Josep Rull ha estat escollit aquest dilluns a la tarda president del Parlament de Catalunya en el que suposa el tret de sortida de la quinzena legislatura catalana des de la restauració de la democràcia.
Rull ha hagut d'esperar a la segona votació per ser triat, després que en la primera cap dels candidats hagi aconseguit prou quòrum.
En la segona, però, ha comptat amb els vots de Junts, ERC i CUP, en una votació que PP i Vox ja han anunciat que impugnaran davant del Tribunal Constitucional, perquè la mesa d'edat ha acceptat els vots delegats de Carles Puigdemont i Lluís Puig.
En el discurs d'acceptació del càrrec Rull, que va complir presó per l'1-O, ha garantit que cap diputat serà "perseguit per les seves opinions o el seu vot".
"Cap diputat pot ser perseguit per expressar la seva opinió o el seu vot", ha dit Rull, que també ha defensat que en seu parlamentària "s'ha de poder parlar de tot, sense pressió de cap poder públic ni l'amenaça de poder ser privat de llibertat". En aquest context, Rull ha volgut recordar l'"anomalia" que suposen els escons buits de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. D'altra banda, també s'ha dirigit als diputats per a demanar-los que sigui "la legislatura del català" i poder "revertir l'emergència lingüística".
El diputat de Junts ha estat escollit en segona votació després de rebre els vots del seu partit, d'ERC i la CUP. En total, 59 vots a favor per davant dels 42 que ha aconseguit la diputada del PSC Sílvia Paneque. La mesa d'edat ha comptabilitzat el vot dels diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig tot i que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat el vot delegat i el vot telemàtic que Puig exercia en l'anterior legislatura. Tant PP com Vox han anunciat recursos al TC per aquesta qüestió.
La nova Mesa del Parlament tindrà a les vicepresidències primera i segona Raquel Sans, d'ERC, i David Pérez, del PSC, respectivament. Sans ha rebut el suport de 59 diputats, que són els que sumen els tres grups independentistes, mentre que Pérez ha comptat amb els 42 vots dels diputats socialistes.
Pel que fa a les secretaries, els tres grups independentistes han repartit els seus vots entre Glòria Freixa, de Junts, i Juli Fernández, d'ERC, que han aconseguit 30 i 29 vots, respectivament, i seran els secretaris primer i segon. Per la seva banda, el PSC ha aconseguit assegurar-se les secretaries tercera i quarta, que estaran ocupades per Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá. Els comuns també els han donat suport.
El PPC ha quedat fora de la Mesa després que el seu candidat, Pere Lluís Huguet, quedés en cinquena posició, amb quinze vots, mentre que el nom proposat per Vox, Manuel Acosta, s'ha quedat amb 11 vots.
L'independentisme s'ha assegurat així tenir majoria a una Mesa del Parlament "antirepressiva". Junts ha aconseguit tenir-hi dos membres -la presidència i la secretaria primera-, el mateix nombre que ERC, que ostentarà la vicepresidència primera i la secretaria segona. Per la seva banda, el PSC hi tindrà tres representants: la vicepresidència segona i les secretaries tercera i quarta.
El diputat del PPC Alejandro Fernández ha anunciat durant la sessió de constitució que el seu partit presentarà un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès que els diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig votin de manera delegada en l'elecció dels membres de la Mesa del Parlament. L'alt tribunal va decidir la setmana passada tombar el vot telemàtic que exercia Puig durant la legislatura passada.
En la mateixa línia, el diputat de Vox Joan Garriga també ha demanat la paraula per criticar que s'hagi acceptat una delegació de vot als dos electes instal·lats a Brussel·les quan el reglament només ho permet per als casos d'embaràs o de malaltia de llarga durada. El partit d'extrema dreta ha anunciat una querella contra dos dels membres de la Mesa d'Edat, atès que el tercer membre, la precisament diputada de Vox Júlia Calvet, hi ha votat en contra.
Una de les principals funcions del president del Parlament i la primera tasca rellevant que tindrà Rull serà proposar un candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els grups. Així doncs, serà l'encarregat de decidir si Carles Puigdemont (Junts) o Salvador Illa (PSC) se sotmeten a una investidura, que se situa en el calendari just per després de Sant Joan.
Josep Rull Té 55 anys i va néixer a Terrassa, on va exercir de regidor durant més de 10 anys. Tota la seva carrera política ha estat lligada a Convergència Democràtica de Catalunya, partit del qual va ser coordinador general fins al 2016. Després va formar part del partit successor, el PDeCAT, i des del 2020 està a les files de Junts.
Amb només 18 anys es va afiliar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Terrassa, i va ser secretari general d'aquesta organització entre els anys 1994 i 1998.
Rull es coneix molt bé el Parlament, n'ha estat diputat més de 20 anys. Va arribar a la cambra catalana el 1997 i va ocupar un dels escons de l'hemicicle fins al 2019, any que va renunciar per presentar-se a les eleccions espanyoles estan a la presó. Al llarg de la seva llarga trajectòria a la cambra catalana també ha estat membres de la Mesa, el 2010 va ser escollit secretari tercer.
Ara després de les eleccions del 12-M, Rull torna al Parlament i ho fa per ocupar-ne la presidència. A les últimes eleccions, ha sigut el número 3 de la llista de Junts encapçalada per Puigdemont.
Rull va exercir de conseller de Territori i Sostenibilitat amb el govern de Carles Puigdemont i va ser condemnat per l'1-0 a 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació per un delicte de sedició. El 2021, després de més de 3 anys a la presó, va ser indultat pel govern espanyol de Pedro Sánchez. Està considerat un perfil conciliador dins de l'independentisme.
