En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Un apartat de l'exposició 'Falsos verdaders' del Museu d'Art de Girona. / Foto: Aleix Freixas (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Amb un bodegó sense autor que imita l'estil de Pierre Bonnard, l'exposició 'Falsos verdaders. L'art de l'engany' ja mostra les seves intencions: confondre a l'espectador de què és real i què no.

I potser va més enllà encara, mostrant que un quadre pot tenir una bellesa extraordinària sense ser de cap artista en concret. A sota del bodegó hi ha la definició de la paraula fals per donar el context literari necessari.

A partir d'aquí, els comissaris de la mostra del Museu d'Art de Girona han plantejat un repte al visitant posant obres reals al costat de les còpies falses i han de descobrir quina és la verdadera i quina la falsificada. Un repte gens fàcil.

El públic podrà apreciar tres taules diferents del segle XVI i al costat, les seves còpies realitzades 'a posteriori'. En algunes d'elles també es pot apreciar com el falsificador s'ha permès la llicència de modificar detalls del quadre (com ara pintar els llavis de la mare de Déu o afegir unes cortines al fons).

A continuació, l'exposició dedica un espai a conèixer altres obres falsificades i també els seus autors. És el cas d'Elmyr de Hory, un falsificador que havia pintat quadres recreant l'estil de Picasso, Degas o Braque.

Un dels comissaris de la mostra, Francesc Miralpeix, ha explicat que de Hory "va viure una vida de pel·lícula", igual que d'altres falsificadors. En aquest cas, l'autor es relacionava "amb l'alta societat d'Eivissa" per vendre'ls quadres de pintors famosos, quan en realitat els havia fet ell mateix.

Conjuntament amb de Hory, també s'explica les vides de Icilio Federico Joni, Alcedo Dossena o Eric Hebborn, tots ells falsificadors reconeguts. El comú denominador de tots ells és "la capacitat per crear un relat" que acredités la 'veracitat' de les obres, tal com ha detallat Miralpeix.

De fet, l'exposició també explica la història dels Beltracchi, que van intentar acreditar l'autenticitat d'una obra d'art mostrant una fotografia falsa. Es tractava d'una fotografia amb la dona d'un dels fills de la família disfressada de l'àvia dels Beltracchi en un menjador ple de quadres falsificats, entre ells el que havien de vendre.

Miralpeix ha detallat que l'època daurada dels falsificadors va ser ara fa un segle, quan "només ens refiàvem de l'ull dels historiadors de l'art" a l'hora d'avaluar l'origen d'un quadre. Ara, però, hi ha altres tècniques científiques que permeten descobrir l'engany. Per això l'exposició també mostra el procediment que s'ha seguit per analitzar dues obres idèntiques del 'Bateig de Crist'. Una d'elles és de Pere Mates i l'altra no.

Per verificar-ne l'autoria, s'han realitzat radiografies, rajos ultraviolats i una aspectografia. Aquesta última revela "quins pigments" s'han utilitzat a l'hora de pintar l'obra. En la taula falsificada hi ha pintures que es van començar a comercialitzar a partir del 1921, mentre que en l'original s'utilitza un blanc de plom que sí que s'utilitzava al segle XVI. També s'ha analitzat la fusta sobre la qual hi ha la pintura. Tot aquest procés es mostra de forma pedagògica al públic per tal que pugui fer-se una idea de la complexitat del procés.

L'exposició també dedica un espai per explicar el cas Pere Mates que va afectar al museu gironí. El 2010 el centre artístic va comprar tres taules del 'Retaule de Sant Joan Baptista', atribuït al pintor renaixentista Pere Mates. A causa de la seva vinculació amb el territori gironí, el museu va apostar per aquest conjunt d'obres i el va exposar en una de les seves sales.

La seva directora, Carme Clusellas, ha recordat que quan ella va entrar al càrrec, el 2014, la restauradora del museu ja va avisar-la que "hi veia coses estranyes". Per això van "apostar per una reforma" de la sala dedicada al Renaixement i els plans passaven per traslladar aquestes tres taules a l'arxiu.

Tot i així, el 2016 un amic seu va avisar-la per Facebook que es subhastaven més obres de Pere Mates. Sorprenentment, "dues d'elles eren idèntiques" a les que hi havia exposades a Girona. A partir d'aquí van començar a investigar si es tractaven d'obres falsificades amb les analítiques mostrades a l'exposició. A part d'això, van veure que la tercera taula que havien adquirit el 2010 també era una falsificació, ja que l'obra real estava exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya des dels anys 70.

En paral·lel, la Generalitat va decidir adquirir les taules i donar-les al Museu d'Art de Girona. D'aquesta manera, l'equipament ja pot exposar les obres reals. Per altra banda, també van aconseguir els diners que havien pagat per les obres falses.

Vota el número 1

Pel 17 de juliol

COL·LABORADORS