La Coordinadora de Residències 5 + 1, que agrupa familiars d'usuaris de centres geriàtrics de titularitat pública, afirma que ha denunciat a la Fiscalia la gestió de la crisi de la covid-19 que l'administració ha fet en aquests equipaments.
En un comunicat afirmen que el que volen és saber “què ha passat” a les residències durant la pandèmia, i lamenten que els intents d'obtenir la informació directament dels departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies no han donat resultat.
A més, l'entitat assegura que el 23 de març va demanar per correu electrònic a aquests dos departaments que dotessin les residències d'EPI i tests per “frenar la cadena de contagi”, així com que s'aïllés les persones amb símptomes o positius.
Segons la coordinadora, “no s'ha dotat d'EPI el personal ni s'ha fet tests amb la rapidesa necessària”, fet que, afegeix, s'ha vist “agreujat” per una gestió “caòtica” en moltes residències amb un aïllament de positius i sospitosos “més que discutible”. El “resultat”, assegura, “residències amb pràcticament tots els residents i el personal contagiat”.
També denuncien que no hi ha hagut personal “suficient” tant per les baixes i els confinaments preventius com perquè “en massa casos existia una manca prèvia per incompliment de les ràtios establertes”. De fet, opinen que les ràtios que preveu la Generalitat a la Cartera de Serveis del 2010 són “manifestament insuficients” atès com ha evolucionat el sector en aquests deu anys.
A banda l'entitat afirma que hi ha hagut casos de residents que han arribat als hospitals “desnodrits i deshidratats”, exemples “clars” de “maltractament i desatenció”.
Els familiars manifesten que se'ls ha ocultat informació de la situació real dels centres i de l'estat dels residents, així com dificultats per establir-hi contacte telefònic o per videoconferència. Això, assegura, “perjudica emocionalment els ancians, que se senten abandonats pels seus éssers estimats”.
I afegeixen: “Durant setmanes les persones que emmalaltien, amb símptomes de coronavirus o sense, no van ser derivades als hospitals, s'ignora si perquè no es va sol·licitar des de les residències, o bé perquè els va ser denegat i per qui. Això va suposar una condemna a mort, perquè en les residències no hi ha personal sanitari qualificat (metges i infermeria) en el seguiment dels problemes de salut les 24 hores del dia, ni recursos ni material sanitari propis. Encara segueix passant”.
Finalment indiquen que no tenen accés a la informació del que ha passat a les residències des que se'ls van “tancar les portes”, així com que desconeixen dades “bàsiques” per determinar si s'ha “discriminat” els usuaris “per raó de la seva edat”. Si fos així, indiquen s'hauria “vulnerat el dret a la vida i a l'assistència sanitària en condicions d'igualtat respecte de l'atenció que han rebut altres ciutadans”.
