En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La Generalitat assumirà la part de les famílies i continuarà pagant els seus 1.600€, més 200 euros que abona en concepte del deute que va contraure fa uns anys i que la justícia l'obliga a retornar.

Els municipis continuaran pagant la seva part, 1.600€ més. Aquestes aportacions s'han calculat en base al càlcul mitjà del cost de la plaça en les llars d'infants públiques.

Actualment hi ha 42 escoles bressol públiques que son titularitat de la Generalitat i 926 municipals, que pertanyen a 566 municipis.

Tot i que per als municipis no hi ha canvi, les entitats municipalistes i el Departament han signat un acord aquets divendres on queda reflectit com es faran els pagaments. Es farà a través de bestretes al juny, al gener i al setembre, quan es farà una liquidació sobre les places reals.

Amb aquestes aportacions les famílies no hauran de pagar pel cost de l'escolarització del P2 però sí que hauran d'abonar serveis complementaris, com poden ser el menjador o l'acollida, com ja passa a les escoles.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha detallat que al pressupost del 2022 hi ha consignats 90 milions d'euros per fer front a aqueta mesura el curs vinent. Ha afegit que es manté el "compromís" d'arribar a la gratuïtat del 0-3 aquesta legislatura, tot i que ha afegit que caldrà analitzar en cada moment les disponibilitats pressupostàries perquè "tot no es pot fer alhora".

L'acord amb les entitats contempla també la creació d'una comissió de seguiment. Precisament aquesta s'encarregarà d'analitzar els casos en què les famílies podrien estar aportant ara més del que passarà a abonar la Generaliat. Cambray ha dit però que la majoria rebran més a través de la Generalitat del que estaven obtenint a través de les famílies.

Pel que fa a les llars d'infants privades, Educació ha signat també un acord amb les principals patronals del sector mitjançant el qual s'impulsarà una línia de subvencions. Aquestes seran de 800 euros per plaça i 800 addicionals en el cas de nens amb necessitats específiques. Aquestes subvencions faran que les llars rebaixin el preu que paguen les famílies, que en aquest cas és dispar ja que s'emmarquen en el sector privat. La rebaixa serà substancial, segons ha assegurat Cambray.

Fins ara, les llars privades no rebien cap tipus de subvenció, més enllà de 200 que eren d'iniciativa social i que tenien un ajut d'uns 300 euros anuals.

Actualment Catalunya disposa de 36.000 places públiques de P2, tot i que no estan totes ocupades. La situació però és dispar segons els municipis ja que n'hi ha on l'oferta està molt per sota de la demanda i d'altres que no en necessiten de noves.

Els fons europeus Next Generation preveuen una aportació per a la creació de noves places de 0 a 3 anys. A Catalunya li corresponen 110 milions d'euros i això permetria crear fins a 10.000 noves places en 3 anys. Els municipis que hi estiguin interessats podran demanar aquests ajuts, que seran d'un màxim de 10.000 euros per plaça. En concret, es disposa de 33 milions d'euros per aquest any –tot i que es poden justificar places creades el 2021-, 55 milons per al 2023 i 22 milions per al 2024.

La presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, Olga Arnau, ha explicat que els ajuntaments estudiaran precisament la necessitat de cada municipi per poder accedir a aquests ajuts i crear noves places. De fet, s'espera que la gratuïtat del P2 faci créixer la demanda. En tot cas però els ajuts europeus són només per a tres anys.

En aquest sentit, Cambray s'ha mostrat "obert" a que part d'aquestes places públiques es puguin crear en espais buits d'escoles, com aquest dijous va proposar el Marc Unitari de la Comunitat Educativa.

Vota el número 1

Per l'1 de juliol

COL·LABORADORS