La majoria dels tàxons detectats provenen de l'escampament de jardins i habitatges que estan a prop dels penya-segats del litoral gironí.
Els tàxons són grups d'organismes emparentats que s'han agrupat en una classificació determinada. Es tracta d'un creixement de forma subespontània, però en alguns casos hi ha una expansió evident i això suposa un risc per a l'hàbitat.
Es tracta de 'Kalanchoe xhoughtonii', 'Pittosporum tobira' i 'Senecio angulatus'.
El projecte europeu Life medCLIFFS ha detectat per primera vegada a la Costa Brava la 'Cylliondropuntia pallida', una espècia invasora i considerada de comunicació urgent. Aquesta detecció en una fase tan primària ha permès eliminar tots els individus trobats i frenar-ne l'expansió.
Per altra banda, el projecte també s'ha concentrat en delimitar amb precisió l'extensió que ocupen tres plantes invasores en els penya-segats del Parc Natural del Cap de Creus. Es tracta de l'ungla de gat ('Carpobrotus' spp.), que ocupa gairebé 340 hectàrees, la figuera de moro, ('Opuntia' spp.), amb unes 4.550 ha ocupades i la gazània (Gazania rigens), amb gairebé 77 ha d’afectació. En el cas de la figuera de moro s'ha detectat que l'espècie 'Opuntiaficus-indica' ocupa el 80% de tota l'extensió.
Per tal de controlar aquestes poblacions, en el primer any del projecte s'ha contactat amb un centenar de propietaris de jardins privats en el litoral del Parc Natural que tenen flora invasora. L'objectiu era fer-hi actuacions d'erradicació i evitar la proliferació d'aquestes espècies penya-segat avall.
També s'ha creat un grup de treball col·laboratiu sobre plantes invasores que impulsa la creació d'eines per prevenir l'arribada i l'expansió de noves espècies. En aquest grup de treball hi ha una quinzena de persones, entre elles productors de planta i jardineria, empresaris turístics, acadèmics i personal de l'administració.
En paral·lel, s'ha actualitzat el cens d'individus d'espècies endèmiques als penya-segats de la Costa Brava. És el cas de les ensopegueres 'Limonium tremolsii' i 'Limonium geronense'. En el primer dels casos, hi ha 8.874 exemplars que ocupen unes 10,5 hectàrees del cap de Creus. Per altra banda, el 'Limonium geronense' està més estès amb 281.189 individus que ocupen unes 33,5 hectàrees.
El Life medCLIFFS també ha establert que en els penya-segats del cap de Creus hi ha unes 19 espècies vegetals per cada 100 m2. Entre elles, un mínim d'una espècie és invasora.
En el Life medCLIFFS hi col·laboren el Consell Superior d’Investigacions Científiques-Institut Botànic de Barcelona, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’associació Flora Catalana i la Federació de Viveristes de Catalunya.
Malgrat tot, el projecte consisteix en la col·laboració ciutadana i per això s'han creat dues xarxes participatives per a la recollida de dades de flors invasora. Les dues xarxes es diferencien pel grau de compromís de les persones que hi participen però segueixen el mateix esquema.
En el primer any de funcionament del projecte, les dues xarxes han permès registrar més de 1.700 noves observacions de flora invasora i potencialment invasora a la Costa Brava.
A més, hi ha una seixantena de persones que formen part del voluntariat que ha de recollir dades biològiques de les espècies de flora invasora prioritària i han recorregut més de 100 trams d'un quilòmetre, aproximadament, delimitats pels camins de ronda que hi ha a la Costa Brava.
També s’ha establert col·laboració amb 32 entitats locals i ajuntaments de la Costa Brava, que participen de les activitats del projecte i ajuden a difondre’l.
Enguany també s’ha realitzat 300 enquestes presencials i en línia per conèixer la percepció que té la població local de les plantes invasores en relació amb el valor del paisatge de la Costa Brava.
