Llagostera Ràdio on-line

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, dirigint-se a la reunió del Consell Executiu amb el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. / Foto: Jordi Bedmar / Govern

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La Generalitat ha presentat aquest dimarts un recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC perquè considera que l'Assemblea per una Escola Bilingüe no té "legitimitat" per forçar l'execució de la sentència del 25% en línia amb la "jurisprudència del Tribunal Suprem".

A més, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha assegurat que la interlocutòria va "més enllà" del que deia la sentència inicial quan demana al conseller d'Educació Josep González-Cambray que doni instruccions "immediates" als centres educatius.

Per això, el Govern reclama al TSJC que suspengui de manera cautelar aquesta petició mentre resol el recurs per no causar "greus perjudicis" a les escoles "a pocs dies" que finalitzi el curs.

D'inici el Govern al·lega que l'AEB no ha acreditat que representi a pares d'alumnes, sinó a suposats interessos col·lectius, cosa que la Generalitat assegura que l'AEB no està habilitada a fer.

En segon lloc, el recurs al·lega que de les tres possibles opcions que donava la sentència del TSJC del 2020, fer una normativa, aprovar instruccions o realitzar actes d'aplicació, la interlocutòria d'execució de sentència de fa uns dies va triar obligar a aprovar instruccions.

La Generalitat considera que això va en contra de la pròpia sentència perquè denega al Govern la discrecionalitat que li atorga la llei per decidir com aplica la llei.

Segons el recurs, la Generalitat "no ha estat inactiva, sinó que ha iniciat els tràmits per aprovar una disposició legal i una disposició reglamentària per afrontar la problemàtica". "Fins i tot en el supòsit que el tribunal considerés insuficients aquests primers passos adoptats, això no li dona dret a alterar el sentit de la sentència", afegeix. "No es pot pretendre que les iniciatives normatives endegades s'aprovin sense complir els tràmits que són preceptius", al·lega el recurs.

L'escrit també assegura que el Govern no pot dictar instruccions als directors dels centres sense una legislació prèvia que ho avali, i menys encara si afecta a terceres persones, com són els alumnes, i els seus drets lingüístics. "El tribunal pretén que la Generalitat alteri aquests drets de referència ni més ni menys que mitjançant unes simples instruccions, les quals serien manifestament il·legals i nul·les de ple dret", afirma l'advocat de la Generalitat.

El recurs de la Generalitat afegeix un informe de la Inspecció d'Educació que identifica les dificultats per aplicar la interlocutòria del 4 de maig perquè la LOMLOE no estableix assignatures concretes, sinó activitats globalitzades. Així, a educació infantil "no es pot fer una matèria troncal en llengua castellana senzillament perquè no hi ha matèries troncals en el sentit que preveia l'antiga LOMCE". A educació primària i secundària passa una cosa similar.

Inspecció també diu que a pocs dies d'acabar el curs costaria molt refer els horaris i els projectes didàctics planejats a inici de curs, a més de canviar alguns materials didàctics. Això afectaria uns 250.000 grups classe i molts alumnes amb necessitats educatives especials.

"Tots els esforços d'alumnes i professors se centren en les darreres classes i els exàmens de la tercera avaluació, la presentació de diferents treballs requerits i les avaluacions de tots els alumnes", explica l'informe, i assegura que això provocaria "un trasbals pels centres que perjudica alumnes i professors".

Només el canvi de materials didàctics suposaria uns 20 milions d'euros en total que haurien d'aportar sobretot les famílies.