Al seu informe, la fiscal ha sol·licitat una sentència condemnatòria perquè considera que, durant el judici, tots els delictes han quedat acreditats.
D'entrada, remarca que tant el catedràtic com la Universitat de Girona (UdG) i els responsables de l'Oficina d'Investigació i Transferència Tecnològica (OITT) sabien que el processat estava incomplint el règim d'incompatibilitats creant les empreses amb l'objectiu de convertir-les amb spin-off. Una possibilitat, però, que en aquell moment no es va materialitzar.
L'acusació remarca que la pretensió d'acabar-les "regularitzant" apuntades tant per l'acusat com per altres testimonis que han declarat a l'Audiència de Girona ja evidencia que van actuar sabent que estaven contravenint la llei: "Han al·legat que era incompatible seguir el procediment amb la celeritat que es necessitava però el fet que fos més llarg d'allò desitjat no justifica que no es complís la legalitat".
A partir d'aquí, la fiscal sosté que també es va saltar el procediment a l'hora de contractar personal perquè hi havia treballadors que cobraven de la universitat però feien feina per a les seves empreses i que entre el 2008 i el 2015 va emetre almenys 20 factures per cobrar a la universitat "convenis i prestacions de serveis inexistents". La fiscalia xifra en 450.463,33 euros l'import defraudat.
L'acusació pública també ha aprofitat l'informe per criticar la "debilitat" dels controls interns de la Universitat de Girona i per criticar que els diferents equips de govern haguessin "tolerat o acceptat tàcitament" una situació que sabien que no era legal.
La defensa del catedràtic, per contra, considera que totes les proves aportades al judici evidencien que el processat no va cometre cap delicte i ha demanat que l'absolguin. Segons la lletrada, l'acusat va actuar sempre seguint els passos que li marcava la universitat i no va tenir "ni cap intenció ni cap interès en saltar-se el procediment".
També apunta que la UdG sabia que hi hauria un canvi normatiu que suposaria excepcions en el règim d'incomptabilitats per a les empreses de base tecnològica i que va actuar de la mateixa manera en altres casos.
A més, remarca que, amb la seva tasca d'investigador i amb l'activitat de les empreses amb voluntat d'spin-off creades, va arribar a aconseguir 3,5 milions d'euros de finançament per a la universitat, a banda que la UdG també li va facturar més de 680.000 euros a les seves mercantils: "No ha fet res més que beneficiar la universitat aportant més tecnologia, més prestigi més ingressos. Ell no s'ha beneficiat en res".
L'acusat ha fet servir el darrer torn de paraula per reiterar que és "innocent" i confia que l'aportació de documentació nova al judici i la declaració dels seus interlocutors al llarg dels anys tant del rectorat com de l'OITT serveixin per demostrar-ho.
També ha remarcat que era la UdG qui promovia i contactava amb els investigadors per crear les spin-off tot i que la normativa del moment les deixava en aquesta situació irregular: "Si he comès algun error no ha estat amb cap més intenció de fer créixer la universitat".
El processat ha subratllat que no es va "embutxacar" diners i ha reiterat que no va fer servir mai la potestat legal que tenia d'atribuir-se un sou perquè sempre ho va reinvertir en més creació tecnològica. Finalment, ha lamentat que l'ordre de liquidar les empreses l'han deixat en la "ruïna absoluta".
El judici, que s'ha fet a la secció tercera de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.
