El balanç del Col·legi d'Arquitectes (COAC) analitza les dades dels projectes d'execució; és a dir, aquells que són obligatoris per poder començar tant obra nova com rehabilitacions.
D'entrada, l'estudi recull que el 2021 ha estat un any de recuperació, i que el sector ha tornat a créixer després de la sotragada que va viure arran de l'esclat de la pandèmia.
A les comarques gironines, els arquitectes han visat 2.105 expedients que sumen 673.118 metres quadrats. Si es posa el focus damunt la superfície, representa un 34% més en relació al 2020 (aleshores, van ser 501.408 m2) i un 14% més si es compara amb el 2019 (589.785 m2). I de retruc, també creix el nombre d'expedients. Perquè els que s'han visat durant l'any passat són un 19% més en comparació amb el 2020 (1.771) i un 5% si es contraposen amb els del 2019 (1.995).
La situació que viuen les comarques gironines, però, contrasta amb la de la resta de Catalunya. Perquè si bé aquí el sector ja es troba per damunt dels registres prepandèmia, això encara no passa arreu del país. "Si s'analitzen les dades globals veiem que l'edificació no es recupera i continua per sota dels nivells prepandèmia", afirma Marc Riera.
L'estudi dels arquitectes també subratlla que la demarcació és el territori de tot Catalunya on més ha crescut l'obra nova. De fet, de tota la superfície total visada, 441.931 metres quadrats corresponien a noves construccions. És un 49% més en comparació amb el 2020 i representa el 14% del global de tota Catalunya.
Per contra, però, la rehabilitació se'n ressent. "Les dades mostren que l'obra nova continua tenint un pes predominant, perquè representa fins al 67% de tota la superfície visada", explica El president dels arquitectes gironins, Marc Riera. A més, això també es veu quan s'analitzen les dades referents a reformes.
Durant el 2021, a les comarques gironines, la rehabilitació ha crescut un 12%. Però tan sols ho ha fet en un 3,5% en comparació amb el 2019 (és a dir, abans de la pandèmia). "Encara que aquestes dades puguin semblar positives, en realitat allò que mostren és que encara hi ha manca de cultura rehabilitadora al territori", explica el Riera.
Per això, Riera subratlla que cal continuar treballant per impulsar la rehabilitació d'edificis, barris i ciutats. Sobretot, posant l'accent en l'eficiència energètica i la integració d'energies renovables. I en aquest sentit, el president del COAC Girona confia que l'arribada dels fons Next Generation actuï com a revulsiu, i permeti "incentivar" aquests tipus de projectes.
L'anàlisi del COAC també analitza quina és la tipologia dels diferents projectes. I aquí, l'estadística del 2021 constata com creix tant la superfície com el nombre d'habitatges que es construiran des de zero arreu de la demarcació. L'any passat se'n van visar 1.708 de nous a les comarques gironines, cosa que suposa un creixement del 23% en comparació amb el 2020 (quan van ser-ne 1.390) i d'un 20% en relació amb el 2019 (1.424).
En general, aquest creixement es dona a totes les comarques -exceptuant l'Alt Empordà- i aquelles on s'han visat més habitatges són el Gironès (537), el Baix Empordà (395) i la Selva (195). Pel que fa a municipis, els primers que encapçalen l'estadística són Vilablareix (206), Girona (122), Palamós (48) i Calonge i Sant Antoni (47).
Lligat amb això, Marc Riera explica que s'ha registrat "un important augment" de pisos i cases als pobles de la rodalia de Girona. Perquè a Vilablareix, per exemple, també s'hi afegeix Sant Gregori. El president del COAC Girona ho vincula directament amb la pandèmia, perquè la covid-19 ha portat les persones a valorar més els espais "amb menys densitat de població, zones verdes i assolellades".
Per últim, l'estudi dels arquitectes gironins també analitza l'evolució que han tingut aquelles altres tipologies d'edificacions. A la demarcació, aquells projectes que no són d'habitatge sumen 177.736 metres quadrats durant el 2021. Són un 54% més en comparació amb l'any anterior, i un 10% més en relació amb el 2019.
Pel què fa a sectors, aquells que registren més creixements de superfície visada són la indústria (148,3%) i el comerç (105,6%). I en menor mesura, la sanitat (32,2%) i l'hostaleria (25,8%). Per contra, les oficines i l'educació tanquen l'any a la baixa (i decreixen un 39% i un 87%, respectivament). El COAC sí que matisa, però, que els projectes públics no tenen obligació de visar-se. I que, per tant, aquestes dades fan referència a aquells que ha impulsat la iniciativa privada o bé que les administracions han decidit visar.
