Els treballs de control arqueològic efectuats en el marc del projecte de reurbanització del nucli històric de Vulpellac, al Baix Empordà, han permès documentar un tram de la muralla medieval i diverses sitges dels segles XII i XIII.
L'actuació ha aportat noves dades sobre l'evolució urbanística i les activitats d'emmagatzematge vinculades al recinte medieval.
La Generalitat va formalitzar a finals de 2009 la declaració del nucli antic com a bé cultural d’interès nacional, en la categoria de conjunt històric. Tenint en compte els antecedents arqueològics de la zona, el Departament de Cultura va condicionar el projecte de reurbanització a la realització de la intervenció arqueològica i n’ha fet el seguiment.
La troballa més destacada és un tram de la muralla medieval localitzat a l'encreuament del carrer de Sant Joan amb la plaça del Forn. Aquesta estructura contribueix a ampliar el coneixement sobre el recinte fortificat que protegia el nucli urbà medieval.
La intervenció també ha permès identificar diverses sitges situades a l'interior del recinte murat, amb una cronologia compresa entre els segles XII i XIII. Aquestes estructures d'emmagatzematge estarien relacionades amb les activitats econòmiques vinculades al castell de Vulpellac i al seu celler, posant de manifest la importància d'aquest espai en l'organització de la vila medieval.
D'altra banda, als carrers de Sant Antoni i de la Torre no s'hi han localitzat restes arqueològiques. Aquest fet, juntament amb la configuració estreta d'aquests vials, reforça la hipòtesi que el seu traçat ja es trobava consolidat en època medieval i que s'ha mantingut pràcticament inalterat fins avui.
La intervenció arqueològica l'ha dirigit l'arqueòleg Jose Antonio Trujillo Ligero i executada per l'empresa In situ Arqueologia i Antropologia, SL.
