En directe: La dansa catalana - REPETICIÓ

 Llagostera Ràdio on-line

Imatge interior de la projecció sobre com serà el futur museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols.

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El futur Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols ja comença a materialitzar-se, almenys a través de la maqueta i les imatges que mostren com serà.

Els arquitectes guanyadors del concurs públic per redactar el projecte de reforma i ampliació del monestir, Fuensanta Nieto i Enrique Sobejano, han explicat aquest dijous els detalls de la proposta.

Per guanyar metres quadrats, l'ampliació es farà a través de la construcció d'un "claustre del segle XXI", una estructura en forma de "cub" que s'aixecarà al pati Abadia del monestir. Es convertirà en el vestíbul d'accés al museu, amb una zona de taquilles i informació, però serà també un espai polivalent que tant acollirà esdeveniments i presentacions com propostes expositives, performances o instal·lacions artístiques.

Segons han explicat els arquitectes, van començar a treballar en el projecte investigant el passat del conjunt monàstic. Els plànols del segle XVIII recollien la construcció d'un claustre que "mai va arribar a ser una realitat". "Així que hem dissenyat una relació inversa, aixecar l'estructura en forma de cub a la part que hauria ocupat la part buida del claustre i establir una distància de respecte amb el monestir allà on es preveia que hi hagués l'estructura que el rodegés", ha explicat Fuensanta Nieto.

Aquest "cub" de nova construcció tindrà una planta quadrada de 27 metres i una alçada lliure de 5. La botiga s'ubicarà al costat de l'entrada i les noves zones d'emmagatzematge i dipòsit se situaran al voltant, en semisoterrani i comunicades directament amb la zona de càrrega i descàrrega.

La idea dels arquitectes és que el sostre de l'edifici de nova construcció sigui una mena de "jardí" que connectarà visualment amb els que l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va adquirir l'any 2016, situats al costat del monestir. Segons ha explicat Enrique Sobejano, el projecte vol que aquest cub es converteixi en el "cor" del museu, vinculant-lo conceptualment "al claustre que mai es va arribar a construir".

Aquest espai només "tocarà" en alguns punts amb el monestir, per permetre l'accés a les plantes que es rehabilitaran. Serà ja a dins on hi haurà l'exposició permanent de la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de la baronessa Carmen Thyssen i on també s'organitzaran les mostres temporals.

Els arquitectes remarquen que la intervenció a l'interior serà "molt àmplia" per adaptar l'espai a les exigències tècniques per "cuidar" les obres d'art però no s'apreciaran visualment. "Sempre treballem per establir un diàleg entre l'arquitectura contemporània i la ja existent, però plantejant ser molt respectuosos amb l'antiga", apunta Nieto.

L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha posat sobre la taula els terminis amb els quals treballen. D'entrada, la previsió és que el projecte executiu estigui enllestit entre gener i febrer de l'any vinent. Aleshores, començarà la tramitació per fer-ne la licitació i l'adjudicació.

Així, la previsió és que les obres comencin a finals del 2021 i tinguin un termini d'execució de divuit mesos. Si es compleixen els terminis, el nou museu serà una realitat la primavera del 2023.

Motas ha concretat que la inversió prevista és d'uns 7 milions d'euros per a la primera fase del projecte, que inclou la rehabilitació de les plantes del monestir, construir el cub i comunicar-lo amb l'interior de l'edifici històric. L'ajuntament també espera poder incloure en aquesta primera fase la urbanització de l'accés.

La Diputació de Girona ja s'ha compromès a destinar 1,2 milions d'eurs al projecte i Motas espera que ara tant la Generalitat com l'Estat recolzin el museu i també hi aboquin recursos.

L'alcalde ha remarcat que és "el projecte museístic més important" que hi ha actualment a Catalunya i sosté que és una "oportunitat" per a les administracions.

Carmen Thyssen no ha pogut ser a la presentació però el seu nebot, i responsable de la col·lecció, Guillermo Cervera ha assegurat que era un dia "molt especial". "És el museu que tots volem perquè no només serà un contenidor d'obres, també serà un espai de dinamització cultural molt potent", ha dit Cervera

A banda de donar a conèixer més detalls del projecte del futur museu, aquest dijous també han presentat la tradicional exposició temporal d'estiu de l'Espai Carmen Thyssen. Per adaptar-se a les exigències de la pandèmia de la covid-19, la mostra d'aquest any serà virtual.

Fidels a l'esperit de les exposicions dels altres anys, la mostra torna a proposar un "diàleg" entre la col·lecció de pintura catalana amb la pintura internacional. La comissària de l'exposició, Pilar Giró, ha explicat que, en aquesta ocasió, la pintura de Josep Amat serà el "fil conductor" per abordar la relació artística amb els mestres de l'impressionisme francès (Pissarro, Sisley, Guillaumin o Bonnard) i altres artistes que s'han nodrit d'aquestes arrels estètiques (Gauguin, Dufy, Louiseau, Lebasque, Camoin o Potthast).

La "passejada pictòrica" compta amb 21 obres que emfatitzen que Amat "no es pot definir com un artista impressionista" però sí que va incorporar aquest moviment pictòric en el seu llenguatge plàstic.

La mostra s'organitza en quatre conceptes clau que marquen aquestes converses. Tres d'ells lligats directament amb l'impressionisme: la llum, l'atmosfera i l'instant, i el quart posant el focus en el concepte "el taller al carrer", molt present en la manera de treballar d'Amat.