En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

El jove durant el judici a l'Audiència de Girona. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'Audiència de Girona ha absolt el jove que s'enfrontava a 5 anys de presó per agredir policies durant els disturbis postsentència la nit del 18 d'octubre del 2019 a Girona.

"No ha quedat acreditat que l'acusat llancés pedres als agents de policia ni que intentés llançar-los una llamborda en el moment que van detenir-lo. Tampoc no ha quedat acreditat que colpegés o mossegués l'agent de la Policia Nacional, ni que li causes un hematoma en el quart dit de la mà esquerra i una fractura de la falange mitjana del cinquè dit de la mà esquerra", conclou la sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Víctor Correas Sitjes.

La fiscalia sol·licitava per a l'encausat 5 anys de presó i multa de 600 euros per delictes de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat i lesions lleus. Al judici, el jove va negar les acusacions.

L'advocat de la defensa, Benet Salellas, va demanar l'absolució i apuntava que els agents de la Policia Nacional que van detenir el processat havien incorregut en múltiples contradiccions.

La sentència és absolutòria: "Després de l'anàlisi de la prova practicada, la sala no ha assolit el convenciment que l'acusat sigui l'autor dels fets. La tesi de l'acusació no ha trobat suport probatori suficient per fonamentar una sentència condemnatòria".

El tribunal argumenta que "això és així" perquè les declaracions dels dos agents de la Policia Nacional "no han assolit un nivell de fiabilitat suficient per tenir capacitat enervant de la presumpció d'innocència".

En aquest punt, l'Audiència remarca que en l'àmbit penal "no existeix la presumpció de veracitat" en la versió dels agents de policia, i menys quan compareixen en la doble qualitat de testimonis de víctima: "No existeix una cadena de transmissió invisible entre l'atestat policial i el relat de fets provats, cosa que buidaria de contingut la funció jurisdiccional".

El tribunal també posa sobre la taula com a argument jurídic el "principi de desconfiança" per valorar la prova garantint el dret a la presumpció d'innocència i subratlla que "el testimoni policial no és una excepció".

A l'hora de valorar la declaració dels policies, el tribunal argumenta que el seu relat va ser "singularment lacònic i mancat de detalls més enllà del sintètic 'llançaven pedres'" sense aportar informació sobre com van identificar el processat ni, per exemple, quantes pedres suposadament va llançar i on van impactar.

Això, exposa la sentència, en un context de "guerrilla urbana i resposta policial extremadament caòtic, cosa que fa que la identificació dels participants en els incidents sigui molt complicada".

L'Audiència remarca que la detenció va tenir lloc en un "context caòtic, violent, escassament il·luminat i ocupat per una pluralitat de persones, circumstàncies que augmenten les possibilitats d'error en la percepció dels testimonis" i posa en dubte que els policies no perdessin de vista el processat des del moment en que sostenien que havia llançat pedres emparat en un grup fins que el van arrestar.

El tribunal també descarta el delicte d'atemptat a agents de l'autoritat perquè els policies anaven de paisà i no ha quedat acreditat que, en el moment de suposadament resistir-se a la detenció, sabés que els homes que se li havien llançat al damunt fossin policies.

En relació a les lesions, la sala sosté que és "irrebatible" que durant la detenció van resultat ferits tant el policia com el mateix processat però argumenta que no se'n pot deduir una "etiologia delictiva" perquè no es pot descartar que les lesions del policia "siguin fruit de la mateixa dinàmica de la detenció", sobretot tenint en compte que es localitzen a la mà, una de les parts més exposades a ser lesionades accidentalment en el moment d'agafar el detingut i caure a terra.

Finalment, el tribunal també entra a valorar les ferides que presentava l'acusat, que al judici va explicar que els policies l'havien colpejar reiteradament i el van vexar però que no ho va voler denunciar per estalviar-se problemes: "No és objecte d'aquest procediment analitzar l'origen, l'autoria i l'eventual justificació d'aquestes lesions. Ara bé, la seva presència, unida a la falta d'explicació racional per part dels agents declarants, lesiona la coherència externa del relat policial i, en conseqüència, la fiabilitat del seu testimoni".

La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al TSJC.

Vota el número 1

Per l'1 de juliol

COL·LABORADORS