En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Els guardonats amb els Premis Literaris de Girona 2022. Foto de família després de la gala. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Girona va tornar a viure ahir dimarts la nit de la literatura per excel·lència amb la gala d'entrega dels Premis Literaris.

La Fundació Prudenci Bertrana ja va revelar els guanyadors dels quatre guardons amb més trajectòria el juny passat.

L'escriptor i periodista Martí Gironell s'ha endut el 55è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb 'El fabricant de records'. Gironell no ha amagat la il·lusió de ser el nou nom propi del Prudenci Bertrana. "És un premi que em conec del dret i del revés", ha admès, recordant els diferents anys que, d'ençà d'aquell 1996, n'ha presentat la gala de lliurament. Amb 'El fabricant de records', l'escriptor de Besalú barreja història recent amb ficció per homenatjar el fotògraf ambulant Valentí Fargnoli, un dels més destacats dels primers anys del segle XX a les comarques gironines.

Amb la seva bicicleta, on hi carregava trípode, càmera i fins i tot decorats, Fargnoli va ajudar a "prendre consciència" del valor de la fotografia, i dels records que es creen -i també es reviuen- amb les instantànies. "Tant entrava a cases de gent normal i senzilla, pagesos i pescadors, com de gent amb possibilitats; no només polítics, sinó també marquesos", explica Martí Gironell.

I precisament, les fotografies que Fargnoli va fer durant la visita que Alfons XIII va fer al marquès de Robert, i l'admiració que van despertar en Victòria Eugènia, es van convertir en el salconduit per obtenir un permís especial per retratar el casament reial. Però de les fotografies de Fargnoli d'aquelles núpcies, celebrades el 31 de maig del 1906 i que es van veure cobertes de sang per l'atemptat de l'anarquista Mateo del Morral, no se'n sap res. Ni tan sols si va arribar a fer-les.

Martí Gironell se serveix d'aquesta incògnita, la ficciona i la converteix en el punt de partida de la novel·la. 'El fabricant de records' arrenca, precisament, quan pocs dies abans de morir, Valentí Fargnoli porta una capsa plena de fotografies compromeses -els seus secrets- a un altre fotògraf gironí. Entre les quals, les que hauria fet durant el casament.

A partir d'aquí, l'escriptor garrotxí ressegueix la trajectòria de Fargnoli, en una novel·la que es converteix en homenatge a la persona, a la fotografia i també, explica, "a una sèrie de personatges que, en aquella època, van posar l'accent en la cultura del nostre país". Perquè dins les pàgines de la novel·la hi apareixen, per exemple, el mateix Prudenci Bertrana, Carles Rahola i la parella formada per Rafael Masó i Esperança Bru.

Gironell convida els lectors a fer "un viatge al cor de la fotografia", a cavall de la bicicleta de Fargnoli, per trobar-hi "una història èpica, heroica, delicada i en certa manera poètica, perquè està feta de secrets i molts records". La novel·la 'El fabricant de records' s'ha imposat a 72 originals més que s'han presentat aquest 2022 al Prudenci Bertrana. El premi està dotat amb 30.000 euros.

El 45è premi Miquel de Palol de poesia ha estat per a Anna Gual per 'Les ocultacions'. "Ella ho sabia: / Hi ha certes coses / Que s'han d'amagar; / Les altres també." I, segons ha explicat la mateixa autora, és un poemari que porta a terme una investigació poètica cap a allò ocult, allò que no es veu amb una mirada superficial i és un cant a favor del misteri. I és, alhora, una contradicció en ella mateixa perquè, en realitat, els poemes que formen part del llibre fan evident allò que estava ocult provocant que no es pugui tornar a amagar mai més.

L'escriptor i historiador manresà Joan Esculies s'ha endut el 43è Carles Rahola d'assaig per 'Josep Fornas, el solucionador'. El seu s'ha imposat als divuit originals més que s'han presentat al guardó, dotat amb 6.000 euros.

Polític i artífex de l'editorial Pòrtic, Josep Fornas (1924-2021) va ser una peça clau de l'antifranquisme i es va convertir en l'antena a Catalunya del president a l'exili Josep Tarradellas. "Estic segur que ell també hauria estat content amb aquest premi, perquè era un gran republicà", ha dit Esculies.

Una obra escrita a quatre mans per Arturo Padilla i Rubèn Montañá s'ha endut el 37è Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros. 'Veïns especials' arribarà demà a les llibreries sota el segell Fanbooks i, segons ha destacat el jurat que l'ha triat, és una història divertida narrada en primer persona per en Biel, un noi de quinze anys "molt especial" que afronta els reptes de l'adolescència de manera diferent.

"No sabem si el noi té síndrome de Down o algun trastorn de l'espectre autista però és una mica el que volíem perquè no és important quina és l'etiqueta de l'adolescent, sinó com d'aquesta aparent mancança en fa virtut", han explicat els autors que han concretat que el seu objectiu ha estat, sobretot, escriure una novel·la allunyada del victimisme i que fos divertida.

La gala d'aquest dimarts, que s'ha celebrat a l'Auditori, també ha desvetllat qui s'ha endut el nou guardó que s'ha incorporat a la família dels Premis Literaris de Girona: l'Aurora Bertrana de traducció. A diferència dels altres quatre, en què els autors s'hi presenten, en aquest cas el jurat ha escollit el guanyador entre les més de 700 traduccions que s'han publicat arreu dels Països Catalans.

Dotat amb 6.000 euros, el primer Aurora Bertrana se l'ha endut l'ampostí Yannick Garcia per la traducció d'un dels grans clàssics de la literatura universal: 'Orgull i prejudici' de Jane Austen. La novel·la, publicada sota el segell de La Casa dels Clàssics, ja va per la segona edició.

Garcia explica que el llibre s'emmarca dins aquelles "retraduccions" de clàssics que ja estan descatalogats o bé "que han envellit malament". I admet obertament que no s'esperava l'acollida que ha tingut, perquè es pensava que, per a les noves generacions, 'Orgull i prejudici' era un "producte una mica caduc que no arribaria a nous públics".

Una altra de les incògnites de la nit ha estat descobrir qui ha guanyat el 28è premi Cerverí de lletra de cançó. Es tracta d'un guardó especial, organitzat conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio, que premia la millor lletra de cançó editada el darrer any en català amb la col·laboració de la Revista Enderrock. I és diferent perquè, després d'una primera tria per part del jurat, guanya per aclamació popular la que hagi rebut més vots. I s'ha endut el premi La Ludwig Band amb la lletra 'S'ha mort l'home més vell d'Espolla'.

La banda, que s'autodefineix irònicament com el segon millor grup d'Espolla (Alt Empordà) i diuen que fan "folk pedant", no ha parat de fer servir l'humor i bromes tirant de "beef rural" per explicar que aquesta cançó tracta sobre com els pobles "es van desertitzant i despoblant".

El 22è Premi Lletra, que promou la lectura en català i l'aprenentatge de la literatura a través de les noves tecnologies, ha estat per un projecte que vol visibilitzar el Parkinson a través del teatre. Convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i la UOC, està dotat amb 4.000 euros i una residència virtual la universitat durant el curs 2022-2023.

La guanyadora d'aquest 2022 ha estat la infermera colombiana Sofía Elvira. El seu projecte, n'ha destacat el jurat, és un exemple d'hibridació entre el món digital i el personal, que combina teatre amb ciència i salut. De fet, aquest any, el repte que s'havia plantejat obeïa a aquest objectiu: 'Com podem fer que la lectura i/o la literatura ajudin a millorar la salut de les persones?'.

'Parkinson per al teatre', el projecte d'Elvira, és una "proposta agosarada i valenta" per contribuir a visibilitzar la malaltia a través de cercles de lectura -tant virtuals com presencials- i tallers d'interpretació que acabaran convergint en la creació d'una obra teatral. "El Parkinson és una malaltia molt freqüent, però poc coneguda; l'objectiu principal d'aquest projecte és, precisament, contribuir a desestigmatitzar-la", ha subratllat la infermera.

Una altra novetat d'aquesta edició dels Premis Literaris de Girona ha estat l'organització de la primera Setmana dels Bertrana, que ha comptat amb un seguit de propostes culturals que van començar dijous passat i acabaran aquest dijous. Una cita que ha arribat amb la intenció de quedar-se i que, al llarg de set dies, compta amb diàlegs, recitals i exposicions. Aquest dimecres, els guanyadors dels guardons faran un recorregut per les llibreries de la ciutat signant exemplars.

Vota el número 1

Pel 7 d'octubre

COL·LABORADORS