Rafael Masó Pagès (1851-1915) responia al prototip d'home de la Renaixença.
Va treballar com a procurador dels tribunals, va crear la Impremta Masó, va fundar i dirigir el 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' va ser regidor de l'Ajuntament, membre de la Diputació de Girona, i va voler complementar la seva afició al dibuix i la pintura creant una petita però selecta col·lecció d'art.
Aquesta passió per decorar la casa amb dibuixos, escultures i pintures bevia de la seva convicció que la presència i contemplació de l'art era essencial en la vida quotidiana de la seva família. A més de donar-li la distinció tan desitjada per la nova burgesia urbana a l'hora de mostrar-se com un amant i protector de les arts.
L'exposició 'Dibuixos de mestres antics a la Casa Masó: segles XVIII i XIX', que s'inaugura demà dijous, mostra part d'aquelles obres sobre paper (també hi havia aquarel·les, gravats o cartells) que al llarg dels anys va anar atresorant el pare de l'arquitecte. I que, després, van anar passant de generació en generació.
Com la casa, primer les va heretar el primogènit, Santiago Masó, a la mort del qual van passar a la seva germana Maria de la Bonanova, esposa d'Estanislau Aragó i mare de l'advocat i periodista Narcís-Jordi Aragó. Ell i la seva dona, Mercè Huerta, fa gairebé vint anys que van donar la Casa Masó a la ciutat, cosa que va permetre crear la Fundació Rafael Masó (que en custodia els diferents fons).
Ara, la fundació exposa aquells dibuixos del segle XVIII i XIX que el pare de l'arquitecte va comprar i que van arribar a la casa del carrer Ballesteries. Són obres que, en bona part, corresponen a la categoria que s'anomena de mestres antics o vells mestres (de l'anglès Old Masters); és a dir, artistes anteriors al que es considera l'art modern.
Entre els dibuixos que es mostren, n'hi ha dos que Masó Pagès va comprar com a originals de Francisco de Goya (i que, en realitat, són d'Eugenio Lucas) o un altre que li van vendre com una obra d'Anton Raphael Mengs (i que és de Vicente López). També n'hi ha dos més que li van dir que eren de Francesc Ribalta (de moment es consideren d'autoria anònima), i aquests sí, d'altres correctament atribuïts a Mariano Salvador Maella, Teodoro Matteini i autors italians i espanyols.
Per presentar aquesta selecció de dibuixos, l'exposició els envolta d'altres procedents de diferents col·leccions privades de Girona i Barcelona, algun dels quals s'exposa per primera vegada. "La voluntat és contextualitzar la col·lecció de la Fundació i reivindicar l'art dels segles XVIII i XIX –sovint menystingut pel seu academicisme– amb un recorregut de 40 obres sobre paper que mostren una àmplia varietat tècnica, formal i temàtica", destaca la Fundació Masó. I hi afegeix: "El conjunt ens parla del paper que tenien l'art i el col·leccionisme en una societat, un país i una ciutat en transformació, en el moment de la seva entrada en la modernitat".
L'alcalde de Girona i president de la fundació, Lluc Salellas, destaca que "el resultat és una exquisida selecció d'obres d'un període que massa sovint és absent o poc representat als nostres museus i a les mostres temporals". "Per tant, l'exposició permet endinsar-nos en una època, uns artistes, uns temes i unes pràctiques (el col·leccionisme, l'ensenyament i la pràctica de l'art) que, per contrast amb el món actual, ens ajuden a reflexionar de forma crítica sobre el paper que ha tingut i té actualment l'artista, l'obra d'art i la nostra cultura visual", afirma Salellas al catàleg de l'exposició.
'Dibuixos de mestres antics a la Casa Masó: segles XVIII i XIX' s'inaugura aquest dijous a la tarda amb la presència de l'historiador de l'art, antiquari i galerista Artur Ramon, que ha comissariat l'exposició. Es podrà visitar fins el 21 de març del 2026.
