La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, conclou que el professor de bateria va abusar sexualment de 5 alumnes i descarta que hi hagués consentiment.
Al final del judici, que es va fer del 3 al 5 d'octubre, la fiscalia va mantenir la petició de 43 anys de presó. L'acusació particular, encapçalada pel lletrat Benet Salellas en nom de les víctimes, va sol·licitar una condemna de 48 anys.
La defensa va demanar l'absolució després que l'acusat, a la seva declaració, admetés que havia mantingut relacions sexuals amb quatre dels joves, al·legant que van ser consensuades i que aleshores el consentiment de situava als 13 anys.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, conclou que el professor de bateria va abusar sexualment dels 5 alumnes i descarta que hi hagués consentiment.
El tribunal argumenta que Jordi Brull es va aprofitar de la "situació de superioritat" que tenia cap a les víctimes, que van començar les classes particulars amb ell sent menors d'edat, i que va executar "un pla premeditat": "Es va anar guanyant la confiança dels seus alumnes amb la intenció de convertir-se en un 'pare-col·lega' i en el seu protector. Així, aconseguia aquest vincle amb els alumnes mitjançant "manipulació emocional" i, després, passava a "l'acció" per perpetrar els abusos".
La sentència recull que, tal com van explicar els joves al judici, el mestre de bateria actuava seguint un patró i tenia un 'modus operandi' clar: "El processat es va valer del seu ascendent en els alumnes -i del temor d'ells a fer-li mal, a perdre'l com a adult referent o a perdre les classes de bateria amb ell- per, lentament i progressivament, anar-los compel·lint a acceptar les pràctiques sexuals a les que els sotmetia".
"El processat difícilment podia desconèixer que no estava obtenint un consentiment lliure per part d'ells, sinó forçant-los mitjançant conductes manipuladores", subratlla l'Audiència.
La sentència considera provat que va abusar sexualment de cinc alumnes entre els anys 2009 i 2020 al soterrani de casa seva, on tenia una mena d'estudi on impartia les classes particulars, i el condemna com a autor de tres delictes continuats d'abús sexual amb penetració i dos delictes d'abús sexual, un d'ells amb penetració.
El tribunal assenyala que el comportament del processat va seguir "quasi al detall" totes les pautes que la psicologia moderna detecta "en els perpetradors d'abusos a nens o joves" com són formar relacions, provar els límits, temptejar tocaments "en excés", intimidar, compartir material sexual i comunicar-se en secret.
Així, l'Audiència exposa que Brull escollia víctimes "en diferents fases de construcció de la seva personalitat" i feia creure a cadascun d'ells que eren els millors alumnes i que tenien un futur prometedor en la música: "La situació de superioritat de l'acusat en relació als cinc denunciants resulta evident: no només per la desproporció d'edats entre ell i els alumnes -entre 32 i 46 anys- i pel fet innegable de ser el seu professor, sinó també pel fet de ser la persona en qui tots ells havien dipositat les seves esperances de futur".
Des del primer dia es mostrava "carinyós" amb ells, abraçant-los i petonejant-los. Després, i amb l'excusa de l'esforç que suposa tocar la bateria, els feia massatges que "progressivament" dirigia a la zona dels genitals. Amb el pas del temps, això va anar a més arribant a masturbacions o fel·lacions.
A l'hora de considerar provats els fets, el tribunal assenyala la "solidesa" de les declaracions de les víctimes: "Que siguin diverses les persones que denuncien haver patit abusos sexuals per part d'un mateix processat, en un escenari similar o igual, pot reforçar o corroborar les seves respectives declaracions, sobretot si cadascuna d'elles, per si mateixa, resulta versemblant i creïble".
A més, l'Audiència també remarca que totes les víctimes del professor de bateria arrosseguen seqüeles emocionals i psicològiques com a conseqüències d'haver patit abusos sexuals i que són unes proves pericials que serveixen per acreditar els fets. "Les doctores exposen que els cinc denunciants -i un sisè que també va denunciar però els fets estaven prescrits- presenten afectació emocional. Segons les perits, la simptomatologia demostra en els cinc casos l'existència d'un trauma", argumenta la resolució.
El processat va declarar al final del judici, després d'haver escoltat tots els testimonis i els perits, i només va respondre a les preguntes de la defensa. El tribunal no es creu la seva versió i arriba a dir a la sentència que és un relat calculat "al mil·límetre" per intentar eludir les conseqüències penals dels seus actes.
Brull, que anteriorment havia negat els fets, va al·legar al judici que havia mantingut relacions sexuals consentides amb quatre de les cinc víctimes, precisament els que tenien més de 13 anys en el moments dels fets i que, per tant, segons la llei d'aleshores podien arribar a prestar consentiment.
"La declaració del senyor Brull no ens mereix cap crèdit, doncs ens sembla incompleta, parcialment inveraç i, sobretot, formulada com a mera intenció exculpatòria. Tot i que, això sí, el processat la va exposar amb la mateixa tranquil·litat i fredor amb la que, segons va declarar un agent de policia, va entomar la notícia de la seva detenció", conclou la sala.
El tribunal format pels magistrats Ildefons Carol, Fátima Ramírez i Sonia Losada conclou que la declaració del professor de bateria va intentar ser una "via d'escapada" però que, al final, només ha servit per reforçar encara més el relat de les víctimes.
L'Audiència condemna Jordi Brull a 26 anys i mig de presó però recull que, "per imperatiu legal", el temps de compliment efectiu de la pena serà de màxim 20 anys. El processat ha estat en llibertat al llarg del procediment.
A banda de la pena de presó, també li imposen 5 anys de llibertat vigilada i li prohibeixen comunicar-se o apropar-se a menys de 300 metres de les víctimes. En concepte de responsabilitat civil, haurà d'indemnitzar els joves amb 80.000 euros pel dany moral.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
