En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Una infermera del CAP Alfons Moré de Salt ensenya a una pacient de quina manera s'engega un dels polígrafs respiratoris que ha de portar durant la nit. / Foto: Aleix Freixas (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'apnea obstructiva del son és un trastorn que obstrueix les vies aèries mentre la persona dorm per una relaxació dels músculs de la part posterior de la gola.

Les persones que la pateixen s'acostumen a despertar diverses vegades amb sensació d'ofec (tot i que sovint no en són conscients perquè es tornen a adormir de seguida). Altres símptomes són els roncs i esbufecs mentre dormen i l'excessiva somnolència diürna.

El cap de pneumologia dels hospitals Josep Trueta i el Santa Caterina, Ramon Orriols, explica que l'apnea és un repte molt important de salut pública". Perquè si no es diagnostica i es tracta de manera adequada, pot provocar problemes cardiovasculars -que poden derivar en infart- o alteracions neurocognitives. A més, la somnolència diürna també pot provocar que els qui la pateixin tinguin accidents laborals o de trànsit.

La variabilitat dels símptomes, la manca de sospita de la malaltia i la dificultat dels hospitals per poder donar resposta a la demanda fa que el diagnòstic d'aquest trastorn sigui molt inferior a la incidència real. De fet, Orriols concreta que es calcula que el 25% de la població d'entre 30 i 70 anys pateix apnea del son, però que tan sols el 10% dels casos s'acaben diagnosticant.

Ara, Girona lidera un projecte europeu per millorar la detecció i el tractament de l'apnea obstructiva del son a través de l'atenció primària. L'objectiu del projecte que s'ha batejat com a INNOBICS-SAHS, és precisament revertir aquest percentatge. L'embrió de la iniciativa va néixer el 2014, a través del servei de pneumologia del Trueta i el Santa Caterina. I ara, s'ha acabat materialitzant en un projecte que durarà tres anys i que compta amb un pressupost de 3,1 milions d'euros.

El doctor Orriols subratlla que el procés de selecció per aconseguir el finançament va ser altament competitiu. Perquè de 164 projectes que es van presentar arreu d'Europa, tan sols 33 van passar a la fase final. I d'aquests, se'n van adjudicar tretze. D'aquests, l'Institut Català de la Salut (ICS) lidera el de l'apnea de la son; però també participa en dos més.

L'objectiu d'INNOBICS-SAHS és millorar en un 300% el diagnòstic de la malaltia. I per fer-ho, concreta el pneumòleg Anton Obrador, la prioritat passa per "actuar més ràpid". Per això, la iniciativa vol "integrar l'atenció primària amb l'hospitalària" i impulsar que tant el diagnòstic com el tractament de l'apnea del son -excepte en els casos més greus- es faci des dels CAP i l'atenció primària.

Per fer-ho possible, es formaran infermers i infermeres del son als diferents CAP. I en paral·lel, es crearà una unitat virtual de la son a l'hospital Josep Trueta, que serà qui les assessorarà i els donarà suport.

Segons concreta Obrador, el projecte parteix de la idea que entre el 80 i el 90% de les persones són atesos en un centre d'atenció primària al llarg de la seva vida. I que cada dia, entre aquells qui passen per un CAP, entre el 30 i el 40% pateixen apnea obstructiva del son sense saber-ho. "Per això, el repte és anar a buscar aquests pacients abans que emmalalteixin i puguin patir problemes", subratlla el pneumòleg.

Per això, quan els pacients entrin en una consulta -sigui pel motiu que sigui- se'ls farà un breu qüestionari, que dura entre un i dos minuts, a partir del qual el personal mèdic o d'infermeria podrà detectar si hi ha sospites que pateixin apnea del son. Si aquest primer cribratge surt positiu, el pacient es derivarà a l'infermer/a del son.

Quan el pacient arribi a la consulta de l'infermer/a del son del CAP, se li donarà un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que haurà de fer servir durant una nit a casa seva, perquè li monitoritzi la son i constants vitals. Un dispositiu que, fins ara, només es donava a les unitats especialitzades que hi ha als hospitals.

A partir d'aquí, quan es rebin els resultats, és quan entra en joc la nova unitat virtual de la son. El projecte preveu que, en una primera fase, se'n creïn dues (una a Girona i l'altra a Lisboa, perquè Portugal també participa a l' INNOBICS-SAHS). Els infermers i infermeres del son podran interactuar amb els metges de la unitat virtual, per fer virtualment el diagnòstic del pacient i proposar el tractament.

I a partir d'aquí, el seguiment -excepte en els casos en què calgui derivar a l'hospital- es farà des dels centres d'atenció primària. "Amb aquest sistema, preveiem que entre el 60 i el 70% dels casos que es detectin d'apnea obstructiva del son es puguin tractar des dels CAP", subratlla el doctor Obrador.

Per poder impulsar el projecte, es formaran fins a 60 professionals d'infermeria, que seran els qui atendran els pacients al CAP. De fet, en aquests moments ja hi ha quatre àrees bàsiques de salut (ABS) gironines que estan fent el diagnòstic de l'apnea del son amb aquesta metodologia. Són Salt, Sarrià de Ter, Celrà i el CAP doctor Joan Vilaplana del barri de Germans Sàbat.

L'objectiu, concreta Obrador, és que entre finals d'aquest any i principis del 2023 el sistema ja estigui estès a les catorze ABS que tenen els hospitals Trueta i Santa Caterina com a referents. Al maig s'introduirà a Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. I a partir del juny, serà el torn de Cassà de la Selva, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm i Breda-Hostalric. Durant la tardor i l'hivern, s'acabarà d'implantar a la resta d'ABS de Girona ciutat i també a Banyoles.

El pneumòleg i coordinador de l' INNOBICS-SAHS explica també que l'objectiu és arribar a fer fins a 3.000 estudis anuals per detectar l'apnea del son des de l'atenció primària. Actualment, ja se n'estan fent setze de mitjana al dia.

El projecte està finançat per la xarxa europea EIT Health, i també rep aportacions de les nou entitats que hi participen. En concret, l'ICS de Girona, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informatica, Interuniversitair Micro-Electronica Centrum, ResMed Spain i Oxigen Salud.

A més de la part mèdica, el projecte també compta amb el suport d'empreses, que són les que donaran els aparells als pacients. Tant el polígraf del son com aquells respiradors que necessitin per dormir.

A més, una altra de les potes de l'INNOBICS-SAHS és la tecnològica. Per això, la Fundació TIC Salut Social de la Generalitat tutelarà la integració de dades i la creació de la nova unitat virtual de suport. "Amb aquesta transformació digital, es donaran eines a l'atenció primària per millorar el procés assistencial i, de retruc, suposarà un benefici directe per als pacients", subratlla el responsable del projecte a la Fundació, Jesús Berdún.

A Catalunya, el projecte es provarà a diferents CAP. I quan acabin els tres anys, es presentarà una proposta per estendre'l arreu del país i exportar-lo tant a zones de l'Estat com també a països europeus. A l'hora d'internacionalitzar-lo, de fet, serà clau el suport d'EIT Health, una xarxa de més de 150 socis amb el suport de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (que depèn de la Unió Europea).

Vota el número 1

Pel 10 de febrer

COL·LABORADORS