En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Les entitats de pares de menors amb trastorns de conducta, AFATRAC i ASFATAC, intervenen a l'acte del departament d'Interior sobre menors desapareguts.

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

En el Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent, el Departament d'Interior ha celebrat un acte per discutir sobre el fenomen de les desaparicions de menors a Catalunya.

L'acte ha començat amb l'exposició de les dades policials sobre desaparició de menors a càrrec de la portaveu dels Mossos, que ha explicat que un terç de les denúncies que es van posar el 2021 per desaparicions van correspondre a menors d'edat d'entre 13 i 17 anys.

El total de denúncies va ser de 3.333 i 1.190 eren per l'escapoliment d'adolescents.

En la comparació amb altres anys, la xifra del 2021 va en la línia de la del 2019, quan es van registrar 4.200 denúncies, i la del 2018, quan en van ser 4.300 (el 2020, amb 2.800 denúncies, és un any que a nivell policial es computa com a extraordinari pel confinament de la pandèmia).

La caporala en cap de l'Oficina de d'Atenció a les Famílies de Persones Deesaparegudes, Laura Villanueva, ha donat més detalls del fenomen: el 100% de les desaparicions de menors al 2021 van ser voluntàries. A més, "el 90% d'ells torna a casa en les primeres 48 hores", ha explicat Villanueva.

En la distribució per sexes, les noies marxen de casa més que els nois (un 55% contra un 45%, respectivament). "Ho atribuïm al fet que les noies maduren abans i això fa que, a vegades, entrin en contacte amb adults que poden ser la causa de la seva desaparició", ha explicat Villanueva.

Un altre índex que preocupa és el de la reincidència, ja que dels 1.190 adolescents desapareguts, 881 registren diverses desaparicions.

El perfil majoritari d'aquests menors que marxen de casa són adolescents que no accepten les normes de convivència de la llar, que tenen problemes d'addiccions a l'alcohol o les drogues (un 80% dels desapreguts) i que abandonen la llar després d'una discussió amb els pares.

Segons les dades dels Mossos d'Esquadra, només un 26% dels adolescents que van desaparèixer el 2021 tenia diagnosticat un problema mental.

Per la seva part, la directora general de la DGAIA, Ester Sara Cabanes, ha explicat que a dia d'avui hi ha 158 menors escapolits del sistema, tot i que ha afegit que si es té en compte que el Govern té la tutela de 7.700 menors, 158 "no són tants".

"Cal tenir en compte que els centres residencials de la DGAIA són centres oberts: els nois poden anar sols a l'escola o quedar amb els amics. I que si un nano havia de tornar a les set i a les vuit no hi és, s'avisa a la policia perquè així ho marca el protocol. Tot i que la majoria de vegades el noi o noia en qüestió s'ha endarrerit i arriba una hora més tard al centre", ha explicat Cabanes.

El perfil dels nois que desapareixen d'un centre són aquells que tenen vincle amb el mon delinqüencial, consum d'alcohol o l'absentisme escolar. En el cas de les noies, es vincula més al maltractament de la parella.

Cabanes ha acabat la seva exposició demanant a tots els agents implicats "una mirada comprensiva" amb aquests nois: "Crec que si sabéssim donar-los l'espai que busquen a la societat, no marxarien".

La directora general de la DGAIA ha aprofitat un moment en què s'ha parlat de la ingenuïtat d'aquells pares que no volen que el seu fill entri a un centre d'acollida o de rehabilitació d'addiccions per parlar sobre les famílies que han anat fins a Ucraïna a buscar nens refugiats.

"Hi ha pares que van fins a Ucraïna a buscar un nen i quan arriben aquí no saben què fer-ne. Això és una bestiesa", ha afirmat amb rotunditat Ester Sara Cabanes.

Per finalitzar l'acte, han intervingut dues representants d'entitats de familiars d'adolescents amb trastorns de conducta: la presidenta de l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC), Charo Díez, i Silvia Otín, membre de l'Associació de Familiars d'Adolescents con Trastorn Alimentari o de conducta (ASFATAC).

"Els nostres fills són joves immadurs, sense consciència de malaltia, amb mala relació amb els amics o els professors", ha relatat Díez, que ha explicat com aquestes situacions desemboquen en la fugida de l'adolescent quan arriben brots de violència o situacions límit.

Otín, per la seva banda, ha demanat a l'administració que es millorin i s'agilitzin els tràmits de la policia per recuperar els menors quan desapareixen.

Vota el número 1

Pel 7 d'octubre

COL·LABORADORS