La Filmoteca de Catalunya ha posat en marxa un pla de digitalització de fons fotoquímics per adaptar-los als nous formats i poder-los projectar en àmbits privats i circuits comercials.
El procés es fa de la mà de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) amb un procés de conservació i recuperació que es fa en part al Parc Audiovisual de Catalunya, on hi té seu la Filmoteca, i també a la de l'ESCAC.
El pla vol donar visibilitat al cinema català elaborat i conservat entre 1940 i 2014 que es troben en format fotoquímic.
El pla ha de servir per conservar, restaurar i preservar pel·lícules, però també donar-los una nova vida apropant-les al públic. Gràcies a la conversió a formats actuals, cintes que avui dia formen part d'arxius personals o que ara mateix estan en suports d'altres èpoques podran tornar a projectar-se en sales.
"Aquest any treballem amb 8 llargmetratges i amb 8 curtmetratges, i per aquest motiu ens hem equipat amb un escàner de color", explica la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
"Les pel·lícules ja estan ben conservades, però ara toca visibilitzar-les", ha assenyalat Rimbau, posant per exemple el treball que s'ha fet amb la cinta 'Ciutat cremada', de la qual només en quedava el negatiu i una copia en 35 mm amb subtítols en anglès: "No tenia una digitalització fàcil, i ara la tindrà", ha afegit.
Per aquest motiu es durà a terme un pla selectiu, donat que és "inviable" digitalitzar tot el fons actual pel seu cost i per les hores que hi caldria invertir. L'aliança amb l'ESCAC permetrà fer més àgil el procés, aprofitant la proximitat geogràfica en trobar-se les dues seus a la capital vallesana, però també per la coincidència que l'ESCAC disposa d'un ampli fons en format fotoquímic, fruit de la immensitat de creadors audiovisuals que han passat per les seves aules.
"A l'inici de l'ESCAC, fa 28 anys, no hi havia format digital ni telèfons mòbils, tenim des dels primers curtmetratges de Juan Antonio Bayona en 35 mm fins els que estan fent els més joves", detalla el seu director, Sergi Casamitjana.
El procés passa per digitalitzar fons a partir d'acords amb els propietaris originals dels drets de cada cinta. Posteriorment es poden fer entrar al circuit comercial, una decisió i unes gestions, però, que hauran d'anar a càrrec del propietari.
"El que negociï cada propietari és cosa seva", apunta Rimbau. És per aquest motiu que sí que es preveu que es puguin difondre a través de sales de cinema, una decisió, però, que dependrà dels acords a què puguin arribar els legítims amos de les cintes.
A partir de l'any que ve es crearà una comissió externa del sector cinematogràfic per decidir quins títols es poden digitalitzar, a proposta de la Filmoteca, i seguint criteris de l'estat de conservació, entre d'altres. Això permetrà que a la seu de l'ESCAC es digitalitzin amb l'ús dels dos escàners disponibles, depenent de cada format original.
Entre els llargmetratges en què es treballa per la seva digitalització hi destaquen títols com 'Un vasi de whisky' (Julio Coll, 1958), 'Los felices 60' (Jaime Camino, 1963) o 'La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1975). Aquest dijous es projectarà a la Filmoteca una d'aquestes primeres cintes recuperades, 'Érase una vez...' (José Escobar, 1959), amb presentació a càrrec de Luciano Berriatua, investigador i restaurador, Enric Giné, enginyer de so, i Rosa Cardona, conservadora.
