La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Girona-Salt alerta que hi ha hagut un increment de "desnonaments silenciosos" arreu de les comarques gironines.
Es tracta de persones que marxen just abans que la comitiva judicial i la Policia vingui a executar el desnonament i van a un altre pis per ocupar-lo.
La portaveu de la PAH Girona-Salt, Marta Afuera, explica que aquests procediments no queden registrats, però a la pràctica "són desnonaments". "La gent està obrint portes com aquell que va a fer un cafè", adverteix Afuera, en relació al nombre de casos que s'estan trobant.
Des de l'entitat també alerten dels efectes que suposa als infants el fet de perdre la casa. Asseguren que molts d'ells queden estigmatitzats i amb quadres d'estrès.
"Hi ha una diferència brutal de desnonaments en relació a quan vam començar fa deu anys i el que s'està produint ara". Així de clara s'expressa la portaveu de la PAH Girona-Salt, Marta Afuera, que assegura que el nombre de persones que viuen en situació vulnerable a les comarques gironines "és cada dia més gran".
Afuera destaca que la xifra oficial de desnonaments "es manté constant" però adverteix que no es comptabilitzen perquè, en molts casos, quan la comitiva judicial i la Policia arriben al domicili, els inquilins han marxat voluntàriament. El problema és que ocupen un altre habitatge i així successivament.
Això, alerta la portaveu de la PAH Girona-Salt el que fa és "alimentar les màfies" que aprofiten per cobrar uns diners a aquesta gent a canvi de rebentar la porta del pis nou. "El més dramàtic és que aquests diners els han de treure de la seva pròpia alimentació o de coses essencials com la higiene", assenyala.
Tot plegat ha fet que la situació a les comarques gironines sigui "de col·lapse" i, per això, Afuera ha demanat als ajuntaments gironins i als jutges que "actuïn" per evitar que es continuïn produint desnonaments. "Quanta gent en situació de pobresa hi ha d'haver per aturar-ho", es pregunta la portaveu de la PAH Girona-Salt.
Des de la plataforma han carregat contra les sentències de jutges que apliquen desnonaments en obert, aquells en què el procediment es pot portar a terme entre dues dates, però no s'especifica el dia. Afuera recorda que no hi ha "cap article" de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) que tingui previst aquest tipus de procediment.
En aquest sentit, Afuera ha titllat els jutges que resolen en aquest sentit de "fatxes" i lamenta seva "falta d'humanitat". "Demanem que s'impliquin i seguirem denunciant cada cas de desnonament en obert", ha assenyalat.
Per la seva banda, la psicòloga Aina Monfort ha explicat que s'estan trobant amb constants casos d'infants i joves que pateixen l'estigma en els seus entorns pel fet d'haver-se quedat sense casa. Monfort ha avisat que "hi ha una part de la societat malalta" i ha demanat que es reflexioni sobre com seran aquests joves i aquests infants quan siguin adults.
"Cal tenir en compte la patologia social perquè aquesta situació estigmatitza la família que passa a ser pobra. Això transforma la societat en patològica i això no ens interessa, perquè no ens ho podem permetre", ha remarcat.
A la roda de premsa que s'ha fet aquest divendres al Col·legi de Periodistes de Girona, s'han mostrat dos casos de grups familiars que estan en problemes. Un en relació a cinc blocs de pisos de Santa Coloma de Farners i que fa més de 9 mesos que estan intentant aconseguir comptadors de l'aigua. Malgrat que s'han reunit diverses vegades amb l'alcalde, Joan Martí, de moment només han aconseguit que s'instal·li una font on van a omplir les ampolles.
L'altre cas és a Figueres, en concret a les cases de Vilatenim. Són 48 habitatges que ocupen unes 150 persones i que, asseguren els qui hi viuen, tenen cada dia "més por" per si vindrà la Policia a fer-los fora o altres veïns que els escridassen.
