Llagostera Ràdio on-line

L'exposició temporal a la Casa Masó. / Foto: Fundació Rafael Masó

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La Casa Masó de Girona ha reunit les obres de diversos artistes que van il·lustrar l'almanac noucentista de l'any 1911.

L'almanac, es va publicar a Barcelona i en el calendari de cada mes anava acompanyat per un text en prosa i un poema, de diferents escriptors, i per la reproducció d'una obra d'art de diferents artistes.

Era l'Almanach dels Noucentistes, publicat per l'impressor Joaquim Horta en una edició de només 150 exemplars.

Tot indica, però, que el veritable promotor va ser el filòsof Eugeni d'Ors, que des de feia uns anys encapçalava la lluita intel·lectual per definir i aglutinar el moviment artístic, cultural i polític del nou-cents, el nou segle, que marcaria profundament la cultura catalana de l'època.

En la història de l'art modern, sovint hi ha documents impresos (cartells, llibres, manifestos, almanacs) que adquireixen la rellevància d'obres d'art i personifiquen les idees d'un moviment, d'un grup d'artistes o d'un determinat moment històric. L'Almanach dels Noucentistes és un d'aquests documents, un dels més significatius de l'art modern a Catalunya, i cent deu anys després continua plantejant interrogants sobre el noucentisme, aquest moviment de tan àmplies conseqüències per a la cultura del país.

Ara, la Fundació Rafael Masó proposa redescobrir aquest particular almanac, que reuneix l'essència del Noucentisme. Ho fa en una exposició temporal a la Casa Masó de Girona que s'inaugura divendres, i que reuneix obres de la majoria d'artistes que van col·laborar amb el calendari; és a dir, alguns dels pintors i escultors més representatius que treballaven a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX.

Hi ha peces de Ricard Canals, Josep Obiols, Pablo Gargallo, Josep Aragay, Isidre Nonell, Ismael Smith, Joaquim Torres-García, Josep Clarà, Pere Torné-Esquius, Pablo Picasso, Prudenci Bertrana, Joan Borrell i Nicolau i Joaquim Sunyer.

Pel que fa als escriptors, la mostra presenta documents i llibres de Josep Carner, Eugeni d'Ors, Guerau de Liost, Joan Maragall, Joan Llongueras, Joan Puig i Ferreter, Josep M. López-Picó, Pere Corominas, Joaquim Folch i Torres i, novament, Joaquim Torres-García. També s'exposa per primera vegada un exemplar de l'Almanach dels Noucentistes adquirit recentment per la Fundació Rafael Masó.

L'exposició, comissariada per Aleix Catasús i Bernat Puigdollers, es divideix en quatre àmbits. Al primer, 'Documents del Noucentisme' s'hi explica com allò imprès va tenir una rellevància especial en la gestació i consolidació del moviment. S'hi presenten les publicacions més significatives, que abracen tres dècades: des de 'La tradició catalana', del bisbe Torras i Bages (1892), fins a 'L'obra realitzada' (1923), en la qual la Mancomunitat feia balanç d'una dècada de govern.

El segon àmbit se centra en la figura de l'impressor Joaquim Horta (1878-1956), reconegut per la cura i la qualitat dels llibres i les revistes que sortien dels seus tallers i, a més, per haver abandonat l'enfarfegament modernista i haver adoptat un grafisme i una tipografia més nets i austers, d'influència centreeuropea. Això va fer que molts escriptors li confiessin la impressió dels seus treballs, i també va afavorir que entrés en contacte amb molts dels artistes que Eugeni d'Ors designava noucentistes. En el pròleg de l'almanac, de fet, Horta explica que d'aquestes trobades va sorgir la idea de crear una "suma de beutat" que aplegués alguns dels escriptors i artistes més destacats del moment.

El tercer àmbit gira al voltant d'Eugeni d'Ors, 'Xènius' (1881-1954), veritable ideòleg i líder indiscutible del Noucentisme. Ors va tenir una influència extraordinària en la vida cultural i política catalana de les dues primeres dècades del segle i l'almanac va ser una fita decisiva d'aquesta trajectòria. Si bé hi apareixia com un noucentista més, no hi ha cap dubte del paper que va tenir en la concepció del que va descriure com "aquesta mostra novella de la unitat espiritual d'una generació".

El quart àmbit, 'Els artistes i els escriptors', gira al voltant dels qui volien treure Catalunya de l'academicisme ranci, l'encarcarament i el cofoisme cultural, emmirallant-se en Europa. Per això no tenien inconvenient a posar obres de Picasso (de 1905), de Mir i de Nonell al costat d'altres de Clarà, Torres-García, Aragay i Torné Esquius.

Els textos de l'almanac també eren obra d'un ampli ventall d'acadèmics, humanistes, poetes i altres professionals que representaven la nova generació. L'arquitecte Rafael Masó va ser convidat a publicar-hi un poema, 'De la Llar', en el moment que precisament acabava d'iniciar la reforma de la Casa Masó.

Les d'obres d'art i documents de l'exposició procedeixen de diferents col·leccions públiques i privades: l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de la Universitat de Girona, el Museu de Montserrat, el Museu Municipal Josep Aragay de Breda, la Fundació Francesc Pujols, la Fundació Folch i Torres i diverses galeries d'art, a més de les que pertanyen a la pròpia Fundació.

Durant la celebració de l'exposició a la Casa Masó es faran diverses visites comentades, amb aforament limitat i inscripció prèvia, els dies 8 d'octubre, 5 de novembre, 3 de desembre i 14 de gener, sempre a les 5 de la tarda.