El pla director, que es començarà a redactar al setembre, englobarà tots els trams de muralla de Girona. És a dir, els murs i baluards de totes les èpoques (romana, medieval i moderna) que s'estenen entre el Barri Vell, l'antic burg de Sant Pere de Galligants i part de l'Eixample.
No tan sols els trams que es troben a la vista, sinó també els que hi ha soterrats o dins d'edificis, així com també els vestigis dispersos (per exemple, el baluard del Mercat del Lleó, els dels jardins fora muralla o els de la zona de l'Areny).
Durant els darrers anys, l'ajuntament ha actuat en diferents punts de la muralla, però s'ha fet a través de solucions puntuals i heterogènies. L'any passat, per exemple, es va consolidar la Torre del Castell de Requesens (dins el recinte fortificat de la Força Vella) i aquest 2026 es vol restaurar l'escut de la reina Joana a la torre del mateix nom del conjunt de Torre Gironella.
Ara, precisament, un dels objectius d'aquest pla director serà proposar de quina manera s'ha d'afrontar la degradació del monument, aplicant-hi les mateixes tècniques de restauració i conservació. "És evident que hi ha espais que amb el pas del temps s'han degradat, d'altres on hi creix vegetació invasiva i punts on s'han fet actes vandàlics", ha dit el tinent d'alcaldia de Cultura, Quim Ayats. Per això, durant 3 anys es farà un estudi "exhaustiu" de tota la muralla per conèixer aquells punts on cal actuar-hi i "fixar quins són els criteris per conservar-la i consolidar-la".
El pla director -el primer que es fa a la muralla- té un pressupost inicial de 75.000 euros. D'aquests, 50.000 els aportarà la Generalitat a través d'una subvenció. Els 25.000 restants els posarà l'ajuntament, però com ha concretat l'alcalde, per a l'any vinent, si cal, s'està en disposició d'aportar-n'hi uns altres 25.000.
En total, el pla director abastarà una superfície de 54,07 hectàrees (que inclou també l'entorn fora muralla). S'estima que, en conjunt, la superfície construïda -comptant murs, torres i baluards- va arribar a ser de 49.000 metres quadrats. D'aquests, se'n conserven 8.676. Sobretot, es reparteixen entre la Força Vella i el recorregut del passeig sobre la muralla (que té 1,5 quilòmetres lineals).
El tinent d'alcaldia de Cultura ha avançat que, al costat de la restauració, el pla director integral de la muralla de Girona també n'impulsarà la recerca i la difusió. "S'estudiaran els futurs usos ciutadans del monument i la connexió amb els barris pels quals transcorre", ha afirmat. "Sovint diem que Girona viu d'esquena a la muralla, i precisament un dels objectius del pla és revertir aquesta situació i aconseguir que els gironins i gironines la redescobreixin", ha afegit.
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas ha destacat que, quan es parla de la ciutat, "un dels elements que la fa diferent, única i identificable arreu del món" és, precisament, la seva muralla. "S'ha convertit en una icona de la cultura, del patrimoni i de la vida comunitària", ha afegit Salellas.
I més enllà de "presumir-ne" portes enfora, en referència a la muralla, l'alcalde també s'ha permès fer una broma per destacar-ne la importància que té per a la "identitat" dels gironins. "N'hi ha hagut milers que han tingut allà la seva primera cita amb la parella, buscant un lloc una mica més amagat i romàntic, especialment si els pares i les mares no sabien que això passava", ha dit.
El pla director que ara començarà a caminar es nodrirà amb nombrosos estudis (com ara planimetries, informes econòmics, documentació històrica, termoluminescència, anàlisi de la pedra i els morters, anàlisi de les zones enjardinades de l'entorn, possibilitats de recerca arqueològica...). A més, també permetrà determinar en concret quina és la titularitat de cada tram. Des d'aquells que són públics (ajuntament, Bisbat, UdG, Generalitat...) fins als que es troben dins de parcel·les privades.
"Per a aquest govern, i també com a alcalde, és prioritari que un element que fa única Girona com la seva muralla estigui protegida; i que es continuï treballant per garantir-ne la conservació", ha afirmat Salellas. "En aquest sentit, el pla director ens ha de servir, precisament, per definir el futur de la muralla en el propers anys i en les properes dècades", ha conclòs.
