El Departament de Salut ha assumit la gestió de les residències de gent gran, fins ara en mans del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Així ho han anunciat la consellera Alba Vergés i el conseller Chakir el Homrani.
La directora assistencial d'Atenció Primària, Yolanda Lejardi, es farà càrrec a partir d'ara d'aquesta gestió, mentre que la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat passarà a formar part de Salut.
"Com que som conscients que ara mateix ha de prevaldre el criteri sanitari entorn als nostres avis, hem decidit que lideri el Departament de Salut l'atenció als centres residencials", ha dit Homrani.
Segons l'últim balanç, 1.123 usuaris de residència han mort a Catalunya pel coronavirus.
El Homrani ha dit que "ara mateix ha de prevaldre és el criteri sanitari" amb els usuaris de les residències, i per això s'ha pres que el lideratge sigui del Departament de Salut. El conseller ha dit que treballaran "de forma encara més coordinada", i que Salut prendrà les decisions "de l'assistència sanitària", els aïllaments o els trasllats, mentre que Afers Socials continuarà en àmbits com la reposició de personal o aconseguir materials de protecció per als centres.
Segons Vergés, fa setmanes que Salut i Afers Socials mantenen un treball "intens" per trobar "solucions puntuals però també globals" amb la premissa "clara" que els avis i àvies es mereixen una "màxima prioritat i atenció". "Estem concentrant tots els esforços des del primer dia", ha afirmat respecte el col·lectiu de gent gran.
Amb l'inici dels tests a les residències, que es vehicularan des de l'atenció primària, Salut ha fet un "pas endavant" en el pla d'acció i ha designat una "responsable única" per gestionar l'aplicació del pla de residències des de l'àmbit sanitari. Així, la gestió per part de Yolanda Lejardi des de l'àmbit de salut permetrà, segons Vergés, tenir "més ben identificades" les persones des d'un punt de vista "assistencial" i donar-los "l'assistència que toca".
Lejardi té un "perfil idoni" per desenvolupar el pla de residències, ha destacat Vergés, que ha posat en valor l'atenció primària pel seu paper "clau" en la cura de la comunitat. "És l'eix vertebrador del sistema i té responsabilitat sobre les persones", tant les que s'adrecen directament als CAP com els que ho necessiten als seus domicilis. "I les residències són els domicilis de molts avis i àvies", ha assegurat la consellera, que ha recordat que 64.000 persones grans viuen en residències a Catalunya.
"Volem tenir-ne cura especial", ha insistit. Vergés també ha dit que és "complex" perquè són persones "vulnerables i amb una alta dependència". En qualsevol cas, però, confia que els tests ràpids permetran identificar "ràpidament qui són els positius i en aquells negatius tenir més proves PCR alliberades per saber-ho segur".
Pel que fa a les dades de morts que fa públiques Salut, que té en compte les defuncions en centres sanitaris, i les que fa Afers Socials, que inclou tots els usuaris de residències hagin mort al centre o en un hospital, El Homrani ha explicat que s'està treballant per "quadrar aquestes dades".
Mentrestant, el Govern continua sense tenir dades d'un 20% de residències. El conseller ha garantit que s'estan "reforçant" les trucades a aquests centres perquè aportin les dades i conèixer quina és la seva situació. En aquest sentit, el departament ha enviat una instrucció "on s'explica que és una obligació".
Fins al moment, la Generalitat ha intervingut tres residències, tot i que el conseller d'Afers Socials ha explicat que el govern espanyol ha ampliat els aspectes d'intervenció i per això s'està analitzant. "Ens podem trobar que, pels criteris de Sanitat, haguem intervingut més de 200 o 300 residències, ja que es consideren molts més àmbits com a elements d'intervenció", ha reblat.
