El Síndic de Greuges de Catalunya ha creat una web amb dades territorialitzades sobre el sensellarisme. L'objectiu és reforçar la transparència, millorar el coneixement del fenomen i contribuir a una presa de decisions coordinada entre administracions.
La plataforma es basa en les dades presentades recentment en la Taula Institucional per a l'Abordatge del Sensellarisme i permet consultar informació detallada per municipis.
Les xifres s'han obtingut mitjançant qüestionaris enviats a municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i a ciutats de més de 20.000 habitants d'arreu del territori. En total, 84 poblacions, de les quals només han respost 81.
La nova eina permet consultar informació detallada per municipis, incloent nombre de persones sense llar, seguiment dels serveis socials, dades sociodemogràfiques, pressupost i places disponibles.
D'acord amb els resultats obtinguts de les enquestes, la ciutat on hi viuen més persones sense sostre és Barcelona, amb 2.117. Badalona ocupa la segona posició, amb 629, i Sabadell la tercera, amb 428. Les segueixen Reus (319); Tarragona (259); el Prat de Llobregat (251); Terrassa (229); Montcada i Reixac (215); Girona (193); i Vilanova i la Geltrú (158).
A banda, les dades han indicat que a tota Catalunya hi ha 429 assentaments, on hi resideixen 2.502 persones. De nou, les poblacions que compten amb els assentaments més nombrosos són Barcelona i Badalona, amb 535 i 479 respectivament.
Pel que fa al perfil, l’edat majoritària de les persones que viuen al carrer correspon a individus d’entre 41 i 50 anys (1.138) i de 31 a 40 anys (1.012). A més, el 86% són homes i el 50% són ciutadans de fora de la Unió Europea.
Segons el Síndic de Greuges, la creació d'aquesta web respon al compromís adquirit en la primera trobada de la Taula, en què representants del Govern, ajuntaments i entitats del tercer sector van coincidir en la necessitat d’un acord de país per abordar el sensellarisme de manera estructural i coordinada.
La plataforma vol esdevenir una eina de suport per als cinc grups de treball constituïts amb l’objectiu d’elaborar propostes concretes, garantir una governança compartida i oferir una resposta harmonitzada arreu del territori. També permet analitzar el fenomen de manera comparativa i evolutiva, afavorint la presa de decisions informada per part de les administracions i les entitats implicades.
