L'escola La Farga de Salt és un centre de màxima complexitat amb 347 alumnes d'educació infantil i primària. Gairebé la totalitat dels alumnes són fills i filles de famílies migrades.
En aquest context, la Fundació Ciutat Invisible, vinculada al festival Temporada Alta, ha impulsat aquest curs el projecte 'La Farga Viva: forja d'arts i escola', una iniciativa que s'allargarà com a mínim 2 anys i que vol incorporar les arts al "dia a dia" del centre.
L'escola, de fet, fa anys que treballa amb artistes i que desenvolupa diferents projectes culturals vinculats a la fundació. Ara, però, l'objectiu és "fer un pas més" i integrar els llenguatges artístics en les diferents assignatures que formen part del currículum educatiu. D'aquesta manera, el projecte busca explorar una metodologia d'aprenentatge més creativa, vivencial i inclusiva.
Salvador Sunyer, director de la Fundació La Ciutat Invisible, ha descrit el projecte com "únic" a Catalunya i ha defensat que no es tracta que els alumnes facin activitats artístiques de manera puntual. La voluntat, ha remarcat, és que les arts entrin a les aules i es posin al servei dels aprenentatges. "Les arts no són una cosa de més a més, sinó que són un eix vertebrador en la formació de les persones", ha remarcat el director.
El projecte comptarà amb una desena d'artistes de diferents disciplines com el teatre, la dansa, la literatura, les arts plàstiques o l'audiovisual. Coordinats per Rosa Gamiz, inicialment faran una formació amb tot el claustre del centre, format per una cinquantena de docents. Després, cada artista farà tàndem amb equips de mestres dels diferents nivells educatius per dissenyar propostes adaptades a les necessitats de cada grup.
Segons la directora del centre, Natàlia Nadal, és un projecte viu, que "s'anirà fent a mesura que anem avançant" a partir de l'experimentació. En aquest sentit, ha assegurat que professors i artistes es reuniran per comprovar el funcionament de la metodologia i introduir-hi canvis, si són necessaris. "No hi ha una fórmula", ha detallat Lilly Garreta, coordinadora del projecte, "aquesta fórmula l'anirem trobant cadascuna de les persones aquí presents".
La directora ha posat per exemple treballar les matemàtiques a través de la dansa, el cos i el moviment. Així, els docents podran dissenyar activitats que permetin abordar els continguts curriculars des de diferents llenguatges. La intenció és que aquesta metodologia es pugui aplicar a assignatures com llengua, medi, valors, entre d'altres.
En aquest procés, els artistes no lideraran les activitats, sinó que treballaran perquè siguin els mateixos docents que les incorporin progressivament a les seves classes. Garreta ha explicat que el projecte vol "sacsejar els dos mons", l'educatiu i l'artístic: d'una banda, els artistes hauran d'adaptar-se a les demandes del sistema educatiu i, de l'altra, els mestres hauran de fer seves les propostes artístiques.
Entre els objectius del projecte hi ha el de potenciar el desenvolupament de l'alumnat a escala cognitiva i emocional i millorar les competències lingüístiques. En aquest sentit, la diversitat lingüística del centre és un dels aspectes que es tindran en compte, ja que a l'escola hi conviuen unes set llengües diferents.
Un equip de cinc persones de la Universitat de Girona (UdG) farà un seguiment del procés d'implementació d'aquesta nova metodologia. El treball analitzarà l'ús pedagògic dels llenguatges artístics, els canvis en les pràctiques educatives i l'impacte del projecte en els àmbits personal, educatiu i comunitari.
La recerca estarà liderada per Edgar Iglesias, professor del Departament de Pedagogia i investigador de l'Institut de Recerca Educativa de la UdG, i Moisès Esteban, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació.
La intenció és recollir els aprenentatges i també els errors durant els dos anys de prova per elaborar una guia pedagògica, perquè altres escoles puguin incorporar la metodologia. De fet, els impulsors del projecte volen que aquesta experiència no es quedi només en aquest centre, sinó que es pugui traslladar a altres escoles en un futur.
