L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dijous un acusat que s'enfronta a 13 anys de presó per agredir sexualment una menor en un municipi de l'Alt Empordà la tarda del 29 de juny del 2022.
La menor, que en el moment dels fets tenia 14 anys, no ha declarat al judici i el tribunal ha visionat l'exploració que li va fer l'equip tècnic d'assessorament penal, que és prova preconstituïda.
Segons el seu relat, cap a les 5 de la tarda del 29 de juny del 2022 va anar al poble per passar una estona amb una amiga. Quan ja tornava cap a casa, es va trobar amb l'acusat prop del consultori local del municipi.
La víctima va explicar que l'home, a qui no coneixia de res, se li va acostar amb l'excusa de preguntar-li a quina hora obria el consultori, que a aquella hora -cap a les set de la tarda- ja estava tancat. Després, li va demanar ajuda per mirar els horaris que hi havia penjats. Va ser aleshores quan va acabar subjectant la menor pel braç i la va empènyer fins a una zona més apartada.
Allà, la va atacar i, mentre la subjectava amb força, li va començar a fer petons i li va introduir un dit. La menor va aconseguir desempallegar-se del processat i fugir corrent cap a casa.
La mare d'acollida de la víctima ha explicat que va arribar al domicili "molt nerviosa" i, d'entrada, es va tancar a la seva habitació. Poca estona després en va sortir i va explicar el que havia passat. Segons ha exposat la dona, era el primer cop que la menor sortia al carrer amb la identitat de nena i de seguida van anar a alertar el pare d'acollida, que en aquell moment estava al jardí de la casa.
Plegats, van anar fins al centre de la població i van trobar el processat al centre cívic. La mare i el pare han exposat que la menor el va identificar "sense cap mena de dubte" i que, quan li van dir què havia fet, primer ho va negar però va acabar dient que, si volien, truquessin la policia però que no serviria de res perquè "ningú ha vist res".
Els Mossos d'Esquadra que el van detenir també han dit a la sala de vistes de la secció quarta que l'acusat va acabar reconeixent els fets i que, per això, el van detenir.
Al judici, però, l'acusat ho ha negat tot. Ha dit que estava assegut a un banc de la població -ell no hi vivia però hi havia anat a fer uns tràmits per a metge- i que "un nen" se li va asseure al costat i li va començar a parlar. Segons la seva versió, no el va entendre perquè, tot i que viu al país des del 2008, ni comprèn ni parla l'idioma. Finalment, va decidir aixecar-se i anar a prendre alguna cosa a un bar proper.
"Estava allà i va venir la policia i em va detenir", ha dit el processat que nega que fes tocaments a la menor o que l'agredís sexualment. També ha remarcat que no es va adonar que tingués una discapacitat.
Les psicòlogues forenses han subratllat que no van detectar cap indici de fabulació en el relat de la menor i que, tot i el retard maduratiu, la discapacitat no li impedeix discernir la realitat i que és "competent" per relatar fets. També assenyalen que tenia símptomes compatibles amb el fet traumàtic, com ara dificultats per conciliar el son o episodis de tristesa, ràbia o sentiments de culpa.
La fiscalia i l'acusació particular sostenen que el processat va perpetrar l'agressió sexual "amb coneixement" que la menor tenia menys de 16 anys, prevalent-se de la diferència "de corpulència", fent cas omís als crits que feia l'adolescent demanant-li que aprés i aprofitant-se de la seva especial vulnerabilitat per tenir una discapacitat reconeguda del 65%. Per això, demanen que el condemnin a 13 anys de presó i que li prohibeixin acostar-se a menys de 500 metres de la víctima durant 10 anys.
L'acusació publica vol que en cas de condemna, i un cop complertes tres quartes parts de la pena o quan el processat pugui accedir al tercer grau, l'expulsin al Marroc amb la prohibició de tornar al país durant 10 anys. En concepte de responsabilitat civil, les acusacions xifren la indemnització del dany moral en 20.000 euros.
La defensa demana l'absolució. El judici, que s'ha fet a la secció quarta de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.
