En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Una zona de bosc del Massís de l'Albera amb una alzina surera amb l'escorça arrencada i algunes plantes seques al voltant. / Foto: Aleix Freixas (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La falta de pluges que viu la demarcació de Girona preocupa especialment per al risc d'incendis que anirà en augment si la situació no canvia radicalment.

El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Amat, recorda que "un 64% del territori són boscos".

El problema és que bona part d'aquesta extensió forestal pateixen estrès hídric, com a conseqüència de la crisi climàtica. Aquest estrès va en augment sobretot perquè en bona part del territori no hi ha cap tipus de gestió dels boscos.

Per això, Amat creu que per molt que s'augmentin els mitjans d'extinció "no es garanteix que el foc es pugui apagar" per l'important quantitat de combustible de biomassa que hi ha al territori. Des de la Diputació de Girona aposten per recuperar part de la gestió forestal. Una de les maneres per aconseguir aquesta fita és apostar per "un paisatge de mosaic".

Es tracta de diversificar el territori amb zones forestals, zones de pastura i conreus com ara la vinya i l'olivera. "Cal incentivar una economia rural que fixi gent al territori", ha assegurat el diputat de Medi Ambient. Segons Amat, aquesta recuperació de l'economia rural comportarà la creació d'un mosaic paisatgístic en què els boscos es combinin amb les pastures i les zones de conreus com ara vinyes o oliveres.

Lluís Amat ha recordat que una de les accions que es poden fer per promoure aquest tipus d'economia és fomentar el consum de productes locals. El diputat recorda que si la gent "compra oli i vi del territori, carn d'animals que han pasturat a la demarcació o verdura cultivada a la zona" és una garantia que els productors subsisteixin en un futur.

Una altra de les accions que la Diputació de Girona vol promoure per reduir el risc d'incendis a la demarcació, en augment per la crisi climàtica, és la jardineria amb plantes autòctones. Per això l'ens supramunicipal ja ha editat una guia de pirojardineria.

Aquesta guia indica quines espècies de plantes i flors són més resistents a la sequera i també al pas del foc. La vegetació d'un jardí, així com també el mobiliari poden ser transmissors del foc o ajudar a minimitzar l'impacte en cas d'incendi forestal. Per això cal escollir els elements que hi ha en un jardí per aconseguir no tan sols que siguin elements transmissors, sinó frens a les flames.

Un altre element primordial per a la prevenció dels incendis són les franges de prevenció d'incendis. Lluís Amat creu que són una "eina clau" ja que implica tenir una zona de 25 metres lliure de vegetació seca i amb els arbres podats, separats suficientment i sense sotabosc.

El diputat de Medi Ambient ha recordat la importància que han tingut aquestes franges de protecció en la propagació d'incendis forestals com els del Port de la Selva de l'estiu del 2021, que va aturar les flames abans que arribessin a la urbanització de Beleser.

Per això Lluís Amat ha reivindicat la importància que tant administracions com propietaris privats executin aquestes franges de protecció. Des del 2014 la Diputació de Girona ofereix assistència tècnica i econòmica als ajuntaments per poder fer els planejaments que marquen aquestes franges perimetrals. Això ha permès que a dia d'avui ja hi hagi el 98% dels municipis gironins que han fet la delimitació inicial. Ara bé, el nombre d'ajuntaments que han fet la planificació amb les actuacions forestals per fer és només del 60%. I encara son menys els que han executat aquestes franges perimetrals, ja que només hi ha un 35% dels consistoris que les han fet.

Si bé és cert que executar i mantenir aquestes franges és costós econòmicament, des de la Diputació de Girona demanen als ajuntaments que planifiquin i executin aquestes franges, sobretot en previsió de l'augment del risc d'incendis que implica l'episodi de falta de pluges que hi ha a la demarcació i l'augment de períodes de sequera que hi haurà en els propers anys a causa de la crisi climàtica.

L'elevat percentatge de massa forestal que hi ha a la demarcació fa que la falta de pluges pugui convertir algunes zones en polvorins en cas d'incendi forestal. Bona part d'aquesta extensió no està gestionada i això agreuja el risc d'incendi forestal. Per això el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Amat, creu que totes les comarques "tenen un risc alt" de patir un incendi forestal.

Malgrat tot, les dades del mapa de la vulnerabilitat dels boscos de Catalunya apunta que la comarca gironina més afectada per la sequera de cara als propers anys serà la Garrotxa. Es tracta d'un territori amb molta massa forestal i que fins ara era una zona on plovia amb abundància. La crisi climàtica, però, està canviant radicalment aquesta tendència i això fa que totes les espècies vegetals que hi ha pateixin un estrès hídric que es va acumulant.

A part, la demarcació també compta amb els Perímetres de Protecció Prioritària (PPP), que són àmbit amb un gran perill d'incendi per la quantitat de massa forestal que hi ha. Aquests PPP habitualment coincideixen amb grans massissos que hi ha a la demarcació com ara el Massís de l'Albera, el Cap de Creus, el Montgrí o les Gavarres, entre d'altres. En aquestes zones és on es concentren més esforços per prevenir els incendis per part de la Generalitat de Catalunya.

Vota el número 1

Pel 30 de setembre

COL·LABORADORS