La trobada telemàtica ha durat dues hores i s'ha exposat la problemàtica de les ocupacions delinqüencials que viuen poblacions com Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Vidreres, Sils o Caldes de Malavella.
Segons el president del Consell Comarcal de La Selva, Salvador Balliu, els assessors del gabinet del secretari d'Estat de Justícia s'han compromès a elaborar un informe que remetran al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i que servirà també per "si s'ha de modificar la llei".
Els alcaldes denuncien que cada cop hi ha més casos d'aquest tipus d'ocupacions en urbanitzacions vinculades al cultiu de marihuana i que provoquen problemes de convivència i de seguretat.
Els municipis afectats havien demanar una reunió amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska per abordar la problemàtica i, finalment, aquest dimarts s'han reunit telemàticament amb assessors del gabinet del Secretari d'Estat de Justícia. Hi han participat, a banda de Balliu que també és alcalde de Caldes, els alcaldes de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueres; de Riells i Viabrea, Josep Maria Bagot; el de Sils, Eduard Colomé i Vidreres, Jordi Camps. Es tracta de les poblacions més afectades i que en els darrers temps han notat un increment de casos.
Denuncien que els ocupes estudien els llocs on aniran i que s'instal•len en punts ben comunicats, sovint urbanitzacions perquè és més difícil detectar-los. Un cop allà provoquen problemes de seguretat i convivència. També d'altres relacionats amb el cultiu de marihuana, com són els talls de llum.
Els alcaldes diuen, a més, que la impunitat que hi ha a Espanya provoca un efecte "crida" perquè "a la majoria de països està molt castigat".
En alguns casos, diu, no només una casa sinó dues o tres. "A vegades de bancs o segones residències", explica Balliu. El president del Consell diu que, en els casos en què les propietats han acabat en mans de fons voltor, es fa molt difícil contactar-hi i que els ocupes saben que la Justícia és "lenta".
Molts municipis han incorporat efectius policials i han instal•lat càmeres de seguretat però se senten indefensos. "Per a alguns suposen uns 400.000 euros més l'any", afirma.
Segons Balliu, els assessors han admès que desconeixien aquesta situació i que s'han compromès a elaborar un informe, que faran arribar al ministre de Justícia "per veure si s'ha de modificar la llei i la Constitució".
