Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Un estudi de l'Institut de Recerca Sant Pau se centra en les conductes suïcides no letals i analitza dades d'una cohort catalana de tots els hospitals de Catalunya recopilades mitjançant el Codi Risc Suïcidi.

Ho fa en tres períodes: el de preconfinament, de l’1 de gener del 2018 al 14 de març del 2020; el de confinament, fins el 21 de juny del 2020 i el postconfinament, fins el 31 de desembre del 2022.

Els resultats revelen una tendència d'augment lleu en els comportaments suïcides no mortals en el període analitzat com a preconfinament. Durant el confinament, aquestes conductes es van reduir d’acord amb les dades registrades i, després de les mesures més estrictes, van incrementar de forma significativa.

En declaracions recollides en un comunicat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), el doctor Serrano-Gimeno indica que la reducció de les conductes no letals durant l'estricta quarantena es pot explicr perquè la gent tenia "menys accés a mètodes per treure's la vida, entre altres raons” i assenyala que l'augment posterior al confinament “reflecteix factors complexos, incloent-hi l'aïllament social i els desafiaments econòmics".

L’anàlisi estratificada de les dades mostra que, durant la relaxació del confinament, les conductes suïcides no mortals van augmentar de forma significativa entre les dones, especialment el grup d'entre 18 i 30 anys, i entre els menors de 18 anys. Per als investigadors, aquests resultats subratllen la necessitat d'estratègies preventives dirigides a aquests col·lectius.

La doctora Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental a l’IR Sant Pau, destaca que l’estudi “quantifica” el que se sospitava de l’impacte del confinament en la salut mental i, a més, amplia el focus: “No necessàriament eren persones amb un diagnòstic psiquiàtric. I això és molt important perquè demostra que el suïcidi és un problema de salut pública molt més global”.

El doctor Narcís Cardoner, cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau i investigador del mateix grup de recerca, afegeix que els resultats diuen moltes coses que haurien de servir per afrontar situacions similars en el futur. “És interessant [observar] que durant la pandèmia es va prioritzar d'una forma marcada la salut física. Totes les estratègies, com el mateix confinament, anaven dirigides a reduir el risc d’infecció del virus, però sabíem que l'impacte d'aquestes situacions aniria més enllà”, reflexiona, per continuar: “Haver fet algun tipus de previsió sobre aquests impactes hagués estat essencial”.

El doctor Cardoner també parla de la pressió actual sobre un sistema sanitari que intenta donar resposta a aquestes situacions. “Només cal passar per les nostres urgències per veure la saturació. Això demostra que la pandèmia ha estat una prova d'estrès brutal per a una societat ja de per si fràgil. Tots teníem aquesta idea que la salut mental va fatal. I aquí podem confirmar-ho amb números”, sosté.

El doctor Serrano conclou que les conseqüències de fenòmens socials a gran escala són profundes i assenyala que s’han d’abordar “des d'una perspectiva de salut pública, no només de psiquiatria”. Els investigadors també expliquen que l’impacte de la pandèmia en la salut mental, per exemple en el risc de depressió o trastorn d’ansietat, és molt marcat a tot el món.

Vota el número 1

Pel 24 de maig

COL·LABORADORS