjanes empreses del territori al llarg de quatre exercicis.

Es basa en dades del Registre Mercantil i, en concret, analitza l'evolució de 9.238 pimes entre els anys 2013 i 2016 (tots dos, inclosos). La majoria de les firmes –sis de cada deu- pertanyen al sector serveis.

D'entrada, l'informe recull que les pimes gironines són més petites que les de la resta de Catalunya. Aquí, de mitjana, tenen 8,9 treballadors. Una xifra que augmenta fins als 10 si es tenen en compte totes les del país.

Si es posa la lupa per sectors, l'estudi conclou que l'industrial és el que factura més (amb una clara preeminència de l'alimentari). Ara bé, l'informe també deixa clar que, tot i haver crescut en vendes al llarg d'aquests anys, les pimes gironines facturen de mitjana fins a un 17% menys en relació amb les del conjunt de Catalunya (1,4 milions d'euros anuals davant dels més d'1,7 de la resta).

Segons el director de l'Observatori de Pimec, Modest Guinjoan, aquesta diferència s'explica sobretot per la dimensió de les empreses. Com que les pimes gironines són més petites, facturen menys. Però aquest no és l'únic factor. I és que, com posa de relleu l'informe, les empreses d'aquí són menys productives que la resta. I això, de retruc, també es nota a l'hora de fer números.

Modest Guinjoan explica que l'estudi recull com les pimes gironines han sabut remuntar la crisi. Però el director de l'observatori també alerta que encara els queden deures per fer. Sobretot, precisa, el seu principal repte és "fer un esforç" per "generar més valor afegit" i, d'aquesta manera, ser més productives.

"Si tenen productes que són més diferencials i innovadors, les pimes seran capaces de posar-los més en valor; i d'aquesta manera, tenir també més personal capacitat i millor retribuït", explica Guinjoan. I és que, com també recull l'estudi, a les comarques gironines la despesa mitjana anual per treballador és uns 5.000 euros inferior a la de la resta de Catalunya (30.000 euros davant de 35.000).

Per al director de l'estudi, però, apujar sous de per si no incrementarà la productivitat. Per això, insisteix que l'aposta que han de dur a terme les pimes gironines passa sí o sí per la innovació.

Tot i que encara hi hagi camí per recórrer, l'informe de Pimec conclou que al període 2013-2016 les pimes gironines han guanyat en rendibilitat. Ara bé, a l'hora d'analitzar els resultats per subsectors, crida l'atenció que els hotels i restaurants (aquí s'analitzen empreses i no petits autònoms) es trobin entre els negocis que han ingressat menys durant aquest període.

Per a Guinjoan, això es deu a què el sector turístic està "remogut" per la competència interna que té. Però per al director de l'Observatori Pimec, tampoc es pot negar que una constant del sector és "la seva baixa productivitat". "A nivell general, el turisme té un repte de millora; cada vegada hauria de posar més èmfasi en una millora de la qualitat, i no anar a buscar que cada vegada vinguin més turistes, sinó que els que venen gastin més", subratlla.

Durant la presentació de l'estudi, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha reclamat al Govern que "preservi i potenciï" la capacitat de l'economia tant gironina com catalana. I aquí, ha subratllat la necessitat de continuar impulsant les mesures recollides dins el Pacte Nacional per a la Indústria i d'intensificar la formació. Sobretot, per respondre a la demanda de perfils que necessiten les empreses.

Segons Cornellà, i com també va posar de relleu la patronal Pimec, actualment hi ha "una sobreformació" que no va lligada a "l'ocupabilitat". I és que, sigui pels motius que sigui, la societat encara tendeix a apostar pels ensenyaments superiors (com els universitaris) i deixa de banda la formació professional, que és on hi ha "una ocupabilitat molt més alta".

Vota el número 1

Pel 23 octubre

COL·LABORADORS