La Casa de Cultura de Girona ha estrenat l'exposició temporal "This is Pop!", on hi ha exposades obres de Peter Blake, Roy Lichtenstein i Takashi Murakami, entre d'altres.
El Pop Art va néixer a finals dels anys 50 al Regne Unit com una reacció artística davant de l'expressionisme abstracte. El corrent artístic britànic potenciava els 'collage' elaborats a partir de peces i retalls de revistes o diaris.
Buscaven atraure a un públic jove i fugien de l'elitisme que hi havia en altres moviments artístics del moment. Als Estats Units, aquesta disciplina va arrelar ràpidament però amb lleugeres diferències respecte a les peces angleses.
De fet, el màxim potencial d'aquest corrent és Andy Warhol i els seus retrats de Marilyn Monroe o del pot de sopa Campbell en diferents combinacions cromàtiques. Una producció en sèrie que es desmarca de la majoria d'obres britàniques. Un dels pioners del Pop Art al Regne Unit va ser Eduardo Paolozzi, que va col·leccionar fragments de revistes, diaris i còmics al llarg de la seva vida i que després convertia en 'collage' amb referències a la tecnologia i la cultura popular.
La comissaria de la mostra, Antonella Montinaro, ha destacat que l'exposició vol explicar "de forma molt pedagògica" els orígens del corrent artístic i com ha anat evolucionant cap al Neopop i el Postmodernisme. Per això ha ordenat cronològicament les 64 obres exposades a la Casa de Cultura, arrencant pels inicis britànics de la mà de Peter Blake. Montinaro explica que les obres britàniques tenen "un rerefons crític" més potent que les americanes, que beuen més de la publicitat i la producció en sèrie de l'art. També hi ha una important influència del còmic, tal com demostra Roy Lichtenstein.
El Pop Art va viure el seu gran moment en els anys 60, mentre a l'Estat hi havia la dictadura franquista. Un període de repressió i aïllament mundial que impedia penetrar aquesta nova corrent artística pel gran component crític que hi portava associat. De tota manera, alguns col·lectius van intentar adaptar-lo a l'Estat amb obres carregades de caràcter social i polític. En són alguns exemples les obres d'Equipo Crónica, que reinterpretaven obres clàssiques espanyoles, com ara el retrat de Felip IV que havia fet Velázquez.
L'exposició avança en la història per mostrar l'arribada del Neopop i el Postmodernisme, corrents que van començar a aparèixer als anys 80 amb l'objectiu de trencar amb els predecessors. La comissaria de l'exposició apunta que hi ha un component molt important de globalització en aquests nous moviments i es desdibuixa cada vegada més la frontera nacional dels artistes per crear obres més generalistes.
Antonella Montinaro ha explicat que el Neopop i el Postmodernisme compten amb molts artistes japonesos per la seva occidentalització forçada, sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial. De fet, la comissaria assegura que els japonesos sempre havien estat molt tradicionals amb l'art però a partir de la II GM, hi ha una obertura exterior que trenca amb tot això. El Neopop i el Postmodernisme s'encarreguen de mostrar aquesta "hibridació" entre l'art tradicional i el globalitzat amb obres com ara Takashi Murakami amb una "visió infantilitzada" de l'art ja que reprodueix l'estètica de llibres infantils o còmics.
L'exposició finalitza amb un recull de portades de discos que compten amb la participació de grans artistes. És el cas del disc de Blur, que estava fet per Banksy. Aquest recull de portades de discs mostren també el vincle que ha tingut la música amb la cultura pop. 'This is Pop!' es pot visitar a la Casa de Cultura de Girona fins al 4 de juliol.
